diumenge, 16 de juny del 2013

Comprovat: quan apliquem el "Currículum Bimodal" millorem les notes dels alumnes i reduïm el fracàs escolar

Veure aquí: el manual del currículum bimodal
Veure aquí: el resum de l'informe final 2013
Veure també: cap a un curriculum bimodal - la praxis del currículum bimodal (orientacions)


"Aprenen més, i en el 90% dels centres pilot a més a més han millorat les qualificacions dels estudiants que habitualment obtenen notes entre 4 i 7; els estudiants que tot i  treballant solen suspendre també han millorat, però en aquest cas només en un 77% dels centres". Aquests són els resultats de la investigació sobre el "Currículum Bimodal i contra el fracàs escolar", desenvolupada entre 2011 i 2013 en 30 centres d'Espanya i Amèrica Llatina sota la direcció del Dr Pere Marquès (director del grup de recerca "Didàctica, Innovació , Multimèdia", vinculat al Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB) mitjançant un conveni de la Fundació Telefónica y la Universitat Autònoma de Barcelona.



A la recerca <http://peremarques.net/telefonica/>, on han participat uns 5.000 alumnes i més de 150 professors de 30 centres docents d'Espanya, Perú, Mèxic i Argentina, es pretén impulsar la innovació educativa, reduir el fracàs escolar i millorar la formació de TOTS els alumnes. Per a això proposa organitzar un currículum ric en activitats creatives i aplicatives, que promogui la consulta documental i el suport de les TIC per realitzar activitats pràctiques, alhora que assegura la memorització comprensiva dels coneixements fonamentals mitjançant la realització sistemàtica d'activitats idònies. I és que el "Currículum Bimodal" identifica i separa clarament els coneixements que els estudiants han de memoritzar i les competències que han d'adquirir, considerant en cada cas metodologies diferenciades d'aprenentatge i avaluació <http://peremarques.net/docs/curribimodal.ppt>.



Al llarg dels dos anys que ha durat l'experimentació, la major part dels professors dels centres pilot han aplicat gairebé totes les activitats d'aprenentatge associades als principis i metodologies del Currículum Bimodal, obtenint generalment bons resultats. Entre els avantatges obtinguts destaquem que més 90% del professorat valora positivament que els alumnes sàpiguen des del principi el vocabulari que hauran d’aprendre "de memòria" i consideren que amb aquestes metodologies es millora la comprensió del vocabulari i es faciliten l'ensenyament, l’aprenentatge i l'assoliment dels objectius educatius. I augmenta la motivació de l'alumnat. 
imagen: Ana Masllorens

Igualment, més del 80% dels docents considera també que millora la capacitat de memorització de l'alumnat, integren i utilitzen més el vocabulari, desenvolupen habilitats de recerca d'informació, es potencia la reflexió i el raonament crític i s'intensifica l'aprenentatge autònom dels estudiants. També aprenen a "elaborar apunts" que els siguin útils quan fan exercicis pràctics, descobrint que bons apunts i molta pràctica asseguren èxit en els exercicis pràctics. 
imagen: Ana Masllorens

Entre els inconvenients associats a la implementació del Currículum Bimodal, la meitat del professorat manifesta que s'inverteix molt temps de classe fent exercicis sobre el glossari de l'assignatura i que l'alumnat al principi li costa adaptar-se perquè no saben crear apunts ni cercar informació funcional.
Pel que fa als aprenentatges, per al 94% dels professors, els estudiants milloren la comprensió i memorització del glossari de les assignatures i segons el 87% dels docents milloren també en la realització d'activitats pràctiques, és a dir, milloren els seus aprenentatges en general. Opinió que és compartida pel 75% dels estudiants.
I pel que fa al impacte de millora en el rendiment acadèmic dels alumnes, es considera major en el cas dels alumnes que van acceptablement bé en l'assignatura i en el cas d'aquells que tot i ser treballadors els costa aprovar. En el cas dels alumnes que van molt bé en l'assignatura i també en el cas dels estudiants que encara treballant no aconsegueixen aprovar, es considera que el impacte en la millora dels seus aprenentatges és menor, sent mínim en el cas dels alumnes desmotivats.
A més a més cal destacar que s'estimen millores molt significatives, amb increments superiors al 20% en les notes, en els alumnes amb qualificacions mitjanes (notes entre 4 i 7) en més del 50% dels centres i en un 37% dels centres en el cas dels alumnes amb notes clarament insuficients (per sota de 4). Aquests impactes de millora s’han manifestat amb més intensitat en els centres de secundària. En qualsevol cas hi ha una millora significativa en el sector dels alumnes que estan en fracàs escolar, facilitant  per tant una reducció del mateix.
Per això, i després de dos anys d'experimentació, el 87% dels professors manifesten que seguiran aplicant el currículum bimodal el proper curs.





Estem preparant una nova recerca internacional 2013-14 sobre l'aplicació del currículum bimodal amb el suport de videoprojector o PDI. Si el vostre centre està interessat en participar-hi... empleneu aquest qüestionari

dimarts, 14 de maig del 2013

aprendre amb la piissarra digital: 18 bones idees

18 MODELS DIDÀCTICS per a la PISSARRA DIGITAL (PD)
18 MODELOS DIDÁCTICOS para la PIZARRA DIGITAL (PD)
18 EDUCATIONAL MODELS for the  DIGITAL WHITEBOARD (DWB)

VERSIONS: ESPAÑOL, CATALÀ, ENGLISH

S’inclouen activitats per a pissarra digital interactiva (PDI), lector de documents i sistemes electrònics de votació.

En els models centrats en l'activitat i la iniciativa del professor, tot i que els estudiants participen formulant les seves preguntes, realitzant els exercicis i responent les preguntes que els hi posi el professor, la iniciativa de l'activitat que es realitza amb la PD la té plenament el docent.



En els models centrats en l'activitat i iniciativa dels estudiants, aquests poden presentar a consideració del professor i de la classe els treballs que realitzen, adoptar rol de professor i fer més observacions i preguntes.

Encara que els alumnes tenen gran autonomia en desenvolupar aquestes activitats, els professors coordinen el seu treball, completen les exposicions dels estudiants, expliquen i corregeixen col .lectivament els exercicis i realitzen avaluacions formatives.

dimecres, 19 de desembre del 2012

Cal que canviem les nostres pràctiques (Editorial de la revista DIM-24)


Els recents estudis de l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA), PIRLS (Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora) i TIMSS (Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències), deixen un cop més en evidència que "estem fent malament les coses a les nostres aules ". Perquè si els resultats de la nostra actuació educativa són dolents, vol dir que els agents educatius - des dels estaments polítics fins a les aules, sense oblidar les famílies i el context social - ho estem fent malament.

Encara que el nostre sistema educatiu estigui obsolet i en molts centres no disposem de tots els recursos - humans i tecnològics - que serien desitjables, qüestions que s'haurien d'abordar seriosament i corregir, no puc creure que aquesta sigui la causa que tants dels nostres estudiants estiguin tan malament en competències tan bàsiques com la comprensió lectora. I això és el que ens diuen els informes. Ho diuen avui, que tenim crisi, retallades i un alumnat cada cop més heterogeni, però també ho s'enunciaven els informes d'anys enrere quan disposàvem de més recursos, sota els governs de diferents partits.

Quantes evidències més necessitarem per adonar-nos que la clau està, "sobretot", en el canvi de les metodologies de treball i d'avaluació que utilitzem en les classes?

Per què s'utilitzen metodologies ineficaces a les classes? Des del meu punt de vista, i sense obviar les altres problemàtiques ja exposades, es deu a la manca de "formació adequada" dels docents. Com no dubtem de l'enorme treball que realitzen i de la seva dedicació, entenem que si no ho fan millor és perquè no saben.

Per descomptat sabem que "de vegades" el problema està en que "no poden" fer-ho millor per manca de recursos, però afortunadament "la majoria" dels casos si hi ha recursos suficients, i no obstant això els resultats obtinguts també són insuficients.

Potser alguns pensin que ja s'ofereixen molts cursos de formació, però la qüestió és que els professors més que molta formació el que necessiten és "la formació adequada" i funcional que doni resposta als problemes del seu context (alumnat amb determinades problemàtiques, entorns amb pocs recursos ...). I aquesta formació, la formació que es necessita, vistos els resultats, és clar que no s'està donant.

El món ha canviat, i amb ell la cultura que les institucions educatives han de transmetre a les noves generacions i les eines de què disposem per a fer-ho. I el que passa és que tenim un currículum obsolet, i tot i que  introduïm tímidament les noves tecnologies, en general les utilitzem malament o simplement per replicar les metodologies de l'escola d'abans, sense explotar el seu potencial com a suport per a la imprescindible innovació en les activitats de aprenentatge i d'avaluació.

"Si no acceptem que estem fent les coses malament, no canviarem, i seguirem fent les coses igual de malament. Hem de reconèixer els errors i aprendre d'ells".

No es tracta de buscar culpables, es tracta d'aprendre dels errors i buscar solucions. I en aquest necessari canvi de tots els àmbits del currículum, els suports TIC i metodologies com les que proposa el "currículum bimodal" tenen un paper imprescindible. Esperem que en aquesta nova REVISTA DIM-24 trobem tots algunes idees útils en aquest sentit.

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Per què les TIC a l’Educació? Què cal que faci l'Administració Educativa? 2/2



2.- Què cal que faci l’Administració Educativa? 

Tenim clar que cal integrar les TIC a l’Educació, i en l’article anterior “Perquè les TIC a l’Educació?”, hem donat els nostres arguments en tal sentit. Presentem a continuació una panoràmica general de les actuacions que al nostre parer haurien de realitzar l’Administració Educativa i els titulars de centres docents per tal d’assolir una adequada integració de la tecnologia a l’Educació,  i el què és més important, la conseqüent millora en la formació de tots els estudiants.

Afortunadament, moltes d’aquestes actuacions  - no totes - no només s’han posat en marxa des de ja fa anys, sinó que també ho han fet de manera adequada i amb uns resultats acceptablement bons, si tenim en compte que sempre ens movem dins d’unes restriccions econòmiques que no permeten fer tot el què es voldria.

Deixem a discreció del lector, i dels propis responsables de dur a terme aquestes actuacions, la valoració en cada cas de fins a quin punt s’han fet bé les coses, o s’estan fent bé en l’actualitat. Malgrat tot, en alguns casos sí incloem en els apartats següents el nostre parer sobre com s’haurien de desenvolupar les actuacions.


1.- Tenir un pla. Primer de tot cal que l’Administració Educativa tingui un pla d’actuació, que inclourà els aspectes que s’enumeren en aquest article i que serà periòdicament avaluat per tal de poder introduir els ajustaments necessaris i assegurar la seva eficàcia.

Aquest pla convé que compti amb l’acceptació i compromís de la comunitat educativa.

2.- Dotació de les infraestructures adequades. Si no tenim TIC, no podem usar-les a l’Educació, i si volem usar bé les TIC, cal que aquestes siguin les adequades (p.e. suficient ample de banda d’Internet…). Hi haurà tres àmbits principals d’actuació:

- Les infraestructures que necessita la pròpia Administració Educativa, per tal d’aprofitar els avantatges que pot comportar la tecnologia per a  millorar l’eficàcia i l’eficiència de les seves tasques (p.e. bases de dades amb una àmplia i actualitzada informació sobre tots els centres docents), i també per a facilitar la integració de les TIC  als centres (p.e. portal TIC xtec, disposar de servidors centralitzats que ofereixin espai pels blocs docents i dels centres...)

- Els centres docents. Caldrà facilitar als centres docents infraestructures tant per a facilitar la seva gestió administrativa (secretaria...) com per a facilitar els processos d’ensenyament, aprenentatge i tutoria

I quines són aquestes infraestructures? En un article anterior, Fullde ruta (1): integrant les RIC a l’Educació... avui fem una proposta dels elements més indispensables, així com sobre prioritats i fases a seguir.


- Les llars dels estudiants. També convindrà promoure i incentivar que a cada llar hi hagi quan de menys un ordinador connectat a Internet, element indispensable per a poder gaudir també dels avantatges que comporta viure a la “Era Internet”.

3.- Formació. Per a fer un bon ús de les TIC i poder aprofitar les seves aportacions i avantatges potencials, cal que tots els usuaris tinguin una adequada formació en el seu maneig i especialment en les aplicacions de la tecnologia al seu camp d’activitat. Considerem aquí quatre col.lectius als que cal formar:

- Personal administratiu dels centres docents i de l’Administració.

- Professorat, que requereix una formació no només tècnica (competència digital), sinó sobre tot sobre “didàctica digital”: activitats d’ensenyament, d’aprenentatge i de tutoria realitzades amb el suport de les TIC amb uns plantejaments innovadors que facilitin una millora dels aprenentatges dels estudiants i del seu rendiment acadèmic. 

A l’article Fullde ruta (1): integrant les TIC a l’Educació... avui”, ja fem una proposta al respecte,  basada en un estudidel grup DIM. A més a més proposem una formació bàsica molt pràctica y aplicada  a la realitat de les infraestructures de cada centre i de les necessitats del professorat i l’alumnat basada en uns seminaris presencials – generalment trimestrals - “in situ” i en l’acció de recolzament permanent d’un dels professors de cada centre que actua com a “professor assessor”. Un bon sistema complementari de formació on-line (complementat pel que ofereixen institucions com el Col.legi de Llicenciats, l'Associació ESPIRAL o Rosa Sentat) permetrà  ampliar la formació TIC en profunditat i en temàtiques al professorat que ho desitgi. 


No oblidem que tenim un preocupant 30% “estructural” de fracàs escolar - des de sempre- al final de l’etapa obligatòria, i que només si fem coses diferents (i encertades, és clar) podrem millorar aquesta tremenda realitat. I ara les TIC ens permeten assajar noves metodologies, ens ofereixen múltiples oportunitats d’innovar organitzant noves activitats d’ensenyament i d’aprenentatge.

- Alumnat, que haurà de desenvolupar també la seva competència digital i informacional (veure aspectes a considerar), amb especial atenció a la utilitat dels recursos TIC per a l’aprenentatge autònom i permanent que necessitarà desenvolupar al llarg de tota la vida.

Actualment el Departament d'Ensenyament està elaborant un nou document que concreta la competència digital pels nivells educatius de Primària i també d'ESO.

- Famílies. Especialment en els nivells educatius de l’ensenyament obligatori, s’hauria de vetllar per tal que l’Escola – potser amb el suport dels Ajuntaments - assegurés una formació digital bàsica a tots els pares i mares. A més a més, s’haurien d’organitzar sessions informatives pels pares a fi d’orientar-los sobre l’ acompanyament dels seus fills en els estudis i també sobre l’adequat seguiment i control  de l’ús que els estudiants fan de les TIC a casa.  

4.- Recursos multimèdia. El maquinari requereix programari, i si disposem de dispositius digitals es tracta d’aprofitar tot el que ens puguin aportar: múltiples canals de comunicació interpersonal y entorns per a realitzar gestions (compres, estudi, treball...) i infinites fonts d’informació i recursos per a l’aprenentatge a Internet, entre les que destacarem els recursos multimèdia elaborats especialment pel món educatiu. Entre els recursos multimèdia que cal que els centres disposin en el seu sistema informàtic o als que puguin accedir a través dels serveis de la web 2.0, distingim:

- Recursos de suport als entorns educatius: programes per a la gestió d’escola, gestió de tutories, espai web per a l’allotjament de blogs i altres aplicatius (blocs de centre i dels professors...), editors per a l’elaboració de materials didàctics, plataformes educatives...

- Recursos multimèdia didàctics: programes i “apps” (aplicacions per a tauletes digitals) sobre temes concrets, plataformes de continguts educatius, llibres de text digitals... Afortunadament molts d’aquests recursos es poden trobar gratuïtament a Internet o als portals institucionals de la Conselleria d’Educació (p.e el portal edu365) i a més a més hi ha una cada vegada més bona i amplia oferta del món editorial. 

Cal destacar aquí també la excel.lent feina d’alguns professors i institucions que elaboren, recopilen  i comparteixen gratuïtament recursos educatius multimèdia, com per exemple el col.lectiu Genmagic que lidera el professor Roger Rey.

- Recursos d’aplicació general, que també resulten útils i cada cop més imprescindibles als entorns educatius: editors de textos, editors de presentacions multimèdia, correctors ortogràfics i traductors, editors d’imatges i de vídeo...

5.- Personal de suport. La integració de les TIC als centres educatius, genera una sèrie de treballs associats que exigeixen dedicació i nous rols professionals:

- Tècnics de manteniment. Quan un centre disposa d’intranet en tot el centre, plataforma educativa, molts ordinadors...  necessita un tècnic a temps total o parcial per tal de tenir sempre les infraestructures a punt.

A més a més pot convenir tenir contractat un servei extern per a la reparació dels aparells més enllà de la seva garantia.

- Coordinador docent TIC. A més a més de disposar d’un tècnic de manteniment, també caldrà que algun dels professors del centre assoleixi el rol de “coordinador docent TIC”  (veure algunes de les seves funcions) que també actuarà com a “professor assessor” dels companys després dels seminaris formatius bàsics “in situ” per tal d’ajudar-los quan calgui en un bon ús didàctic de les TIC. 

Aquesta activitat tindrà assignades unes hores setmanals i haurà d’ésser reconeguda dins del pla docent dels professors que les desenvolupin.

6.- R+D+I. L’Administració Educativa també hauria de promoure, incentivar i coordinar actuacions de Recerca, desenvolupament i Innovació:

- Investigacions sobre les possibilitats educatives de determinats recursos TIC. Es farà mitjançant convenis de col.laboració amb empreses i universitats.

- Experimentacions a les aules sobre l’ús didàctic de determinats recursos TIC per part de professorat especialment innovador.

- Concursos (uns adreçats a professors i altres adreçats a editorials) per a la cerca de “bones pràctiques” en l’ús educatiu de les TIC i per a promoure la creació de “bons materials didàctics”.
 
- Avaluació dels programes d’integració de les TIC que es realitzin: dotacions d’infraestructures i formació, impacte de determinades tecnologies en els aprenentatges i rendiment del alumnat...

L’Administració haurà de realitzar actuacions per tal de que els resultats de totes aquestes actuacions tinguin una màxima difusió entre la comunitat educativa: a través del portal institucional de la Conselleria d’Educació, a través de tots els mitjans de comunicació i en diverses publicacions educatives i actes presencials (jornades, congressos...).

Per què no organitzar un esdeveniment anual com el BETT anglès?

7.- Ajustaments del Sistema Educatiu. Els vertiginosos canvis culturals que lideren les TIC i la introducció de noves eines tecnològiques a la societat i a les escoles, exigirà progressius ajustaments del Sistema Educatiu:


- Revisar els objectius educatius de cada etapa. El món i la cultura han canviat molt en les darreres dècades. Igual que fa unes dècades les calculadores ens van alliberar de tenir que aprendre complexes operacions i de tenir que realitzar càlculs feixucs mentalment, ara els dispositius digital i Internet ens alliberen de tenir que memoritzar moltes dades i de tenir que saber realitzar  moltes tasques abans imprescindibles... tot i que també ens exigeixen nous aprenentatges (la competència digital i per tractament de la informació) per tal de poder fer front als requeriments de la complexa i variable societat actual.

Els objectius de l’escola sempre han estat acostar la cultura als estudiants per tal que aquests puguin desenvolupar-se en ella com a ciutadans bons, útils i feliços. Com a ciutadans que puguin adaptar-se al mitjà, i si cal, puguin contribuir a transformar-lo positivament. Si la cultura ha canviat, els objectius educatius de l’escola també han de canviar.

- Considerar noves metodologies que es poden aplicar amb el suport dels recursos TIC. Veure: Técnicasdidácticas con TIC
 

- Modificar els sistemes d’avaluació. Avui, quan tenim que fer qualsevol activitat, sempre tenim al nostre abast eines per a l’accés a la informació i pel seu processament (p.e.: tenim calculadores, tenim Internet...) i això s’ha de tenir en compte a l’hora de fixar els objectius educatius, en els processos d’aprenentatge i en l’avaluació de l’alumnat.  Veure: “Quèés el currículum bimodal

.

- Considerar ajustos en l’organització dels espais del centre, dels alumnes i dels temps de les activitats educatives que s’hi realitzen. Els nous objectius, les noves eines tecnològiques disponibles, les noves metodologies que ara podem i convé aplicar... demandaran moltes vegades canvis en les formes tradicionals de compartimentar els espais de treball, la temporalització de les activitats i la manera de classificar els alumnes en grups classe. I caldrà proporcionar orientacions i facilitar-ho.

També caldrà tenir-ho molt present en dissenyar nous centres docents.

- Considerar el nou paper de les famílies (com a ens educatiu i alhora com a ens que requereix també una formació continuada) y de l’entorn del centre, considerant l’entorn físic proper (barri, ciutat...) i l’entorn global a través d’Internet.

I a tot això cal afegir la necessitat de que l’Administració Educativa ofereixi a més a més un bon servei d’informació personal i personalitzada – no només a través d’un espai web- a professors, directors de centres educatius, famílies i agents educatius en general sobre tots aquests aspectes que s’han presentat aquí.

Tot i que aquest servei té un cost, molt més gran és el cost de temps perdut pels agents educatius quan necessiten saber quelcom i no ho troben, el que duu moltes vegades a actuar de manera equivocada i genera encara més malestar i més hores perdudes.

Finalment destaquem també la conveniència de tenir una bona xarxa social educativa a disposició de tots els professors, on també es vehiculessin els aspectes relacionats amb les actuacions que aquí hem descrit: formació,  recursos educatius multimèdia, plans d’actuació en infraestructures, actuacions de R+D+I, promoció i incentivació dels ajustos necessaris del sistema educatiu...

dissabte, 13 d’octubre del 2012

Continguts digitals Educaline i millora dels aprenentatges: memòria de una recerca

Durant el curs 2011-2012 en el grup de recerca "Didàctica i Multimèdia"  (DIM-UAB) hem realitzat la investigació "Ús didàctic dels continguts digitals EDUCALINE", en la qual més de 100 professors de 23 centres docents d'ensenyament primari i d'ESO, van aplicar a les seves classes diverses activitats d'ensenyament i aprenentatge amb el suport dels llibres de text digitals EDUCALINE per tal d'identificar els millors models d'aplicació didàctica i els avantatges que poden proporcionar.

De l'estudi, la memòria completa es pot consultar al portal de la investigació <http://peremarques.net/educaline/>, es desprèn que al 81% del professorat i al 92% de l'alumnat els agrada utilitzar aquests recursos, que són valorats molt positivament per la seva qualitat i utilitat, encara que els docents consideren que convindria disposar de més continguts per a satisfer totes les demandes del currículum i les necessitats d'alumnes.

Les funcionalitats més utilitzades han estat les presentacions per a pissarra digital i els altres continguts digitals EDUCALINE accessibles amb els sistemes de recerca, que els professors han utilitzat com a suport en les seves explicacions magistrals. També la realització de tasques pels alumnes en l'entorn de treball dels estudiants, accessible al centre docent i també des de casa.

Respecte als avantatges potencials que poden obtenir utilitzant els llibres de text digitals EDUCALINE, més del 90% dels professors considera que proporcionen molts nous recursos que milloren la comprensió, l'atenció i la implicació de l'alumnat, facilitant una renovació metodològica orientada a la innovació didàctica ... i a més faciliten l'adquisició de competències TIC.

I a tot això, més del 80% del professorat afegeix que millora la memòria visual, facilita la individualització i el treball autònom dels estudiant, el desenvolupament de la imaginació i la creativitat, realitzar experiments, l'avaluació contínua, treballar les "intel · ligències múltiples"..., considerant també que facilita l'ensenyament, l'aprenentatge i l'assoliment dels objectius educatius, augmentant la satisfacció, motivació i autoestima docent. No obstant això, encara que el 74% dels professors considera que no augmenta la distracció dels alumnes a classe, per la meitat dels professors no queda clar que potenciï la reflexió i el coneixement crític, ni que s'aprofiti més el temps a classe o que es millori el comportament.

Amb tot, no tot han estat avantatges, també han sorgit problemàtiques. Problemes tècnics: problemes de connexió i velocitat a Internet en els centres, manca d'ordinadors personals (en les classes ia casa), manca de connexió a internet en algunes llars... I altres problemàtiques que han incidit en el treball dels professors i els estudiants, i de vegades han inhibit una major utilització d'aquests recursos, especialment: la falta de continguts digitals adequats per atendre tot el currículum, els hàbits i recursos previs dels docents, l'increment significatiu de treball i temps que suposa (buscar i revisar el material i preparar les classes, tenir els equips de l'aula a punt), la realització d'exercicis per assaig error i sense pensar per part dels estudiants ...

No obstant el balanç entre avantatges i inconvenients resulta molt favorable. I més si considerem que 2 de cada 3 professors considera que els estudiants aprenen més, opinió que comparteixen el 75% dels seus alumnes, encara que no tots els docents observen que hi hagi una millora en les qualificacions acadèmiques dels estudiants. En qualsevol cas, aquesta millora en els aprenentatges és major en els alumnes que ja van bé en les assignatures i en aquells als quals els costa però treballen i solen aprovar, mentre que s'aprecia un impacte menor en els estudiants que encara treballant no solen aprovar l'assignatura i en el grup dels alumnes desmotivats que no solen treballar.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Per què les TIC a l’Educació? Què cal que faci l'Administració Educativa? 1/2

1.- Per què les TIC a l’Educació?


Presentem a continuació sis raons de pes, i altres conseqüències beneficioses, que es desprenen de la utilització de les TIC per part de l’alumnat.

1.- Competència  digital i informacional de l’alumnat. Cal que els alumnes desenvolupin les seves competències digitals i informacionals, ja que la societat on vivim és digital (plena de tecnologia TIC) i exigeix als seus ciutadans que la utilitzin bé. I les persones que tenen aquestes competències a més a més tenen la possibilitat d’aprofitar les TIC que ofereix la societat per tal de desenvolupar-se millor, adaptar-se millor, trobar millors treballs, etc. 

Es diu, i això provoca confusions, que els nostres alumnes joves són “nadius digitals” (afortunada expressió de Marc Prensky) i que saben molt de TIC. Però aquesta metàfora provoca confusions, perquè és una veritat a mitges... És veritat que els joves saben molt de TIC, però sabem molt sobre l’ús – vinculat als seus interessos - que fan de les TIC: videojocs, cercar música i pel.lícules, xarxes socials... I ens podem preguntar: els joves tenen bon judici crític quan fan cerques a Internet?, saben fer un ús intel.ligent dels programes i apps per a aplicar-los a la resolució de problemes reals importants pels estudis o el treball? Tot això..., i moltes habilitats, coneixements i actituds més que integren la competència digital, requereixen MOLT temps de pràctica i bon mestratge.

Per això, i per la importància de la competència digital avui en dia per a tots els ciutadans, cal assegurar el seu aprenentatge a l’escola a l’etapa de l’ensenyament obligatori. I cal que s’aprengui amb els ordinadors i altres dispositius digitals. Per això no poden tenir por de que els alumnes estiguin molt (entre un 30% y un 50% del temps d’escola) connectats a Internet... perquè els tenim que educar a ells com a persones morals i usuàries intel.ligents d’Internet. L’aprenentatge d’un ús crític i 
intel.ligent de les TIC és com l’aprenentatge del muntar en bicicleta, cuinar o fer servir la calculadora científica: cal disposar de bicicleta, forn o calculadora, i exigeix moltes hores de pràctica. NO es pot aprendre només amb explicacions teòriques. 

2.- Productivitat. Un bon ús de les TIC ens fa més productius: fem la mateixa feina en el menys temps, o fem millor la feina o realitzem tasques noves que abans no podíem fer...

La informàtica és la tecnologia s’ocupa del tractament automàtic de la informació, i Internet és una xarxa mundial per a la informació, comunicació i realització de tot tipus d’activitats (hi ha molt poques coses que puguem fer al món físic i no puguem fer a Internet també) moltes vegades amb “valor afegit” (no cal sortir de casa, més ràpid, més barat...)

Professors i alumnes no podem desaprofitar aquesta possibilitat d’assolir una major productivitat que ofereix un bon ús de les TIC. És com disposar d’un poderós robot cognitiu, que ens ajuda a fer moltes feines: escriure, calcular, crear bases de dades, cercar informació, estudiar, comunicar-nos, compartir, publicar, treballar amb altres...  Les TIC ens ajuden, sí, però la intel.ligència la hem de posar nosaltres, nosaltres som els que direm a les màquines què han de fer (la calculadora científica ens pot ajudar molt, però com nosaltres no sapiguem resoldre el problema... de poc ens servirà)

Quin professor prepara apunts o esquemes de l’assignatura només a ma o amb la màquina d’escriure? Qui es desplaça a la biblioteca per  a cercar informacions que ja sap que pot obtenir també a Internet?

I no tinguem por del “copia i enganxa”. Si fem que els alumnes tinguin que explicar i argumentar els seus treballs a tota la classe (i al professor) davant la pissarra digital, ja no importarà que els estudiants “es documentin” a Internet. Vegeu aquí per què

3.- Recurs didàctic per a innovar. Tenim problemes a l’escola. Un 30% llarg d’alumnes no aprèn el què considerem que hauria d’aprendre. I diem que fracassa: fracàs escolar.

Fracassen els alumnes, fracassa el professorat, fracassa l’escola, fracassa l’Administració Educativa, fracassen els pares, fracassa la societat... Hem de fer alguna cosa nova. Si seguim fent el que hem fet fins ara, el resultat òbviament serà el mateix: 30% de fracàs escolar.

Les TIC (maquinari, programari i materials multimèdia de suport) són com un enorme bagul de nous instruments, que... tal vegada... ens podran permetre fer coses noves, aplicar noves metodologies, que redueixin el fracàs escolar... tal vegada.

Sens dubte no n’hi ha prou amb els nous instruments, cal aplicar noves metodologies. Aquesta serà la clau. Metodologies com el currículumbimodal, que ens ajudarà a evolucionar els nostres sistemes d’ensenyament/aprenentatge i d’avaluació.
 
 
4.- Actualització curricular. Les TIC estan a tot arreu, i quasi totes les activitats i camps de coneixement reben les seves influències. 

Amb el seu suport, les tasques es realitzen de manera diferent a com ho fèiem abans: noves eines  arreu que modifiquen la manera de treballar i també ens permeten fer coses noves. Noves eines generals i també noves eines específiques de cada camp de coneixement que alhora passen a formar part  dels diferents camps de coneixement.

Les assignatures reben doncs nous continguts, al temps que les TIC faciliten també el treball dels seus continguts tradicionals, com passa en el cas de la utilització del Google Earth o les eines de geolocalització a la Geografia.

5.- Aprenentatge continu. Les persones que anem pel món amb un smartphone a la butxaca, o que disposem d’una tauleta digital o d’un ordinador... tenim a la nostra disposició (gairebé) tota la informació del món. És com si tinguéssim un  “geni” o un “mirallet màgic” a la butxaca, a qui poguéssim preguntat sempre tot el que necessitem saber. Fantàstic!

Sí,fantàstic!, però caldrà que sapiguem fer les preguntes adequades al “geni”, caldrà que sapiguem triar críticament entre les múltiples respostes que, sovint, ens donarà el “mirallet màgic”. I això només ho aprendrem, a l’escola o potser també a casa o al treball, després de MOLTES hores de pràctica:el bon pilot es fa amb moltes hores de vol.

Les persones que hem integrat els smartphones i estem sempre connectats a Internet, els qui hem evolucionat a i-persons,  som potencialment molt més poderoses que els altres "Homo Sapiens" perquè ens estem adaptant millor al nou escenari cultural, som gairebé omniscients. Podem saber-ho gairebé tot...quan ens convingui. No ens cal memoritzar les coses, tot i que sí es imprescindible tenir un bon vocabulari... altrament ens mancarien paraules per a fer al “geni” les preguntes adequades.  

A més a més, podem haver construït la nostra “memòriaauxiliar”, que és com una extensió virtual del nostre cervell, llibreta d’apunts o un “espai web personal” que ens facilita tenir molt més a mà les coses que considerem més útils per a les nostres activitats. 

6.-  Comunicació i multipresencialitat virtual. Les TIC ens permeten comunicar-nos amb qualsevol persona que tingui identitat digital i també fer coses gairebé de manera simultània en diversos llocs llunyans entre sí.

Som essencialment éssers socials, i amb les TIC podem ampliar el nostre camp d’actuació i interrelació: Podem ensenyar,aprendre, ajudar, demanar ajuda, compartir... podem tenir una vida més plena.

 Y  a més a més, treballar amb TIC amb els alumnes contribuirà a que desenvolupin:  

- Autonomia: Les TIC ens posen quasi tot al nostre abast, ens fan més autònoms.

- Presa de decisions: A Internet hi ha moltes coses, i cal que triem. Haurem d’aplicar criteris. 

- Desenvolupament de criteri:  Aplicarem criteris per a prendre decisions, que aniran bé o no, i així anirem aprenent.

- Aprenentatge a partir de l’error: A Internet podem fer moltes coses, tenim sempre moltes alternatives. Unes aniran bé, altres no, Aprendrem dels errors.

- Desenvolupament d’habilitats socials: Estem molt més en contacte amb d’altres: e-mail, xarxes...

-Treball col.laboratiu:  Les TIC ens ofereixen entorns “ad hoc” pel treball col.laboratiu a distància.

- Compartir i participar: Les TIC ens ofereixen molts entorns per a compartir (preguntes, materials, alegries, informacions...). I compartir en digital no es donar i de deixar de tenir jo la propietat del què comparteixo; compartir en digital es duplicar: quan comparteixo, es duplica el bé (sempre que la llei de la propietat intel.lectual o permeti).

- Creativitat: Tenir molta informació ens ajuda a ser creatius (la informació és matèria prima per a la creativitat). Tenir moltes eines diverses (com ens ofereix les TIC) ens permet trobar el nostre “talent” i poder ser creatius en el “nostre talent”.

.  Perseverança:  Les TIC, Internet... ens ofereixen tantes informacions , eines i oportunitats... que si persistim ho aconseguirem!

- Llengües: A Internet es veu la importància dels idiomes. Si tenim més idiomes disposem de més informació, de més eines, de més possibilitats... Tenim motius per a intentar aprendre idiomes...i tenim oportunitat de practicar i aprendre diversos idiomes.
  

Continuarà al proper article d'aquest bloc: Què cal que faci l'Administració Educativa?