2.- Què cal que faci l’Administració Educativa?
Tenim clar que cal integrar les TIC a l’Educació, i
en l’article anterior “Perquè les TIC a l’Educació?”, hem donat els nostres arguments en tal
sentit. Presentem a continuació una panoràmica
general de les actuacions que al nostre parer haurien de realitzar
l’Administració Educativa i els titulars de centres docents per tal d’assolir
una adequada integració de la tecnologia a l’Educació, i el què és més important, la conseqüent
millora en la formació de tots els estudiants.
Afortunadament, moltes d’aquestes actuacions - no totes - no només s’han posat en marxa
des de ja fa anys, sinó que també ho han fet de manera adequada i amb uns
resultats acceptablement bons, si tenim en compte que sempre ens movem dins
d’unes restriccions econòmiques que no permeten fer tot el què es voldria.
Deixem a discreció del
lector, i dels propis responsables de dur a terme aquestes
actuacions, la valoració en cada cas
de fins a quin punt s’han fet bé les coses, o s’estan fent bé en l’actualitat.
Malgrat tot, en alguns casos sí incloem en els apartats següents el nostre
parer sobre com s’haurien de desenvolupar les actuacions.
1.- Tenir un pla. Primer de tot cal que l’Administració Educativa
tingui un pla d’actuació, que
inclourà els aspectes que s’enumeren en aquest article i que serà periòdicament
avaluat per tal de poder introduir els ajustaments necessaris i assegurar la
seva eficàcia.
Aquest pla convé
que compti amb l’acceptació i compromís de la comunitat educativa.
2.- Dotació de les infraestructures adequades. Si no tenim TIC, no podem usar-les a
l’Educació, i si volem usar bé les TIC, cal que aquestes siguin les adequades (p.e. suficient ample de banda
d’Internet…). Hi haurà tres àmbits principals d’actuació:
- Les infraestructures que
necessita la pròpia Administració Educativa, per tal d’aprofitar els avantatges que pot
comportar la tecnologia per a millorar
l’eficàcia i l’eficiència de les seves tasques (p.e. bases de dades amb una àmplia i actualitzada informació sobre tots
els centres docents), i també per a facilitar la integració de les TIC als centres (p.e. portal TIC xtec, disposar de servidors
centralitzats que ofereixin espai pels blocs docents i dels centres...)
- Els centres docents. Caldrà facilitar als centres docents infraestructures
tant per a facilitar la seva gestió administrativa (secretaria...) com per
a facilitar
els processos d’ensenyament, aprenentatge i tutoria.
I quines són aquestes infraestructures? En un article anterior, “Fullde ruta (1): integrant les RIC a l’Educació... avui” fem una proposta dels elements més
indispensables, així com sobre prioritats i fases a seguir.
- Les llars dels estudiants. També convindrà promoure i incentivar
que a cada llar hi hagi quan de menys un ordinador connectat a Internet,
element indispensable per a poder gaudir també dels avantatges que comporta
viure a la “Era Internet”.
3.- Formació. Per a fer un bon ús de les TIC i poder aprofitar
les seves aportacions i avantatges potencials, cal que tots els usuaris tinguin
una adequada formació en el seu maneig i especialment en les aplicacions de la
tecnologia al seu camp d’activitat. Considerem aquí quatre col.lectius als que
cal formar:
- Personal administratiu dels centres docents i de l’Administració.
- Professorat, que requereix una formació no només tècnica
(competència digital), sinó sobre tot sobre “didàctica digital”: activitats
d’ensenyament, d’aprenentatge i de tutoria realitzades amb el suport de les TIC
amb uns plantejaments innovadors que facilitin una millora dels aprenentatges
dels estudiants i del seu rendiment acadèmic.
A l’article “Fullde ruta (1): integrant les TIC a l’Educació... avui”,
ja fem una proposta al respecte, basada en un estudidel grup DIM. A més a
més proposem una formació bàsica molt pràctica y aplicada a la realitat de les infraestructures de cada
centre i de les necessitats del professorat i l’alumnat basada en uns seminaris
presencials – generalment trimestrals - “in situ” i en l’acció de
recolzament permanent d’un dels professors de cada centre que actua com a “professor
assessor”. Un bon sistema complementari de formació on-line (complementat pel que ofereixen institucions com el Col.legi de Llicenciats, l'Associació ESPIRAL o Rosa Sentat) permetrà ampliar la formació TIC en profunditat i en temàtiques al professorat
que ho desitgi.
No oblidem que tenim un preocupant 30% “estructural” de fracàs escolar - des
de sempre- al final de l’etapa obligatòria, i que només si fem coses diferents
(i encertades, és clar) podrem millorar aquesta tremenda realitat. I ara les
TIC ens permeten assajar noves metodologies, ens ofereixen múltiples
oportunitats d’innovar organitzant noves activitats d’ensenyament i
d’aprenentatge.
- Alumnat, que haurà de desenvolupar també la seva competència
digital i informacional (veure
aspectes a considerar),
amb especial atenció a la utilitat dels recursos TIC per a l’aprenentatge
autònom i permanent que necessitarà desenvolupar al llarg de tota la
vida.
Actualment el Departament d'Ensenyament està elaborant un nou document que concreta la competència digital pels nivells educatius de Primària i també d'ESO.
Actualment el Departament d'Ensenyament està elaborant un nou document que concreta la competència digital pels nivells educatius de Primària i també d'ESO.
- Famílies. Especialment en els nivells educatius de
l’ensenyament obligatori, s’hauria de vetllar per tal que l’Escola – potser amb
el suport dels Ajuntaments - assegurés una formació digital bàsica a tots
els pares i mares. A més a més, s’haurien d’organitzar sessions informatives
pels pares a fi d’orientar-los sobre l’ acompanyament dels seus fills en els estudis i
també sobre l’adequat seguiment i control
de l’ús que els estudiants fan de les TIC a casa.
4.- Recursos multimèdia. El maquinari requereix programari, i si disposem
de dispositius digitals es tracta d’aprofitar tot el que ens puguin aportar:
múltiples canals de comunicació interpersonal y entorns per a realitzar
gestions (compres, estudi, treball...) i infinites fonts d’informació i
recursos per a l’aprenentatge a Internet, entre les que destacarem els recursos
multimèdia elaborats especialment pel món educatiu. Entre els recursos
multimèdia que cal que els centres disposin en el seu sistema informàtic o als
que puguin accedir a través dels serveis de la web 2.0, distingim:
- Recursos de suport als
entorns educatius:
programes per a la gestió d’escola, gestió de tutories, espai web per a l’allotjament
de blogs i altres aplicatius (blocs de centre i dels professors...), editors
per a l’elaboració de materials didàctics, plataformes educatives...
- Recursos multimèdia
didàctics: programes i “apps”
(aplicacions per a tauletes digitals) sobre temes concrets, plataformes de
continguts educatius, llibres de text digitals... Afortunadament molts
d’aquests recursos es poden trobar gratuïtament a Internet o als portals
institucionals de la Conselleria d’Educació (p.e el portal
edu365) i a més a més hi ha una cada
vegada més bona i amplia oferta del món editorial.
Cal destacar aquí també la excel.lent feina d’alguns professors i institucions que
elaboren, recopilen i comparteixen
gratuïtament recursos educatius multimèdia, com per exemple el col.lectiu Genmagic que lidera el professor Roger Rey.
- Recursos d’aplicació
general, que també resulten
útils i cada cop més imprescindibles als entorns educatius: editors de textos,
editors de presentacions multimèdia, correctors ortogràfics i traductors,
editors d’imatges i de vídeo...
5.- Personal de suport. La integració
de les TIC als centres educatius, genera una sèrie de treballs associats que
exigeixen dedicació i nous rols professionals:
- Tècnics de manteniment. Quan un centre disposa d’intranet en tot el
centre, plataforma educativa, molts ordinadors... necessita un tècnic a temps total o parcial
per tal de tenir sempre les infraestructures a punt.
A més a més pot convenir tenir contractat un servei extern per a la
reparació dels aparells més enllà de la seva garantia.
- Coordinador docent TIC. A més a més de disposar d’un tècnic de
manteniment, també caldrà que algun dels professors del centre assoleixi el rol
de “coordinador docent TIC” (veure
algunes de les seves funcions) que també actuarà com a “professor assessor” dels companys
després dels seminaris formatius bàsics “in situ” per tal d’ajudar-los quan
calgui en un bon ús didàctic de les TIC.
Aquesta activitat tindrà assignades unes hores setmanals i haurà d’ésser
reconeguda dins del pla docent dels professors que les desenvolupin.
6.- R+D+I. L’Administració Educativa també hauria de
promoure, incentivar i coordinar actuacions de Recerca, desenvolupament i
Innovació:
- Investigacions sobre les possibilitats educatives de
determinats recursos TIC. Es farà mitjançant convenis de col.laboració amb
empreses i universitats.
- Experimentacions a les
aules sobre l’ús didàctic
de determinats recursos TIC per part de professorat especialment innovador.
- Concursos (uns adreçats a professors i altres
adreçats a editorials) per a la
cerca de “bones pràctiques” en l’ús educatiu de les TIC i per a promoure
la creació de “bons materials didàctics”.
- Avaluació dels programes
d’integració de les TIC
que es realitzin: dotacions d’infraestructures i formació, impacte de
determinades tecnologies en els aprenentatges i rendiment del alumnat...
L’Administració
haurà de realitzar actuacions per tal de que els resultats de totes aquestes
actuacions tinguin una màxima difusió entre la comunitat educativa:
a través del portal institucional de la Conselleria d’Educació, a través de
tots els mitjans de comunicació i en diverses publicacions educatives i actes
presencials (jornades, congressos...).
7.- Ajustaments del Sistema Educatiu. Els vertiginosos canvis culturals que
lideren les TIC i la introducció de noves eines tecnològiques a la societat i a
les escoles, exigirà progressius ajustaments del Sistema Educatiu:
- Revisar els objectius educatius de cada etapa. El món i la
cultura han canviat molt en les darreres dècades. Igual que fa unes dècades les
calculadores ens van alliberar de tenir que aprendre complexes operacions i de
tenir que realitzar càlculs feixucs mentalment, ara els dispositius digital i
Internet ens alliberen de tenir que memoritzar moltes dades i de tenir que
saber realitzar moltes tasques abans
imprescindibles... tot i que també ens exigeixen nous aprenentatges
(la competència digital i per tractament de la informació) per tal de poder fer
front als requeriments de la complexa i variable societat actual.
Els objectius de l’escola sempre han estat acostar la cultura als estudiants
per tal que aquests puguin desenvolupar-se en ella com a ciutadans bons, útils
i feliços. Com a ciutadans que puguin adaptar-se al mitjà, i si cal, puguin
contribuir a transformar-lo positivament. Si la cultura ha canviat, els objectius
educatius de l’escola també han de canviar.
- Considerar noves
metodologies que es poden
aplicar amb el suport dels recursos TIC. Veure: “Técnicasdidácticas con TIC”
- Modificar els sistemes
d’avaluació. Avui, quan
tenim que fer qualsevol activitat, sempre tenim al nostre abast eines per a l’accés
a la informació i pel seu processament (p.e.: tenim calculadores, tenim
Internet...) i això s’ha de tenir en compte a l’hora de fixar els objectius
educatius, en els processos d’aprenentatge i en l’avaluació de l’alumnat. Veure: “Quèés el currículum bimodal”
- Considerar ajustos en
l’organització dels espais del centre, dels alumnes i dels temps de les activitats educatives que s’hi
realitzen. Els nous objectius, les noves eines tecnològiques disponibles, les
noves metodologies que ara podem i convé aplicar... demandaran moltes vegades
canvis en les formes tradicionals de compartimentar els espais de treball, la
temporalització de les activitats i la manera de classificar els alumnes en
grups classe. I caldrà proporcionar orientacions i facilitar-ho.
També caldrà tenir-ho molt present en dissenyar nous centres docents.
- Considerar el nou paper de
les famílies (com a ens
educatiu i alhora com a ens que requereix també una formació continuada) y de l’entorn del centre, considerant
l’entorn físic proper (barri, ciutat...) i l’entorn global a través d’Internet.
I a tot això cal
afegir la necessitat de que l’Administració Educativa ofereixi a més a més un
bon servei d’informació personal i personalitzada – no només a través
d’un espai web- a professors, directors de centres educatius, famílies i agents
educatius en general sobre tots aquests aspectes que s’han presentat aquí.
Tot i que aquest
servei té un cost, molt més gran és el cost de temps perdut pels agents
educatius quan necessiten saber quelcom i no ho troben, el que duu moltes
vegades a actuar de manera equivocada i genera encara més malestar i més hores
perdudes.
Finalment
destaquem també la conveniència de tenir una bona xarxa social educativa a
disposició de tots els professors, on també es vehiculessin els aspectes relacionats
amb les actuacions que aquí hem descrit: formació, recursos educatius multimèdia, plans d’actuació
en infraestructures, actuacions de R+D+I, promoció i incentivació dels ajustos necessaris
del sistema educatiu...
