dimecres, 21 de maig del 2014

Nous paradigmes a l'Educació 1/2: perfilant el nou paradigma formatiu (versió-2)

L'omnipresència d'Internet (que suposa un món paral.lel, el ciberespai) i dels dispositius digitals mòbils ha empoderat als ciutadans (que evolucionen cap a iPersons) i situen la nostra globalitzada i canviant societat en un nou paradigma cultural.

Aquesta nova cultura genera molts canvis, i exigeix​​-entre altres coses-una nova concreció del perfil desitjable per a les persones que han de viure en aquesta nova societat (un canvi substantiu dels objectius educatius, un nou paradigma educatiu) i també una nova concreció de la manera de gestionar la formació en aquest nou escenari (tenim altres objectius educatius, nous recursos formatius que permeten un aprenentatge ubic, un nou perfil dels estudiants, el professor no és l'única font d'informació ... és necessari un nou paradigma formatiu).

Perfilem aquí els aspectes clau d'aquest nou paradigma formatiu que requereix la nostra societat, que presenta un fort caràcter disruptiu respecte del paradigma anterior, i diferenciem els aspectes que entenem essencials / imprescindibles d'aquells altres que resulten desitjables però que es poden anar assumint progressivament pels centres docents.

ASPECTES ESSENCIALS
ASPECTES OPCIONALS (però desitjables)
CURRICULUM BIMODAL
- Aplicar un curriculum bimodal: que dóna tractament metodològic i avaluatiu diferent al saber i al saber fer/competències
- Organització curricular per projectes integradors de coneixements i competències (enlloc de l’actual organització per continguts)
- Continguts: A-obligatoris i B-opcionals segons interessos dels alumnes.
.- Alguna assignatura en llengua estrangera (CLIL/AICLE)

.
RECURSOS, ESPAIS, AGRUPAMENTS, TEMPS
- Usar tot tipus de recursos didàctics i d’entorns (classe i altres espais del centre; plataforma educativa; família/casa; entorn físic -ciutat...- i ciberespai –webs, MOOCs...-) al servei de l’aprenentatge formal i informal (educació expandida, en tot lloc i moment).
- Ús intensiu de les TIC (pissarra digital, tauletes, plataforma educativa...) com a suport didàctic i estri indispensable per a desenvolupar la competència digital de l’alumnat. Veure full de ruta per a les infraestructures necessàries.
- Agrupaments flexibles de l’alumnat (segons assignatures, projectes, temes...)
- Flexibilització dels horaris quan calgui (flipped classroom, sessions dobles, visites...)
- Equilibri entre màxima inclusivitat i gestió eficaç i eficient de la formació (considerant que la inclusivitat exigeix més recursos i que per algunes activitats convé organitzar grups homogenis)
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
- S’aprèn fent, amb constància i a partir dels errors: fer MOLTES activitats (individuals i en grup col.laboratiu) que exigeixin observar i investigar, cerca i aplicació de coneixements, raonament crític, creativitat: exercicis, problemes, projectes (PBL), webquest....  
- Construcció progressiva de la “memòria externa” personal (apunts personals que amplien el seu coneixement i ajuden a estructurar e interrelacionar )
- Realització intensiva d’activitats “autèntiques” (relacionades amb la vida real, sobre l’actualitat, d’interès  de l’alumnat, amb components lúdics...)
- Facilitar a l’alumnat sistemes d’autoformació (tutorials, fitxes autocorrectives...)
APRENENTATGE-SERVEI A L’AULA
- Seguint les orientacions del professor els alumnes fan: correcció entre iguals, tasques de tutor per a ajudar altres companys, presentar temes a tota la classe, crear material didàctic (tutorials, preguntes...)
- Els alumnes adopten el rol d’assessors TIC, secretaris del professor, jutges en els conflictes de classe...
AVALUACIÓ
- Inicial (per a tractar mancances formatives i conèixer fortaleses), contínua/formativa (seguiment/orientar), final/sumativa
- Facilitar a l’alumnat sistemes d’autoavaluació  i seguiment dels seus aprenentatges (cartilles de competències...)
TUTORIA. SI VOLS, POTS
- Prioritzar conèixer a cada alumne (sabers, estil d’aprenentatge, talents, febleses, interessos...), la detecció precoç de dificultats i el seu tractament (reforços, suport psicopedagògic…)
- Assegurar l’autoconeixement, autoestima, tècniques d’estudi  i autoconfiança a cada  alumne (per tal que accepti reptes i perseveri).
Ampli contacte i col.laboració amb la família
- Orientació continuada a cada alumne en el seu desenvolupament personal i acadèmic.

AUTONOMIA DISCENT. APRENDRE A APRENDRE
- Els alumnes desenvolupen iniciativa i competència per cercar informació amb la que realitzar les activitats d’aprenentatge i complementar els seus aprenentatges (aprenentatge ubicu)
- Els alumnes tenen marge d’autonomia per a planificar els seus aprenentatges (programa personal de treball, selecció d’itineraris, activitats i recursos...) segons coneixements previs, ritmes, interessos...
ROL DOCENT
- Planificar, seleccionar/crear recursos, motivar y personalitzar (segons característiques i necessitats de cada alumne) y gestionar el desenvolupament curricular (activitats, grups col.laboratius, seguiment, avaluació, orientació...)en un clima de confiança i ordre tenint en compte i aprofitant la diversitat de l’alumnat.
- Coordinació amb la resta de l’equip docent en el marc d’un projecte curricular de centre.
- Investigar a l’aula, innovar (activitats, recursos, metodologies...), aprendre dels alumnes i amb els alumnes.

I TOT AIXÒ TENINT EN COMPTE:
- Els principis bàsics de la Pedagogia i la Psicologia (general i de l’aprenentatge) i molt especialment  les aportacions de les teories sobre l’aprenentatge (conductisme, cognitivisme, Bruner, Ausubel, Piaget, Vigotsky,…)
- La teoria sobre les intel.ligències múltiples i els talents
- La teoria sobre la inteligència emocional
- Les recents aportacions de la Neurociència, el conectivisme...

Aquesta nova versió del document ha comptat amb aportacions de Paola Dellepiane, Salomón Rivero, Déborah Martín, Javier Vizuete, Ernesto Martín. Gràcies.

Veure també la proposta de nou paradigma educatiu, que concreta el perfil que podem considerar desitjable per als ciutadans del nostre temps.
Agrairé comentaris i suggeriments per a millorar aquesta proposta.

dimarts, 20 de maig del 2014

Nous paradigmes a l'Educació 2/2: perfilant el nou paradigma educatiu (versió-2)

L'omnipresència d'Internet i dels dispositius digitals mòbils ha situat la nostra societat en un nou paradigma cultural . Aquesta nova cultura genera molts canvis, i exigeix ​​- entre altres coses- una nova concreció del perfil desitjable per a les persones que han de viure y adaptar-se a aquesta nova societat tecnològica i en canvi continu, exigeix un canvi substantiu dels objectius educatius, un nou paradigma educatiu.

L'Educació és un procés personal , però orientat per les famílies , l'escola i la societat en un marc educatiu que ha d'assegurar la transmissió cultural ( idees, visions del món, llenguatge, normes, valors, Instruments... ), facilitar a cada persona el màxim desenvolupament integral de les seves facultats i preparar perquè dissenyi el seu projecte vital i es realitzi en la societat com a persona bona, feliç i útil (amb capacitat d'adaptació i actuació).

Perfilem aquí els aspectes clau d'aquest nou paradigma educatiu que requereix la nostra societat, molts dels quals són els que ja es consideraven abans, però que ara es veuen complementats per altres de nous i molt importants (aprendre a aprendre , compeqtència digital ... ) . En la mesura del possible els agrupem voltant de les 8 competènciesbàsiques que considera el nostre sistema educatiui els “4 pilars de l’educació” de J. Delors.

ASPECTES ESSENCIALS
APRENDRE A SER
Desenvolupament intel.lectual: observació, conceptualització, judici crític, reflexió, raonament científic (formular i comprovar hipòtesis), investigar, planificar i mètode, deduir / induir, anàlisi / síntesi, imaginació i creativitat, capacitat de memorització...
COMPETÈNCIA EN APRENDRE A APRENDRE: aprenentatge autònom, continu i ubicu (saber trobar la informació necessària quan es requereixi), seleccionar documents amb un objectiu, llegir (textos i multimèdia) per comprendre i interpretar, tenir criteri propi i argumentar les opinions, plantejar-se preguntes i diferents respostes, aprendre dels altres, organitzar els continguts de la memòria i la “memòria auxiliar” (apunts, PLE),...
Autoconeixement. Competència / intel.ligència emocional (coneixement i regulació de les emocions), autoestima i força de voluntat (automotivació, esforç, perseverança, afany de millora, superar frustracions ...)
COMPETÈNCIA EN AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL: Identificar i assolir objectius, autoconfiança, innovació i emprenedoria, administració dels diners i altres bens, demorar la necessitat de satisfacció immediata, aprendre dels errors, triar amb criteri avaluant els riscos...
Desenvolupament físic, persones sanes (exercici, hàbits i alimentació sana...)
Maduració moral / espiritual (l'opció de la fe religiosa) i construcció d'un sistema de valors: vida humana, moral natural, igualtat i respecte (persones, gènere, ideologies, cultures ...), pau i diàleg, llibertat i responsabilitat, justícia i solidaritat / compromís / voluntat de servei, educació i democràcia, drets humans, treball ben fet ...
APRENDRE A CONVIURE
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA: Identificar valors de la realitat històrica i social, coneixements d’economia i legislació, sociabilitat i respecte, cooperació i col.laboració en el treball grupal amb persones diverses, empatia, acceptar i fer crítiques de manera constructiva, resolució de conflictes amb el diàleg, participació ciutadana(amb compromís i responsabilitat) ...
APRENDRE A FER
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA: llegir i escriure, exposició oral, explicar, descriure, expressar les pròpies idees, adaptar la comunicació al context, escoltar, capacitat de diàleg i debat respectant torns, argumentar, considerar punts de vista diferents ...
Competència en idiomes estrangers: quan de menys un bon anglès (a més de les llengües pròpies de l'àmbit cultural)
COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA: sensibilitat estètica, accedir a l'art ia la cultura amb sensibilitat, valorar críticament les manifestacions artístiques, identificació amb la cultura pròpia i respecte a les altres ...
COMPETÈNCIA EN CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC: diferenciar el coneixement científic d'altres que no ho són, identificar problemes rellevants de l'entorn (tenir cura delplaneta...), atenció a la salut ...
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA: utilitzar els números / símbols i les seves operacions, analitzar, interpretar, valorar i elaborar informacions amb instruments matemàtics, resoldre problemes ....
COMPETÈNCIA DIGITAL (Tractament de la informació i món digital). Ús segur, crític i intel.ligent, habitual i ponderat  de les TIC quan aporten valor afegit (i-Person)Veure per exemple la recent proposta per a ESO de la Generalitat de Catalunya < http://es.slideshare.net/peremarques/competncies-bsiques-de-lmbit-digital-a-la-eso >. Veure proposta per a primària < http://es.slideshare.net/peremarques/competncia-28050803>.
APRENDRE A CONÈIXER
Coneixements teòrics i competències específiques de les diferents matèries o assignatures. No els sintetitzem aquí, són els que s'imparteixen en els plans d'estudis, i solen estar molt obsolets. És ja una necessitat URGENT fer una revisió i actualització d'aquests continguts curriculars.

Aquesta nova versió del document ha comptat amb aportacions de Jorge Miralles, Núria Valls i José Sáez. Gràcies.

Veure també: perfilant el nou paradigma formatiu.


 Agrairé comentaris i propostes de millora.

dissabte, 10 de maig del 2014

«A les escoles encara pesa molt la memorització»

Entrevista a Pere Marquès (per Mª Jesús Ibáñez. a El Periódico 2-4-2014)
Director del Grup de Recerca de Didàcticai Multimèdia de la Universitat Autònoma de Barcelona (DIMUAB),el pedagog Pere Marquès fa una dècada que investiga com donar sentit al puzle que formen les tecnologies digitals, l’aprenentatge dels estudiants i el rendiment acadèmic. Marquès, que coneix el funcionament de l’aula per pròpia experiència,està convençut que els docents són els primers interessats que els seus alumnes obtinguin els millors resultats. I ell intenta orientar-los.
–¿A què atribueix el mal resultat que obtenen els estudiants espanyols en l’informe PISA?
–Al fet que tenim unes escoles que segueixen atorgant molt pes a la memorització de continguts, enlloc de donar-l’hi a l’aprenentatge per competències.¿Cal que un alumne segueixi sabent-se de memòria la fórmula de la velocitat?¿O és més important que sàpiga quin tren li convé agafar en un moment donat? Les habilitats que aprenen els alumnes d’ara han de ser diferents de les que aprenien fa 20anys.
–¿I això se soluciona introduint més tecnologia a les aules?
–La tecnologia hi ajuda, però no és l’únic factor. D’entrada, l’ús de tauletes o de pissarres digitals no té un efecte immediat, sinó que requereix un cert temps. I s’ha de tenir en compte que no sempre s’utilitzen correctament. De les nostres investigacions es dedueix que mal usades arriben a ser contraproduents.
–¿Per què?
–El que és clar és que la tecnologia digital ajuda en l’aprenentatge. Això ho reconeixen més del 90% dels professors amb els quals hem treballat:els alumnes aprenen a buscar informació, milloren les seves exposicions orals i la seva capacitat d’argumentació, però vam veure,després d’uns quants anys d’anàlisi, que no necessàriament milloraven les seves notes, que el rendiment acadèmic continuava sent el mateix.
–¿I ja tenen la resposta? 
–Els currículums escolars haurien de ser bimodals. ¿I què vol dir això, em preguntarà? Doncs vol dir que els professors, des de principi de curs, han de definir què han d’aprendre de memòria els seus alumnes i han de determinar, també, què han de saber fer aquests alumnes, quines competències han d’haver adquirit quan s’acabi el curs. I per fer-ho s’han d’introduir elements que ja són tan quotidians com les tauletes i els telèfons intel•ligents. En tres anys, hem obtingut impressionants impactes.
–El ministeri diu que la clau està en la formació dels professors. 
–Sí, amb la formació dels professors hi ha un problema seriós. Per una banda, perquè molts van estudiar la carrera quan encara no hi havia ni Internet. I per l’altra, perquè la major part d’oferta de formació permanent que hi ha ara no s’adapta a les seves necessitats. Quan a un professor se li ensenya informàtica, se li explica com usar una màquina o un soft­ware, però no se li diu quines són les aplicacions didàctiques d’aquestes màquines i aquests softwares. Al docent no li val només assistir a un simple curset d’informàtica.