Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CURRICULUM BIMODAL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CURRICULUM BIMODAL. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 d’agost del 2014

I s'aprèn més, i les notes pugen... si apliques el curriculum bimodal

NOTA DE PREMSA. En 30 escoles i instituts els alumnes han après més i han millorat les seves notes treballant en el marc del currículum bimodal.  

Durant el curs 2013-14, 148 professors de 30 centres de primària i secundària han aplicat a les seves classes el currículum bimodal i han aconseguit notables millores en els aprenentatges del 80% dels seus estudiants i un augment significatiu en les seves qualificacions acadèmiques, amb la consegüent reducció del fracàs escolar.


Aquest impacte de millora és major en el cas dels alumnes que ja anaven bé o molt bé, però fins i tot en el 59% dels estudiants que solia suspendre amb notes entre 4 i 5 (i en el 34% dels suspensos amb notes entre 3 i 4) s'estimen increments del 20% en les seves qualificacions. Per tant hi ha una reducció apreciable del fracàs escolar.

En el cas dels estudiants que no solen treballar o amb notes inferiors a 3, l'aplicació del currículum bimodal només ofereix un lleu impacte de millora.


L'estudi <http://peremarques.net/dimcurri13recerca.htm>, dirigit pel Dr Pere Marquès, professor de la UAB, s'ha desenvolupat des de la Societat Catalana de Pedagogia i el  grup de recerca DIM (Didàctica, Innovació i Multimèdia).

Els resultats obtinguts són pràcticament idèntics als que va proporcionar la investigació DIM-Fundació Telefónica (2011-13), en la qual van participar també altres 150 professors de 30 centres d'Espanya i Llatinoamèrica, de manera que considerem provada l'eficàcia del sistema.

Altres dades significatives de la investigació són que més del 80% del professorat considera que amb el currículum bimodal els alumnes treballen més i de forma més autònoma, augmenta la seva motivació i participació, es facilita el treball col.laboratiu i el tractament de la diversitat ... i als alumnes els agrada. D'altra banda, més del 90% dels professors considera que facilita l'ensenyament, l'aprenentatge i l'assoliment dels objectius educatius, i ho pensa seguir aplicant el proper curs.
Inconvenients: segons un 78% dels professors, als alumnes els costa adaptar-se al nou sistema, i un 64% diu que exigeix ​​més feina al professor ... però consideren val la pena l'esforç pels resultats que s'obtenen.

Aplicar el currículum bimodal significa bàsicament (1) ensenyar l'alumnat a fer apunts i autoritzar-ne l'ús (de vegades també Internet) en totes les activitats pràctiques que realitzen, i (2) que cada alumne elabori un glossari amb els conceptes i dades de la assignatura que el professor indiqui que és imprescindible que memoritzin, fent molts exercicis d'aplicació amb ells durant el curs.

diumenge, 18 d’agost del 2013

Quo vadis escola? Reflexions i proposta per a iniciar el camí del canvi (versió 3.0)

La Fundació Jaume Bofill i la UOC han posat en marxa una interessant iniciativa: "Quines són les 3 coses que he après sobre educació?", on insten als agents educatius a participar però no per fer una reflexió sobre el passat, sinó una reflexió (de 1000 caracters per ítem) sobre allò que creiem que funciona en l’educació d’avui i que també pot funcionar en escenaris futurs.

Comparteixo aquí la meva aportació: una peça del puzzle per la millora de l'Educació en el que estem treballant. Aquesta és una versió ampliada adreçada també al fórum Consescat de la  "XXIII Jornada de reflexió Jovent i educació en l'era de la globalització".

1.- Fets: vivim en una nova Era/Cultura, ara som “i-persons” i necessitem competències digitals.

Vivim a l’Era Internet i SEMPRE podem tenir al nostre abast un dispositiu (smartphone, tauleta ordinador...) que ens permet: tenir accés a qualsevol informació que puguem necessitar (immensa memòria auxiliar), comunicar-nos amb tothom (compartir, preguntar, difondre creacions), fer tot tipus de gestions (compres, tràmits...) i disposar una potent eina per a registrar i processar tot tipus de dades (càmera, eines de càlcul, editors de textos i gràfics...)

Hem de garantir a tothom l’empoderament que suposa usar aquests dispositius (de manera eficaç, eficient, segura, en qualsevol lloc i moment...) en moltes de les seves activitats (treball, oci, formació a llarg de la vida...), ja que aquestes COMPETÈNCIES DIGITALS  que ens transformen en “i-persons” resulten cada vegada més imprescindibles per a viure en aquesta societat ubicada entre el món físic i el ciberespai.

I per a desenvolupar aquestes competències, a més d’integrar-les en el curriculum  (el Departament d'Ensenyament properament publicarà un document al respecte),  cal que els estudiants tinguin dispositius digitals a les aules (de l’escola o propis –en els cursos superiors-) i els puguin utilitzar quan sigui adient en les seves activitats d’aprenentatge.

OBSERVACIÓ: Els estudiants, tot i que són "nadius digitals" (com apunta Mark Prensky) i sovint disposen del dispositiu, generalment només l'utilitzen per a unes poques activitats lúdiques (i no sempre amb eficiència i seguritat). Necessiten poder desenvolupar adequadament les competències digitals a l'escola. 

2.- Problemàtiques: nova cultura i estudiants amb més capacitats exigeixen un nou curriculum... i noves competències docents.


L’Educació apropa la cultura de la societat als estudiants, orienta en cada cas el seu desenvolupament (cognitiu, emotiu-volitiu, moral-espiritual, físic, social-comunicatiu, artístic...) i la construcció de la seva identitat/projecte vital, i els prepara per viure com a persones bones, felices i útils a la societat. Per això, si ha canviat la cultura (estem a l’Era Internet) i les capacitats potencials dels estudiants (ara “i-persons” empoderats amb l’omnipresent tecnologia), cal actualitzar els objectius de l’Educació.

Malgrat que ara la informació està omnipresent (Google, Wikipedia...), avui com ahir cal tenir en memòria un ampli vocabulari i coneixements (per pensar, parlar, llegir) i un adequat sistema de valors; però a més a més, per afrontar els reptes de la complexa i canviant Era Internet, necessitem nous sabers i desenvolupar més algunes capacitats/competències (creativitat, reflexió crítica, autoconeixement, autonomia/emprenedoria, treball col.laboratiu, TIC, idiomes, aprendre a aprendre...).

Els nous objectius, l’empoderament dels estudiants amb les TIC i els nous recursos educatius disponibles (ordinadors, pissarres i tauletes digitals, EVAs, entorn físic i virtual de l’escola...) exigeixen canvis metodològics, organitzatius i en l’avaluació dels aprenentatges, en definitiva un NOU CURRÍCULUM coherent amb el present, que prepari pel futur i on els alumnes descobreixin el plaer i la utilitat d’aprendre. 

Serem capaços de concretar aquest curriculum i la formació que necessitaran el professorat... i els equips directius dels centres?


3.- Solucions (parcials): amb el “curriculum bimodal” ens alumnes aprenen més i reduïm el fracàs escolar.

La aplicació del “curriculum bimodal” està a l’abast de TOTS els centres i professors, es pot aplicar de manera completa o parcial i amb més o menys tecnologia (mínim un ordinador amb videoprojector a l’aula). Ens situa en un paradigma educatiu ("aprendre fent consultant informació i retenir vocabulari") més en consonància al món actual on els alumnes són més autònoms i, segons les dades de les recerques realitzades, estan més motivats, aprenen més i en general milloren el seu rendiment acadèmic.


Aspectes clau del CURRICULUM BIMODAL:

 
1.- Els alumnes coneixen i aprenen a definir els conceptes i fets bàsics de  cada matèria (memorització reconstructiva). A principi de curs reben el glossari de les assignatures.
2.- Els alumnes construeixen la seva “memòria auxiliar” (apunts, PLE, Internet...) i la consulten quan fan exàmens pràctics i activitats orientades al desenvolupament competencial (recerques, problemes, projectes, assumpció de rols...treballs col.laboratius a l’aula i a l’entorn).
3·- Realizació de moltes activitats (diverses i significatives per a l'alumnat) amb auto/hetero avaluació continuada i exàmens-control..
4.- Acurada acció tutorial: detecció de dificultats, motivació, consideració dels talents  les emocions, orientació personal, acadèmica i professional, suport familiar...


El currículum bimodal considera important (avui com ahir) l'adquisició / memorització d'un ampli vocabulari i coneixements de referència (cada professor informa principi de curs del glossari bàsic de la seva assignatura), ja que el necessitem per poder pensar, parlar, llegir, buscar informació ... i per això proposa tècniques que superen la memorització mecànica basades en conèixer i comprendre, aplicar en múltiples activitats significatives per a l'estudiant i desenvolupar l'habilitat de construir definicions. Per verificar l'aprenentatge dels glossaris bàsics, els alumnes faran exàmens tradicionals, on no podran consultar apunts.

Per altra banda però, el currículum bimodal conscient que els estudiants són/han de ser "i-persons" (hàbils en l'ús dels seus "sempre a l'abast" dispositius digitals) els permet disposar dels seus apunts (i si el professor ho considera oportú també l'accés a Internet) quan l'objectiu és que realitzin activitats o exàmens pràctics. De la mateixa manera que ara que tenim  calculadores no té  sentit haver de fer llargues divisions (tot  i que cal saber dividir), disposant sempre de l'omnipresent Internet resulta absurd que avui els alumnes hagin d'invertir temps en aprendre complexes fórmules ... i que suspenguin exàmens si les obliden; l'important és que amb les eines al seu abast sàpiguen resoldre els problemes en un temps raonable.

D’aquesta manera, el currículum bimodal proporciona un camí per a la transició de les metodologies didàctiques i avaluatives tradicionals (suficients en un món passat més senzill i estable) basades en la memorització de coneixements, cap a unes metodologies on els estudiants puguin usar els dispositius digitals com fan servir el llapis o la calculadora. L'escola ha de reconèixer que avui les persones hem evolucionat, som "i-persons", tenim noves capacitats potencials (com l'accés permanent a qualsevol informació des dels nostres dispositius digitals) i hem d'enfrontar-nos a un món més complex i mutant que exigeix ​​que desenvolupem moltes noves competències... però comptant amb les poderoses i omnipresents eines TIC.

dimecres, 19 de desembre del 2012

Cal que canviem les nostres pràctiques (Editorial de la revista DIM-24)


Els recents estudis de l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA), PIRLS (Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora) i TIMSS (Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències), deixen un cop més en evidència que "estem fent malament les coses a les nostres aules ". Perquè si els resultats de la nostra actuació educativa són dolents, vol dir que els agents educatius - des dels estaments polítics fins a les aules, sense oblidar les famílies i el context social - ho estem fent malament.

Encara que el nostre sistema educatiu estigui obsolet i en molts centres no disposem de tots els recursos - humans i tecnològics - que serien desitjables, qüestions que s'haurien d'abordar seriosament i corregir, no puc creure que aquesta sigui la causa que tants dels nostres estudiants estiguin tan malament en competències tan bàsiques com la comprensió lectora. I això és el que ens diuen els informes. Ho diuen avui, que tenim crisi, retallades i un alumnat cada cop més heterogeni, però també ho s'enunciaven els informes d'anys enrere quan disposàvem de més recursos, sota els governs de diferents partits.

Quantes evidències més necessitarem per adonar-nos que la clau està, "sobretot", en el canvi de les metodologies de treball i d'avaluació que utilitzem en les classes?

Per què s'utilitzen metodologies ineficaces a les classes? Des del meu punt de vista, i sense obviar les altres problemàtiques ja exposades, es deu a la manca de "formació adequada" dels docents. Com no dubtem de l'enorme treball que realitzen i de la seva dedicació, entenem que si no ho fan millor és perquè no saben.

Per descomptat sabem que "de vegades" el problema està en que "no poden" fer-ho millor per manca de recursos, però afortunadament "la majoria" dels casos si hi ha recursos suficients, i no obstant això els resultats obtinguts també són insuficients.

Potser alguns pensin que ja s'ofereixen molts cursos de formació, però la qüestió és que els professors més que molta formació el que necessiten és "la formació adequada" i funcional que doni resposta als problemes del seu context (alumnat amb determinades problemàtiques, entorns amb pocs recursos ...). I aquesta formació, la formació que es necessita, vistos els resultats, és clar que no s'està donant.

El món ha canviat, i amb ell la cultura que les institucions educatives han de transmetre a les noves generacions i les eines de què disposem per a fer-ho. I el que passa és que tenim un currículum obsolet, i tot i que  introduïm tímidament les noves tecnologies, en general les utilitzem malament o simplement per replicar les metodologies de l'escola d'abans, sense explotar el seu potencial com a suport per a la imprescindible innovació en les activitats de aprenentatge i d'avaluació.

"Si no acceptem que estem fent les coses malament, no canviarem, i seguirem fent les coses igual de malament. Hem de reconèixer els errors i aprendre d'ells".

No es tracta de buscar culpables, es tracta d'aprendre dels errors i buscar solucions. I en aquest necessari canvi de tots els àmbits del currículum, els suports TIC i metodologies com les que proposa el "currículum bimodal" tenen un paper imprescindible. Esperem que en aquesta nova REVISTA DIM-24 trobem tots algunes idees útils en aquest sentit.

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Per què les TIC a l’Educació? Què cal que faci l'Administració Educativa? 2/2



2.- Què cal que faci l’Administració Educativa? 

Tenim clar que cal integrar les TIC a l’Educació, i en l’article anterior “Perquè les TIC a l’Educació?”, hem donat els nostres arguments en tal sentit. Presentem a continuació una panoràmica general de les actuacions que al nostre parer haurien de realitzar l’Administració Educativa i els titulars de centres docents per tal d’assolir una adequada integració de la tecnologia a l’Educació,  i el què és més important, la conseqüent millora en la formació de tots els estudiants.

Afortunadament, moltes d’aquestes actuacions  - no totes - no només s’han posat en marxa des de ja fa anys, sinó que també ho han fet de manera adequada i amb uns resultats acceptablement bons, si tenim en compte que sempre ens movem dins d’unes restriccions econòmiques que no permeten fer tot el què es voldria.

Deixem a discreció del lector, i dels propis responsables de dur a terme aquestes actuacions, la valoració en cada cas de fins a quin punt s’han fet bé les coses, o s’estan fent bé en l’actualitat. Malgrat tot, en alguns casos sí incloem en els apartats següents el nostre parer sobre com s’haurien de desenvolupar les actuacions.


1.- Tenir un pla. Primer de tot cal que l’Administració Educativa tingui un pla d’actuació, que inclourà els aspectes que s’enumeren en aquest article i que serà periòdicament avaluat per tal de poder introduir els ajustaments necessaris i assegurar la seva eficàcia.

Aquest pla convé que compti amb l’acceptació i compromís de la comunitat educativa.

2.- Dotació de les infraestructures adequades. Si no tenim TIC, no podem usar-les a l’Educació, i si volem usar bé les TIC, cal que aquestes siguin les adequades (p.e. suficient ample de banda d’Internet…). Hi haurà tres àmbits principals d’actuació:

- Les infraestructures que necessita la pròpia Administració Educativa, per tal d’aprofitar els avantatges que pot comportar la tecnologia per a  millorar l’eficàcia i l’eficiència de les seves tasques (p.e. bases de dades amb una àmplia i actualitzada informació sobre tots els centres docents), i també per a facilitar la integració de les TIC  als centres (p.e. portal TIC xtec, disposar de servidors centralitzats que ofereixin espai pels blocs docents i dels centres...)

- Els centres docents. Caldrà facilitar als centres docents infraestructures tant per a facilitar la seva gestió administrativa (secretaria...) com per a facilitar els processos d’ensenyament, aprenentatge i tutoria. 

I quines són aquestes infraestructures? En un article anterior, “Fullde ruta (1): integrant les RIC a l’Educació... avui” fem una proposta dels elements més indispensables, així com sobre prioritats i fases a seguir.


- Les llars dels estudiants. També convindrà promoure i incentivar que a cada llar hi hagi quan de menys un ordinador connectat a Internet, element indispensable per a poder gaudir també dels avantatges que comporta viure a la “Era Internet”.

3.- Formació. Per a fer un bon ús de les TIC i poder aprofitar les seves aportacions i avantatges potencials, cal que tots els usuaris tinguin una adequada formació en el seu maneig i especialment en les aplicacions de la tecnologia al seu camp d’activitat. Considerem aquí quatre col.lectius als que cal formar:

- Personal administratiu dels centres docents i de l’Administració.

- Professorat, que requereix una formació no només tècnica (competència digital), sinó sobre tot sobre “didàctica digital”: activitats d’ensenyament, d’aprenentatge i de tutoria realitzades amb el suport de les TIC amb uns plantejaments innovadors que facilitin una millora dels aprenentatges dels estudiants i del seu rendiment acadèmic. 

A l’article “Fullde ruta (1): integrant les TIC a l’Educació... avui”, ja fem una proposta al respecte,  basada en un estudidel grup DIM. A més a més proposem una formació bàsica molt pràctica y aplicada  a la realitat de les infraestructures de cada centre i de les necessitats del professorat i l’alumnat basada en uns seminaris presencials – generalment trimestrals - “in situ” i en l’acció de recolzament permanent d’un dels professors de cada centre que actua com a “professor assessor”. Un bon sistema complementari de formació on-line (complementat pel que ofereixen institucions com el Col.legi de Llicenciats, l'Associació ESPIRAL o Rosa Sentat) permetrà  ampliar la formació TIC en profunditat i en temàtiques al professorat que ho desitgi. 


No oblidem que tenim un preocupant 30% “estructural” de fracàs escolar - des de sempre- al final de l’etapa obligatòria, i que només si fem coses diferents (i encertades, és clar) podrem millorar aquesta tremenda realitat. I ara les TIC ens permeten assajar noves metodologies, ens ofereixen múltiples oportunitats d’innovar organitzant noves activitats d’ensenyament i d’aprenentatge.

- Alumnat, que haurà de desenvolupar també la seva competència digital i informacional (veure aspectes a considerar), amb especial atenció a la utilitat dels recursos TIC per a l’aprenentatge autònom i permanent que necessitarà desenvolupar al llarg de tota la vida.

Actualment el Departament d'Ensenyament està elaborant un nou document que concreta la competència digital pels nivells educatius de Primària i també d'ESO.

- Famílies. Especialment en els nivells educatius de l’ensenyament obligatori, s’hauria de vetllar per tal que l’Escola – potser amb el suport dels Ajuntaments - assegurés una formació digital bàsica a tots els pares i mares. A més a més, s’haurien d’organitzar sessions informatives pels pares a fi d’orientar-los sobre l’ acompanyament dels seus fills en els estudis i també sobre l’adequat seguiment i control  de l’ús que els estudiants fan de les TIC a casa.  

4.- Recursos multimèdia. El maquinari requereix programari, i si disposem de dispositius digitals es tracta d’aprofitar tot el que ens puguin aportar: múltiples canals de comunicació interpersonal y entorns per a realitzar gestions (compres, estudi, treball...) i infinites fonts d’informació i recursos per a l’aprenentatge a Internet, entre les que destacarem els recursos multimèdia elaborats especialment pel món educatiu. Entre els recursos multimèdia que cal que els centres disposin en el seu sistema informàtic o als que puguin accedir a través dels serveis de la web 2.0, distingim:

- Recursos de suport als entorns educatius: programes per a la gestió d’escola, gestió de tutories, espai web per a l’allotjament de blogs i altres aplicatius (blocs de centre i dels professors...), editors per a l’elaboració de materials didàctics, plataformes educatives...

- Recursos multimèdia didàctics: programes i “apps” (aplicacions per a tauletes digitals) sobre temes concrets, plataformes de continguts educatius, llibres de text digitals... Afortunadament molts d’aquests recursos es poden trobar gratuïtament a Internet o als portals institucionals de la Conselleria d’Educació (p.e el portal edu365) i a més a més hi ha una cada vegada més bona i amplia oferta del món editorial. 

Cal destacar aquí també la excel.lent feina d’alguns professors i institucions que elaboren, recopilen  i comparteixen gratuïtament recursos educatius multimèdia, com per exemple el col.lectiu Genmagic que lidera el professor Roger Rey.

- Recursos d’aplicació general, que també resulten útils i cada cop més imprescindibles als entorns educatius: editors de textos, editors de presentacions multimèdia, correctors ortogràfics i traductors, editors d’imatges i de vídeo...

5.- Personal de suport. La integració de les TIC als centres educatius, genera una sèrie de treballs associats que exigeixen dedicació i nous rols professionals:

- Tècnics de manteniment. Quan un centre disposa d’intranet en tot el centre, plataforma educativa, molts ordinadors...  necessita un tècnic a temps total o parcial per tal de tenir sempre les infraestructures a punt.

A més a més pot convenir tenir contractat un servei extern per a la reparació dels aparells més enllà de la seva garantia.

- Coordinador docent TIC. A més a més de disposar d’un tècnic de manteniment, també caldrà que algun dels professors del centre assoleixi el rol de “coordinador docent TIC”  (veure algunes de les seves funcions) que també actuarà com a “professor assessor” dels companys després dels seminaris formatius bàsics “in situ” per tal d’ajudar-los quan calgui en un bon ús didàctic de les TIC. 

Aquesta activitat tindrà assignades unes hores setmanals i haurà d’ésser reconeguda dins del pla docent dels professors que les desenvolupin.

6.- R+D+I. L’Administració Educativa també hauria de promoure, incentivar i coordinar actuacions de Recerca, desenvolupament i Innovació:

- Investigacions sobre les possibilitats educatives de determinats recursos TIC. Es farà mitjançant convenis de col.laboració amb empreses i universitats.

- Experimentacions a les aules sobre l’ús didàctic de determinats recursos TIC per part de professorat especialment innovador.

- Concursos (uns adreçats a professors i altres adreçats a editorials) per a la cerca de “bones pràctiques” en l’ús educatiu de les TIC i per a promoure la creació de “bons materials didàctics”.
 
- Avaluació dels programes d’integració de les TIC que es realitzin: dotacions d’infraestructures i formació, impacte de determinades tecnologies en els aprenentatges i rendiment del alumnat...

L’Administració haurà de realitzar actuacions per tal de que els resultats de totes aquestes actuacions tinguin una màxima difusió entre la comunitat educativa: a través del portal institucional de la Conselleria d’Educació, a través de tots els mitjans de comunicació i en diverses publicacions educatives i actes presencials (jornades, congressos...).

Per què no organitzar un esdeveniment anual com el BETT anglès?

7.- Ajustaments del Sistema Educatiu. Els vertiginosos canvis culturals que lideren les TIC i la introducció de noves eines tecnològiques a la societat i a les escoles, exigirà progressius ajustaments del Sistema Educatiu:


- Revisar els objectius educatius de cada etapa. El món i la cultura han canviat molt en les darreres dècades. Igual que fa unes dècades les calculadores ens van alliberar de tenir que aprendre complexes operacions i de tenir que realitzar càlculs feixucs mentalment, ara els dispositius digital i Internet ens alliberen de tenir que memoritzar moltes dades i de tenir que saber realitzar  moltes tasques abans imprescindibles... tot i que també ens exigeixen nous aprenentatges (la competència digital i per tractament de la informació) per tal de poder fer front als requeriments de la complexa i variable societat actual.

Els objectius de l’escola sempre han estat acostar la cultura als estudiants per tal que aquests puguin desenvolupar-se en ella com a ciutadans bons, útils i feliços. Com a ciutadans que puguin adaptar-se al mitjà, i si cal, puguin contribuir a transformar-lo positivament. Si la cultura ha canviat, els objectius educatius de l’escola també han de canviar.

- Considerar noves metodologies que es poden aplicar amb el suport dels recursos TIC. Veure: “Técnicasdidácticas con TIC”
 

- Modificar els sistemes d’avaluació. Avui, quan tenim que fer qualsevol activitat, sempre tenim al nostre abast eines per a l’accés a la informació i pel seu processament (p.e.: tenim calculadores, tenim Internet...) i això s’ha de tenir en compte a l’hora de fixar els objectius educatius, en els processos d’aprenentatge i en l’avaluació de l’alumnat.  Veure: “Quèés el currículum bimodal”

.

- Considerar ajustos en l’organització dels espais del centre, dels alumnes i dels temps de les activitats educatives que s’hi realitzen. Els nous objectius, les noves eines tecnològiques disponibles, les noves metodologies que ara podem i convé aplicar... demandaran moltes vegades canvis en les formes tradicionals de compartimentar els espais de treball, la temporalització de les activitats i la manera de classificar els alumnes en grups classe. I caldrà proporcionar orientacions i facilitar-ho.

També caldrà tenir-ho molt present en dissenyar nous centres docents.

- Considerar el nou paper de les famílies (com a ens educatiu i alhora com a ens que requereix també una formació continuada) y de l’entorn del centre, considerant l’entorn físic proper (barri, ciutat...) i l’entorn global a través d’Internet.

I a tot això cal afegir la necessitat de que l’Administració Educativa ofereixi a més a més un bon servei d’informació personal i personalitzada – no només a través d’un espai web- a professors, directors de centres educatius, famílies i agents educatius en general sobre tots aquests aspectes que s’han presentat aquí.

Tot i que aquest servei té un cost, molt més gran és el cost de temps perdut pels agents educatius quan necessiten saber quelcom i no ho troben, el que duu moltes vegades a actuar de manera equivocada i genera encara més malestar i més hores perdudes.

Finalment destaquem també la conveniència de tenir una bona xarxa social educativa a disposició de tots els professors, on també es vehiculessin els aspectes relacionats amb les actuacions que aquí hem descrit: formació,  recursos educatius multimèdia, plans d’actuació en infraestructures, actuacions de R+D+I, promoció i incentivació dels ajustos necessaris del sistema educatiu...