Introducció: Nova Cultura, "i-persons" i Educació
Ja fa alguns anys que hem entrat en una nova era, l'Era Internet, amb una nova cultura que es distancia clarament de la cultura contemporània dels segles XIX i XX, i vivim "el moment amb més canvi social de tota la humanitat" ( Partal, 2001)
Entenent la cultura com el "conjunt de representacions, regles de conducta, idees, valors, formes de comunicació i pautes de comportament apreses (no innates) que caracteritzen a un grup social" (Quintanilla, 1992), la globalització econòmica i cultural i els incessants avenços científics -especialment la construcció del ciberespai-han comportat profunds canvis en el nostre substrat cultural conformant un "... nou paradigma tecnològic organitzat entorn de les tecnologies de la informació" (Castells, 2000:60).
Així, avui dia, entre els instruments que la majoria de nosaltres tenim SEMPRE a la nostra disposició quan realitzem un treball o construïm aprenentatges, a més dels tradicionals llapis i paper ... també hi ha l'accés a Internet (mitjançant telèfon mòbil, tauleta digital, ordinador ...). I Internet ens facilita localitzar qualsevol tipus d'informació que necessitem i multiplica les nostres possibilitats de comunicació i de realització de tasques en el ciberespai, aquest món paral.lel on cada vegada fem més coses i consegüentment dediquem més temps cada dia.
La importància d'Internet ja és tan gran que l'ONU en alguns dels seus informes considera el "lliure accés a Internet" dins dels drets humans, promovent actuacions fermes dels governs contra la "bretxa digital" (El Mundo, 2011).
Els canvis en el nostre context vital són substantius i ens plantegen nous reptes i alhora ens proporcionen nous recursos i noves possibilitats. L'accés (gairebé) permanent a Internet, a més de proporcionar-nos un món paral.lel alternatiu en el qual tenim l'opció de realitzar gairebé totes les nostres activitats, suposa com si el nostre cervell s'hagués ampliat amb un nou lòbul (el lòbul Internet) que SEMPRE accedeix a qualsevol informació que ens interessi. Això no és fruit d'una mutació ni ens dóna l'omnisciència, però constitueix sens dubte un salt evolutiu de primera magnitud en l'evolució humana: ara les persones (concretament les "i-person" que hem integrat els "i-Phone", " i-Pad "... en la nostra vida) som potencialment molt més poderoses que els altres" Homo Sapiens "perquè ens estem adaptant millor al nou escenari cultural (Marquès, 2011 b).
En aquest marc, l'Educació, avui com sempre, pretén facilitar el màxim desenvolupament integral (intel.lectual, emotiu / volitiu, moral, físic ...) de cada persona, i transmetre la cultura de la societat, del context en què viu, perquè pugui treballar-hi, ajudar els altres i en definitiva desenvolupar una vida que li resulti satisfactòria.
Ara, però, aquesta funció transmissora de la cultura exigeix una revisió profunda del currículumque desenvolupem en els centres docents. Si avui tenim una "nova cultura", uns nous instruments de treball, unes noves formes de comunicació ... no podem seguir formant i avaluant als estudiants amb els objectius, instruments i procediments del passat.
I de la mateixa manera que fins ara l'Educació havia de ajudar-nos a treure partit de les meravelloses potencialitats del nostre cervell (recordar, llegir, raonar, calcular, crear, comunicar-nos, conviure ...), ara a més ens ha d'ajudar a fer el mateix amb aquest Internet omnipresent que portem sempre sobre, que ens allibera de memoritzar moltes coses (i diem moltes, no totes), però que també ens exigeix el desenvolupament de noves habilitats / competències si volem evitar, alguns perills: dependència, informacions incorrectes, pensament superficial (Carr, 2010; Marquès, 2011)
Perquè malgrat que es digui que les noves generacions, els "nadius digitals" com els anomena Marc Prensky (2010), són molt hàbils per utilitzar les TIC, la veritat és que aquesta habilitat es manifesta només en allò que els interessa (jugar, buscar música i pel.lícules, relacionar-se en les xarxes socials ...). Encara que moltes vegades podem constatar-hi les característiques que apunta Prensky (predisposició al multiprocés, a la interacció en pantalles i a compartir, a l'accés superficial no lineal a la informació amb preferència pel multimèdia enfront del textual ...), la majoria d'ells desconeix molts dels riscos del ciberespai, i no saben seleccionar amb bon criteri les eines i metodologies més eficients per a cada tasca escolar o la informació més adequada per a cada circumstància. I és que per al desenvolupament d'un bon criteri per a la selecció d'informació i eines es requereix una formació adequada i molt temps de pràctica, fets que no es donen en una escola on amb prou feines es dedica atenció al ciberespai, tot i que avui és un món paral.lel on els estudiants (i cada vegada més ciutadans de totes les edats) ens passem moltes hores a la setmana. Caldrà anar pensant en acompanyar les clàssiques assignatures de "ciències naturals" i "ciències socials" amb una nova assignatura: "ciències del ciberespai"?
En què consisteix el currículum bimodal? (enfocament bimodal del currículum)
El canvi d'escenari cultural que suposa l'Era Internet ens està obligant a evolucionar per adaptar-nos, i ens anem transformant en "i-persons" sempre connectades a Internet. D'aquesta manera, (gairebé) sempre que hem de fer un treball podem buscar a Internet la informació necessària, i gairebé sempre la trobarem. A més, el funcionament d'Internet cada vegada és més estable i ràpid.
Per descomptat que per a això haurem de "saber buscar-la", "amb eficiència", i disposant d'un temps limitat, que no ens permetrà estar contínuament aclarint conceptes a les fonts d'Internet (Wiquipèdia i altres). Per tant, a més de "saber buscar", haurem de tenir un bon vocabulari, que ens alliberarà d'estar consultant contínuament les enciclopèdies i altres fonts informatives d'Internet. També serem més àgils al realitzar activitats pràctiques si recordem haver realitzat abans experiències similars.
Doncs bé, en aquest escenari, i un cop superats els aprenentatges bàsics de la lectura, l'escriptura i el càlcul, adoptar el currículum bimodal significa considerar que (gairebé) totes les activitats d'aprenentatge que realitzaran els nostres alumnes seran de dos tipus: "memoritzar" i "fer activitats pràctiques" d’aplicació de coneixements. I també significa que quan es facin aquestes “activitats pràctiques" els estudiants sempre podran utilitzar la seva "memòria auxiliar", que estarà constituïda pels seus apunts, i que també pot incloure la consulta de llibres i l’accés a Internet. . Vegem amb detall els dos tipus d'activitats que contempla el currículum bimodal:
1. - Activitats de memorització. Són les activitats que se centren sobretot en l'adquisició de vocabulari i dades (conceptes, fets, persones, taules de multiplicar, ortografia ...) i que encara en la nostra era Internet segueixen sent imprescindibles a les persones: per pensar(pensem utilitzant " nostre "vocabulari), per entendre el que llegim o ens diuen, per comunicar-nos, per buscar a Internet i entendre les seves aportacions ...
En aquest context, per a cada assignatura i curs, el professor decidirà a principi de curs els 50 o 100 conceptes, processos, fets, personatges ... que considera imprescindible que els seus alumnes memoritzin i integrin en els seus esquemes mentals (coneguin, comprenguin, utilitzin, sàpiguen explicar) a final de curs: serà la llista de vocabulari i dades imprescindibles. Opcionalment també prepararà una segona llista amb les paraules i les dades que considera que tot i no ser imprescindibles si resultaria desitjable que els alumnes coneguessin (llista de vocabulari i dades desitjables). Els alumnes rebran a principi de curs aquestes llistes perquè tinguin clar què esperem que sàpiguen a final de curs.
I en cada sessió de classe es treballarà sistemàticament una part d'aquest llistat, realitzant múltiples i diverses activitats d'aprenentatge (individuals, grupals i col · laboratives) orientades a la memorització d'aquests continguts: exercicis amb el glossari, centres d'interès, treball per projectes ... Potser seguirem fent molts dels exercicis que "tradicionalment" s'han realitzat a l'escola, però a més es podran utilitzar tot tipus de metodologies (tradicionals o innovadores, amb o sense TIC), tenint en compte que l'objectiu és que l'alumnat comprengui , memoritzi, integri en els seus mapes mentals aquesta informació ... i després la reconegui (en els textos i discursos orals ), la utilitzi (en pensar, en parlar, en realitzar altres activitats ...) i sigui capaç d'explicar-la (definir cadascuna de les paraules d'aquest vocabulari, de manera adequada al seu edat i nivell educatiu).
Ja sabem que les persones recordem amb facilitat la informació que utilitzem sovint. Per tant hem de donar funcionalitat al vocabulari i les dades que els estudiants vagin aprenent mitjançant la realització de noves activitats (definicions alternatives, relacions, escriptura creativa ...) que requereixin la seva utilització (funcionalitat i transferència dels aprenentatges), preguntes que exigeixin relacionar, reflexionar ...
Moltes de les activitats d'aprenentatge orientades a la memorització de vocabulari i dades es realitzaran sense suports TIC, però la consulta i estudi dels continguts multimèdia i la realització dels exercicis autocorregibles dels llibres de text digitals i altres plataformes educatives d'Internet constituiran una gran ajuda per a professors i estudiants.
2. - Activitats pràctiques d'aplicació. Són totes les activitats que suposen la realització d'una tasca (resoldre problemes, analitzar frases o processos, avaluar situacions o materials, planificar i desenvolupar projectes, realitzar síntesi, crear ...). L'enfocament del currículum bimodal prescriu que els alumnes SEMPRE podran realitzar aquestes activitats pràctiques amb suport de la seva "memòria auxiliar", és a dir, consultant els seus apunts, llibres, Internet ... El professor decidirà en cada cas que fonts d'informació es poden utilitzar.
L'objectiu és que els estudiants s'acostumin a treballar comptant amb aquests suports (apunts, llibres, Internet i altres eines TIC) que ja sempre estaran a la seva disposició en aquesta societat que li ha tocat viure. Això sí, les tasques tindran un temps determinat assignat i caldrà respectar-lo, de manera que els estudiants que no disposen en la seva memòria d'un vocabulari adequat i no tinguin una certa experiència en tasques similars ... difícilment podran complir amb el treball dins el temps estipulat (buscar i trobar a Internet el seu temps).
Dins de les activitats pràctiques hi ha algunes activitats de desenvolupament psicomotriu, agilitat mental o desenvolupament de funcions cognitives en les quals la consulta d'aquestes fonts externes no aportarà res, o senzillament serà inviable per la necessitat de donar una resposta immediata. No són activitats de memorització, però cada alumne haurà de realitzar-les comptant només amb els recursos disponibles en la seva memòria, per exemple: càlcul mental, identificar elements en una fotografia ...
Les activitats pràctiques amb suport documental de vegades es realitzaranindividualment, per enfortir l'autonomia i autoconfiança dels estudiants, altres vegades seran grupals, per promoure l'ajuda mútua i el treball col.laboratiu. En qualsevol cas, en realitzar aquestes activitats, els alumnes no memoritzaran dades (els tenen a Internet) però si construiran noves experiències que deixaran rastre en la seva memòria i posteriorment el seu record reforçarà la seva autoconfiança i els ajudarà en la realització de futures tasques similars o amb alguna afinitat.
La realització d'una mateixa activitat en diferents contextos al llarg del temps els permetrà acumular experiències que aniran enriquint el mer "saber fer" (saber fer el que acabo d'aprendre o llegir en un manual) i els aniran proporcionant "criteri"per ajustar cada vegada millor el "fer" al context en què hagin d'actuar.
A més, la realització d'aquestes activitats pràctiques exigirà a l'estudiant l'aplicació de diverses habilitats cognitives (anàlisi, síntesi, raonament hipotètic-deductiu, valorar, explorar, seleccionar, crear, planificar ...) amb el que desenvoluparà les seves capacitats intel.lectives i les competències bàsiques en general .
En aquest context, per a cada assignatura i curs, el professor decidirà a principi de curs les activitats pràctiques que considera imprescindible que els seus alumnes sàpiguen fer (llista d'activitats pràctiques bàsiques). Opcionalment també prepararà una segona llista d'activitats pràctiques avançades. Els alumnes rebran a principi de curs aquestes llistes perquè tinguin clar que esperem que sàpiguen fer a final de curs.
En el desenvolupament de les classes es podran aplicar tot tipus de metodologies(tradicionals o innovadores, amb TIC o sense TIC). Però també aquí la utilització dels recursos TIC ampliarà enormement (en quantitat, potencialitat didàctica i rellevància dels aprenentatges) el ventall de possibles activitats d'aprenentatge que podem oferir a l'alumnat.
Els plantejaments del currículum bimodal encaixen en el marc de la teoria conectivista de l'aprenentatgede George Siemens, que considera la necessitat que avui tenim de conèixer i connectar les canviants fonts d'informació: les dades que memoritzem poden quedar obsolets demà, en canvi les fonts d'informació adequades ens proporcionaran en cada moment la informació més actualitzada. "L'aprenentatge (definit com a coneixement aplicable) pot residir fora de nosaltres" (Siemens, 2004). El coneixement no només resideix en les persones, està dispers en múltiples fonts d'informació que els estudiants han d'aprendre a fer servir segons els seus interessos i necessitats.
En la mateixa línia es pronuncia el professor Manuel Àrea: "Davant de tanta informació, és més útil conèixer el procediment per obtenir en cada ocasió la informació més adequada, que no emmagatzemar dades per quan puguin ser útils" (Area, 2008).
Com són els exàmens en un currículum bimodal?
D'acord amb la tipologia dual de les activitats d'aprenentatge que postula el currículum bimodal, es consideren dos tipus d'exercicis i exàmens:
1. - Exercicis i exàmens memorístics, per comprovar l'aprenentatge per part dels estudiants del vocabulari i les dades bàsiques de l'assignatura i la capacitat per explicar-los: llistats de vocabulari i dades imprescindibles i desitjables (el coneixement d'aquests últims permetran obtenir les notes més altes).
Com ha passat fins ara, els estudiants hauran d'estudiar els dies abans de l'examen per tal de reforçar els continguts que ha de tenir memoritzats per superar les preguntes de la prova. I a l'examen hauran d'aportar dades bàsiques de persones i fets, definir conceptes i processos ...
2. - Exercicis i exàmens pràctics amb suport de la "memòria auxiliar" (els estudiants podran tenir accés als seus apunts, llibres, Internet). Seran activitats del tipus: resolució de problemes, anàlisi gramaticals, comentaris de textos, síntesi de documents, relacionar fets i circumstàncies històriques ... Es refereixen doncs a les llistes d'activitats pràctiques bàsiques i avançades. La realització d'activitats avançades permetrà obtenir notes més altes.
Caldrà realitzar els exàmens en un temps fix estipulat pel professor. Es recomana que els exàmens incloguin unes activitats pràctiques bàsiques (obligatòries per a tots) i altres activitats complementàries opcionals amb exercicis avançats (per als que vulguin optar a qualificacions de notable alt i excel.lent).
Per a aquests exàmens, els estudiants que habitualment a classe vagin fent bé les tasques amb els seus suports documentals (memòria auxiliar) no van a necessitar realitzar un estudi extra. L'examen serà com un exercici més de classe, en ell els alumnes podran consultar apunts, llibres i (si el professor ho autoritza) Internet.
Com a proposta de partida, que cada professor s'ajustarà segons l'assignatura, curs i circumstàncies, per a l'etapa d'ensenyament obligatori suggerim que els exàmens memorístics (vocabulari i dades) suposin entre un 33% i un 50% de la nota de l'assignatura.
Què entenem per "memòria auxiliar"?
Disposant d'una permanent connexió a Internet, les "i-person" poden accedir sempre a les immenses fonts d'informació del ciberespai per buscar i trobar les dades que puguin necessitar en cada moment. Quan per exemple en veure una pel.lícula històrica volem situar un personatge en el seu context històric, a més d'ubicar en els referents històrics que recordem, ràpidament podem ampliar aquesta informació amb el nostre Smartphone o tauleta digital. Si som bons cercadors d'Internet (un dels aprenentatges clau que ha de garantir l'escola avui), en uns segons obtenim la resposta. Com diu Dolors Reig, "Internet es converteix en el nostre disc dur extern, el lloc on emmagatzemem moltes de les coses que abans només podíem memoritzar" (Reig, 2012). En aquest sentit, avui en dia Google s'ha convertit ja en una memòria externa sempre al nostre abast.
D'aquesta manera, canviem la manera d'aprendre: podem retenir la informació directament al nostre cervell o bé recordar que és a Internet (de vegades recordem fins i tot en quin lloc d'Internet està). Segons una investigació de Betsy Sparrow, professora adjunta de la Universitat de Columbia (Nova York) que publica la revista Science, com que Internet proporciona una mena de memòria col.lectiva, les persones renuncien recordar la informació què saben que poden accedir des de l'ordinador, però es preocupen en recordar on podran trobar-la (Sparrow et al., 2011). És a dir, tendim a emmagatzemar menys informació a la nostra memòria cerebral i a utilitzar Internet com a banc personal de dades, com "memòria auxiliar externa". D'altra banda, seguim recordant al cervell les dades concretes de les qüestions que ens interessen.
I és que com apunta George Siemens: "La tecnologia està alterant (tornant a cablar) els nostres cervells. Les eines que utilitzem defineixen i modelen el nostre pensament. Molts dels processos manejats prèviament per les teories d'aprenentatge poden ser ara realitzats, o recolzats, per la tecnologia ". "Saber com i saber què estan sent complementats amb saber on (la comprensió de l'on trobar el coneixement requerit)" (Siemens, 2004). La canonada és més important que el seu contingut.
D'acord amb Siemens, si ja suposa un repte activar el coneixement prèviament adquirit en les situacions on es requereix, quan el coneixement que es necessita no és conegut l'habilitat de connectar amb fonts que ens ho puguin proporcionar resulta essencial. A mesura que el coneixement creix i evoluciona, la nostra habilitat per aprendre el que necessitem demà és més important que el que sabem avui, l'accés al que es necessita és més important que el que ja se sap. Per això, "l'alimentació i manteniment de les connexions és necessària per facilitar l'aprenentatge continu" i "l'habilitat de veure connexions entre àrees, idees i conceptes és una habilitat clau". (Siemens, 2004).
En aquest context cal considerar que aquesta cerca d'informació a Internet sempre comporta un temps. Per això, malgrat aquesta permanent disponibilitat dels continguts d'Internet, per facilitar l'accés a les informacions (documents, enllaços, vídeos ...), contactes(persones, xarxes ...) i eines d'Internet que estiguin més relacionats amb les nostres activitats habituals, una bona opció serà anar construint un entorn en Internet (web, bloc, wiki ...) on anem col.locant de manera ordenada tots aquests recursos a mesura que els anem trobant. Així, quan els necessitem, els podrem trobar y utilitzar ràpidament.
A aquest espai l'anomenem "memòria auxiliar" o "memòria augmentada". I és com una gran biblioteca-agenda-taller que podem anar omplint (com fem amb la nostra memòria) amb dades i també eines per al procés de la informació. I quan les necessitem allà anirem a buscar la informació o a treballar amb les nostres eines. En el cas de l'autor d'aquest article, la seva memòria auxiliar és aquesta pàgina web: .
Quan tampoc trobem en la nostra memòria auxiliar el que necessitem, encara ens quedarà la possibilitat de buscar la informació a Internet amb els nostres cercadors i també la de consultar als nostres col.legues de les nostres xarxes de contactes.
La memòria auxiliar és un entorn personal que convé que els estudiants comencin a construir a l'escola, a poc a poc. Per als més joves pot començar com una llibreta, carpeta o portafoli on recopilar apunts i retalls d'interès. Més tard ja començaran a crear els seus primers entorns personals digitals i a Internet. Si s'aplica la perspectiva del currículum bimodal immediatament aquesta memòria auxiliar els serà útil, ja que la podran utilitzar com a suport per realitzar les activitats pràctiques i també com "vademecum" on tenir sintetitzat el vocabulari i les dades que cal memoritzar.
En definitiva es tracta que els estudiants vagin construint com sempre la seva memòria (la seva representació de la realitat, del món) a partir de la informació que reben i dels seus aprenentatges, de les seves accions i experiències ... però repartint aquesta informació entre l'espai habitual de la "memòria cerebral" i el nou espai sempre accessible que anomenem "memòria auxiliar"
El concepte de "memòria auxiliar" és pròxim als anomenats "entorns personals d'aprenentatge" (EPA o PLE): "conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions, i activitats que cada persona utilitza de forma assídua per aprendre" (Adell i Castañeda, 2010). Però la memòria auxiliar constitueix un entorn que ens serà d'utilitat en nombroses circumstàncies tota la vida (no només quan realitzem activitats d'aprenentatge): estudis, treball, oci, gestions diverses ...
El currículum bimodal i les proves PISA
"PISA són les sigles en anglès del Programa per l'Avaluació Internacional d'Alumnes (Programme for International Student Assessment). És un estudi comparatiu, internacional i periòdic, que avalua el rendiment dels alumnes de 15 anys, en finalitzar l'etapa escolar obligatòria, a partir de l'avaluació de certes competències considerades claus, com la lectora, la matemàtica i la científica. Aquest projecte avalua la capacitat dels alumnes per aplicar els conceptes i desenvolupar-se en diverses situacions dins de cada àrea ... " (OCDE, 2009)
Andreas Scheleicher, director del programa PISA de l'OCDE, sintetitza així el nou paper de l'Educació en aquest món actual en què les fonts d'informació estan ja sempre al nostre abast, "l'èxit educatiu ja no consisteix en reproduir al coneixement , sinó en extrapolar el que sabem i aplicar-lo a situacions noves. L'educació, per tant, ha de tractar molt més sobre formes de pensar, creativitat, pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions; sobre formes de treballar, inclosa la comunicació i la col.laboració; sobre eines de treball, inclosa la capacitat de reconèixer i explotar el potencial de les noves tecnologies, i sobre la capacitat de viure en un món multifacètic com a ciutadans actius i responsables" (Scheleicher, 2011).
En aquest marc, les proves PISA s'emmarquen en l'avaluació d'aprenentatges per competències, comprovant la capacitat dels estudiants per extreure informació i processar-la amb vista a la resolució d'una tasca.
Encara que fins ara no han considerat autoritzar els estudiants a utilitzar la seva "memòria auxiliar" o qualsevol altra informació externa, en general les proves PISA proporcionen les informacions bàsiques necessàries per realitzar les tasques. Són activitats pràctiques (veure algunes activitats de comprensió lectora
Hi haurà menys fracàs escolar amb el currículum bimodal?
Actualment hi ha molts alumnes que suspenen "exàmens de problemes" perquè no es recorden de les fórmules. Doncs bé, aplicant el currículum bimodal això ja no tornarà a passar. Només suspendran si, comptant amb l'ajuda dels seus apunts o d'Internet, no saben resoldre els problemes en el temps disponible.
A l'alliberar els estudiants de la pressió de memoritzar tants continguts, doncs ara, d'acord amb els principis del currículum bimodal molts dels exercicis i exàmens (les activitats pràctiques) es podran fer amb suport de la seva "memòria auxiliar", aconseguirem que alguns alumnes amb dificultats per memoritzar no es desmotiven (davant la seva incapacitat per recordar) i amb el suport dels seus apunts i altres fonts perseverin davant els exercicis i exàmens. Davant l'expectativa d'un possible èxit ("consultant les fonts d'informació puc fer-ho") aconseguirem que alguns alumnes decideixin treballar més i per tant aprenguin més.
Així es desprèn de les investigacions realitzades en DIM-UAB sobre "noves tècniques contra el fracàs escolar"
Resulta especialment trist que bona part d'aquest 30% d'alumnes que fracassen en els seus estudis (ESO) ho facin per suspendre exàmens memorístics, sense haver pogut demostrar que més enllà d'aquesta limitació (moltes vegades simplement no han volgut passar hores i hores memoritzant coses per a ells sense sentit) tenen capacitats (de vegades fins i tot brillants) per desenvolupar les competències necessàries per a la seva integració social. I dic que és especialment trist perquè se'ls obliga a memoritzar moltes coses que avui ja no necessiten saber de memòria ... estan en el seu "i-Phone".
I com queda el desenvolupament integral dels alumnes?
Com s'ha comentat en la introducció, l'Educació a més a més d'assegurar la transmissió cultural ha de facilitar a cada persona el màxim desenvolupament integral de les seves facultats, i per a això, avui com ahir caldrà realitzar moltes activitats simultànies o diferenciades de les tasques memorístiques i de les tasques pràctiques amb suport documental.
En aquest sentit, "un error on podem caure és en la valoració excessiva de les àrees de coneixement del llenguatge i de les matemàtiques en detriment d'altres àrees com Educació Física, Educació Plàstica, Musical i Tecnològica. De fet és en aquestes àrees on s'apliquen o poden aplicar les metodologies més innovadores, on l'alumne aprèn a saber fer i sobretot a desenvolupar la seva creativitat i completar aquesta educació integral ... " (Rei, 2011)
És fonamental fomentar també la reflexió i el diàleg sobre l'Ética i els valors, ajudar cada estudiant a descobrir i a conèixer els seus talents (Robinson, 2009) i intel.ligències múltiples (Gardner, 2003), canalitzar la seva emotivitat (educació emocional) i autoestima, conrear la seva força de voluntat i autoconfiança, intel.ligències múltiples, "que només es comprenen si s'admet que un alumne pot ser intel.ligent també si és capaç per exemple de dominar el seu cos, dibuixar un quadre, construir un invent, i no ho reduïm a si redacta bé o resol equacions ... " (Rei, 2011)
L'acció tutorial de cada professor en aquest sentit, i especialment la tasca del professor-tutor de cada alumne, constitueix el substrat sobre el qual s’ha d’assentar aquest enfocament bimodal del currículum.
En aquest context, pensem com Mark Prensky que tot això s'ha d'integrar al currículum que consideri "5 metahabilitats que haurien d'incorporar tots els currículums: descobrir el que cal fer (comportar-se èticament, pensar de forma crítica, definir objectius...); aconseguir que es faci (planificar, resoldre problemes, autoavaluar ...); fer-ho amb altres (assumir el lideratge, comunicar, interactuar...); fer-ho de forma creativa (adaptar, investigar, dissenyar ...) i millorar contínuament (reflexionar, ser proactiu i assumir riscos)" (Prensky, 2011)
T'animes a començar?
L'enfocament del currículum bimodal es pot començar a aplicar en qualsevol moment, amb independència del currículum oficial prescriptiu, ja que no interfereix amb ell. Suposa treballar en un PARADIGMA EDUCATIU diferent els principis són:
- Acceptar que estem en un món de "i-persons" sempre connectades a Internet.
- En el marc d'una acurada acció tutorial, considerar que hi ha dos tipus d'activitats d'aprenentatge: memorístiques i pràctiques.
- Les activitats pràctiques sempre es faran amb suport documental.
- Cada professor informa als seus alumnes a principi de curs sobre el vocabulari i les dades que considera que han de memoritzar i sobre les activitats pràctiques que aprendran a fer.
A l'espera de que les autoritats educatives realitzin una profunda revisió del currículum oficial per actualitzar-lo a les exigències de la societat actual, considerar el constructe de les "i-persons" i començar a aplicar el currículum bimodal pot contribuir a proporcionar una millor formació a els alumnes i a més pot contribuir a reduir el fracàs escolar.
Actualment aquest enfocament bimodal del currículum s’està aplicant en 24 centres docents espanyols i 5 llatinoamericans, en el marc d'una investigació del grup DIM-UAB patrocinada per la Fundació Telefónica
I de moment això és tot. Agrairé comentaris i suggeriments en el FÒRUM PRINCIPAL de la xarxa social DIM
Bibliografia
ADELL, Jordi. y CASTAÑEDA, Linda. (2010). Los Entornos Personales de Aprendizaje (PLEs): una nueva manera de entender el aprendizaje.Recuperado el 15-2-2012 en
AREA, Manuel. (2008) Innovación pedagógica con TIC y el desarrolla de las competencias informacionales y digitales. Investigación en la escuela nº 64, 5-18
CARR, Nicholas. (2010). ¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes? Superficiales. Madrid: Taurus Santillana.
CASTELLS, Manuel. (2000). La era de la información.La sociedad red. Vol.1 Madrid: Alianza.
GARDNER, Howard. (2003). La inteligencia reformulada. Las inteligencias múltiples en el siglo XXI. Barcelona: Paidós.
EL MUNDO (2011). Naciones Unidas declara el acceso a Internet como un derecho humano. Recuperado el 15-2-2012 en <http://www.elmundo.es/elmundo/2011/06/09/navegante/1307619252.html>
LA VANGUARDIA (2012). Las escuelas proponen exámenes con acceso a internet. Recuperado el 15-2-2012 en
MARQUÈS, Pere (2011). ¿Electricidad, velas u oscuridad? Reflexiones de un Google dependiente. Blog Chispas TIC y Educación Recuperado el 15-2-2012 en.
MARQUÈS, Pere (2011 b). Y la evolución humana sigue: ¿eres ya “i-Person”?. TecnonewsRecuperado el 15-2-2012 en < http://www.tecnonews.info/Y-la-evolucion-humana-sigue--eres-ya--iPerson-/_pE0Aj1BfZN7VtoFZxcYP-P8oHseGtVPsPnm-4Gx9fOuJDsPZhDjFS2ou5OiUHcUe>.
MARTÍNEZ-SALANOVA-SÁNCHEZ, E. (2009). De la Tierra al ciberespacio. Comunicar 33; 102-105.
OCDE (2009). PISA 2009 Programa para la Evaluación Internacional de Alumnos. Recuperado el 15-2-2012 en
PARTAL, Vicent. (2001). Catalunya 3.0. Barcelona: Beta Editorial
PRENSKY, Mark (2010). Nativos e Inmigrantes Digitales. Madrid: Institución educativa SEK. Recuperado el 15-2-2012 en
PRENSKY, Mark (2011). Educar para el presente y el futuro. Escuela, núm. 3927, pag. 31
QUINTANILLA, Miguel Ángel (1995). Educación y tecnología. En RODRÍGUEZ, J.L.; SÁEZ, O. Tecnología Educativa. Nuevas Tecnologías aplicadas a la Educación. Alcoy: Editorial Marfil.
REIG, Dolors (2012) 12 cambios en el cerebro conectado. El caparazón. Recuperado el 15-2-2012 en
REY, Roger (2011). Puntos de vista: Hacia un nuevo paradigma educativo: el currículum bimodal. Revista DIM, núm 21. Recuperado el 15-2-2012 en
ROBINSON, Ken (2009). El Elemento: Cómo encontrar su pasión lo cambia todo. Madrid: Grijalbo.
ROMERO, Francesca; MARQUÈS, Pere (2012). La competencia léxica en el currículum bimodal. Revista Didáctica, Innovación y Multimedia, núm. 22
SCHELEICHER, Andreas (2011) Cuando las escuelas entorpecen a sus estudiantes. Escuela, núm. 3915, pp. 3
SIEMENS, George (2004). Connectivism: A Learning Theory for the Digital Age. Elearnspace. Recuperado el 15-2-2012 en
SPARROW, Betsy (2011) Google Effects on Memory: Cognitive Consequences of Having Information at Our Fingertips. Revista Science. Recuperado el 15-2-2012 en
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada