divendres, 8 novembre de 2013

Les competències bàsiques de l'àmbit digital (+ orientacions per a la seva integració curricular)

El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha publicat aquest mes (novembre 2013) els documents "Competències bàsiques de l'Àmbit digital" tant per a l'Ensenyament Primària i com per a l'Ensenyament Secundari Obligatori.



Per a cada etapa educativa inclou un desenvolupament de competències i continguts clau associats a elles, amb una proposta de gradació segons el nivell de adquuisición de cada competència pels alumnes, orientacions metodològiques i per a l'avaluació, i un exemple d'activitat amb la seva rúbrica per a la avaluació.

Una síntesi en format presentació multimèdia del desenvolupament de les competències i els seus continguts associats pot consularse aquí:

- Síntesi de competències per a Primària
- Síntesi de competències per a ESO


I també el document d'orientacions per a la integració de les competències digitals al curriculum, que inclou noves síntesi de competències i continguts clau, consideracions sobre les infraestructures tecnològiques necessàries en els centres, instruments i orientacions per a la seva integració curricular i models d'activitats d'aprenentatge que poden facilitar el desenvolupamen d'aquestess competències.



S'agrairan comentaris i suggeriments de millora.

dissabte, 26 octubre de 2013

Quin sentit té, Sr. Wert?



Per què segueix endavant amb una nova Llei d'Educació que ( gairebé ) tots els partits diuen que van a derogar quan arribin al poder?

Vostè sap que l'Educació és un procés llarg i, a diferència del que passa en Economia, on les mesures que s'apliquen en els mercats aviat generen canvis, en Educació es necessitaran ANYS perquè les mesures que comporti la seva nova Llei donin els seus fruits... Anys que molt probablement la seva Llei mai complirà perquè quan hi hagi un canvi polític serà derogada .

Quin sentit té aquesta desraó?

Vostè coneix sens dubte (o els seus assessors haurien de conèixer) els manuals de Pedagogia on els especialistes sostenen sense excepció que tota Llei d'Educació ha de ser consensuada per les diverses forces polítiques. 

Per què vostè ( i els seus antecessors) actuen així en contra del que diu la Ciència, avala l’experiència i dicta el sentit comú?

Creu que és un comportament intel · ligent i responsable seguir endavant?

És conscient del gran impacte de les seves mesures en el sistema educatiu? Del temps que caldrà invertir per adaptar el sistema a la nova ( i efímera ) normativa? Dels diners que ens costarà tot això?

Com veu , no entro aquí a valorar la seva Llei. Em limito a intentar demostrar que encara que aquesta Llei fos adequada a les nostres necessitats... és absurd seguir endavant amb ella: per què plantar llavors en un camp que serà edificat abans que aquestes germinin?

¿No podria negociar i consensuar amb les altres forces polítiques alguns ajustos imprescindibles en el sistema educatiu actual i començar a construir més lentament i amb majors consensos una nova Llei més ajustada a l'Era Internet en què vivim i més en consonància amb les idees, necessitats i interessos de tots?

A vostès, els polítics de tots els colors, no els hem posat on estan perquè construeixin quimeres i ens entretinguin i ens enfrontin amb els debats que generen. Hi són perquè hem cregut que serien professionals (no titelles del partit ni exaltats amb idees inviables) capaços de construir acords, solucionar problemes i portar-nos a un major benestar. Ens hem equivocat?

dissabte, 12 octubre de 2013

Per unes "Ciències del Ciberespai" a Primària i Secundària

A tots ens sembla encertat que des dels primers cursos s'introdueixi els més petits en el coneixement del món natural i social, ja que en definitiva estan immersos en aquestes realitats i les han de conèixer per a comprendre-les, adaptar-se i integrar-se al context on viuen, aprofitant les oportunitats que ofereixen (aliments, museus...)  i evitant els perills que en alguns casos poden (higiene,  educació vial...).

Imatge: Ana Masllorens
Però des de fa uns anys, amb la progressiva consolidació del " Ciberespai ", aquest món paral.lel a Internet on les persones ja podem fer (gairebé) totes les activitats que realitzem en el món natural i social tradicional (y moltes més de noves que només es poden fer a Internet), es fa imprescindible la inclusió d'uns nous continguts sobre aquest nou entorn on cada vegada ens passem més temps desenvolupant activitats : comunicació amb altres persones, cerca d’informació, lectura i visionat d’audiovisuals, jocs, compres i gestions de tot tipus...


I és que ara vivim entre dos mons, repartim el nostre temps d'activitat diària entre dues realitats. En ambdues podem estudiar, treballar, divertir-nos i satisfer moltes de les nostres necessitats. Els nens i els joves tenen cada vegada més al seu abast la "finestra màgica" que, com a Alícia, els permet entrar en un "País de les Meravelles", el Ciberespai, una rèplica del món físic però que funciona amb algunes lleis diferents (p.e. no hi ha distàncies), ple també d'oportunitats i perills, i on poden accedir a gairebé tot i poden fer gairebé tot.

Quant de temps setmanal es passen els adolescents (i fins i tot nens) a Internet ? Com és que en els nostres currículums no es contempla encara la inclusió d'uns continguts sobre "Ciències del Ciberespai" que assegurin el desenvolupament progressiu de la seva competència digital  (que inclou els aspectes de seguretat a la xarxa)?


Tenim por de reconèixer el que "de facto " passa?  Pensem de veritat que per ser ”nadius digitals” i saben molt de jugar i “baixar-se músiques” ja saben fer un ús intel.ligent, crític i segur d’Internet? Hi ha deixadesa i irresponsabilitat de les famílies, dels ciutadans i sobretot de les administracions educatives?

En aquesta Era Internet, les persones (cada vegada més persones) SEMPRE tenim al nostre abast un dispositiu (telèfon intel.ligent , tauleta ordinador... ) que ens permet:

- Accedir a qualsevol notícia d’actualitat o informació que puguem necessitar (immensa memòria auxiliar)

- Comunicar-nos amb tothom (compartir, preguntar, difondre creacions ), treballar de manera col.laborativa en la distància  i fer tot tipus de gestions (compres, tràmits... )

- I disposar una potent eina per registrar i processar tot tipus de dades (càmera, eines de càlcul, editors de textos i gràfics...).


Per això (com ja indicàvem a "Quo vadis escola?" )  hem de garantir a tots els ciutadans l'empoderament que suposa utilitzar aquests dispositius (de manera eficaç, eficient, segura, en qualsevol lloc i moment...) en moltes de les seves activitats (treball, oci, formació al llarg de la vida...).
Potser mitjançant una assignatura o un nou bloc de contingut dins d'alguna assignatura existent?  Són molts els continguts a considerar, incloent totes les competències digitals. Potser un nou eix transversal que es contempli contextualitzadament a totes les matèries del curriculum? Queda molt bé parlar d'eixos transversals a l'Educació, però moltes vegades després, a la pràctica, es queden en molt poc. Potser la millor opció seria implementar les dues opcions: fomentar la seva transversalitat però, almenys durant uns anys, assegurar els seus continguts en una nova assignatura o un nou bloc de coneixements  afegit a alguna assignatura afí.


¿Passarà com amb l'anglès, i haurem d'esperar dècades perquè es reconegui la seva importància i es comencin a prendre mesures eficaces?

diumenge, 18 agost de 2013

Quo vadis escola? Reflexions i proposta per a iniciar el camí del canvi (versió 3.0)

La Fundació Jaume Bofill i la UOC han posat en marxa una interessant iniciativa: "Quines són les 3 coses que he après sobre educació?", on insten als agents educatius a participar però no per fer una reflexió sobre el passat, sinó una reflexió (de 1000 caracters per ítem) sobre allò que creiem que funciona en l’educació d’avui i que també pot funcionar en escenaris futurs.

Comparteixo aquí la meva aportació: una peça del puzzle per la millora de l'Educació en el que estem treballant. Aquesta és una versió ampliada adreçada també al fórum Consescat de la  "XXIII Jornada de reflexió Jovent i educació en l'era de la globalització".

1.- Fets: vivim en una nova Era/Cultura, ara som “i-persons” i necessitem competències digitals.

Vivim a l’Era Internet i SEMPRE podem tenir al nostre abast un dispositiu (smartphone, tauleta ordinador...) que ens permet: tenir accés a qualsevol informació que puguem necessitar (immensa memòria auxiliar), comunicar-nos amb tothom (compartir, preguntar, difondre creacions), fer tot tipus de gestions (compres, tràmits...) i disposar una potent eina per a registrar i processar tot tipus de dades (càmera, eines de càlcul, editors de textos i gràfics...)

Hem de garantir a tothom l’empoderament que suposa usar aquests dispositius (de manera eficaç, eficient, segura, en qualsevol lloc i moment...) en moltes de les seves activitats (treball, oci, formació a llarg de la vida...), ja que aquestes COMPETÈNCIES DIGITALS  que ens transformen en “i-personsresulten cada vegada més imprescindibles per a viure en aquesta societat ubicada entre el món físic i el ciberespai.

I per a desenvolupar aquestes competències, a més d’integrar-les en el curriculum  (el Departament d'Ensenyament properament publicarà un document al respecte),  cal que els estudiants tinguin dispositius digitals a les aules (de l’escola o propis –en els cursos superiors-) i els puguin utilitzar quan sigui adient en les seves activitats d’aprenentatge.

OBSERVACIÓ: Els estudiants, tot i que són "nadius digitals" (com apunta Mark Prensky) i sovint disposen del dispositiu, generalment només l'utilitzen per a unes poques activitats lúdiques (i no sempre amb eficiència i seguritat). Necessiten poder desenvolupar adequadament les competències digitals a l'escola. 

2.- Problemàtiques: nova cultura i estudiants amb més capacitats exigeixen un nou curriculum... i noves competències docents.


L’Educació apropa la cultura de la societat als estudiants, orienta en cada cas el seu desenvolupament (cognitiu, emotiu-volitiu, moral-espiritual, físic, social-comunicatiu, artístic...) i la construcció de la seva identitat/projecte vital, i els prepara per viure com a persones bones, felices i útils a la societat. Per això, si ha canviat la cultura (estem a l’Era Internet) i les capacitats potencials dels estudiants (ara “i-persons” empoderats amb l’omnipresent tecnologia), cal actualitzar els objectius de l’Educació.

Malgrat que ara la informació està omnipresent (Google, Wikipedia...), avui com ahir cal tenir en memòria un ampli vocabulari i coneixements (per pensar, parlar, llegir) i un adequat sistema de valors; però a més a més, per afrontar els reptes de la complexa i canviant Era Internet, necessitem nous sabers i desenvolupar més algunes capacitats/competències (creativitat, reflexió crítica, autoconeixement, autonomia/emprenedoria, treball col.laboratiu, TIC, idiomes, aprendre a aprendre...).

Els nous objectius, l’empoderament dels estudiants amb les TIC i els nous recursos educatius disponibles (ordinadors, pissarres i tauletes digitals, EVAs, entorn físic i virtual de l’escola...) exigeixen canvis metodològics, organitzatius i en l’avaluació dels aprenentatges, en definitiva un NOU CURRÍCULUM coherent amb el present, que prepari pel futur i on els alumnes descobreixin el plaer i la utilitat d’aprendre. 

Serem capaços de concretar aquest curriculum i la formació que necessitaran el professorat... i els equips directius dels centres?


3.- Solucions (parcials): amb el “curriculum bimodal” ens alumnes aprenen més i reduïm el fracàs escolar.

La aplicació del “curriculum bimodal” està a l’abast de TOTS els centres i professors, es pot aplicar de manera completa o parcial i amb més o menys tecnologia (mínim un ordinador amb videoprojector a l’aula). Ens situa en un paradigma educatiu ("aprendre fent consultant informació i retenir vocabulari") més en consonància al món actual on els alumnes són més autònoms i, segons les dades de les recerques realitzades, estan més motivats, aprenen més i en general milloren el seu rendiment acadèmic.


Aspectes clau del CURRICULUM BIMODAL:

 
1.- Els alumnes coneixen i aprenen a definir els conceptes i fets bàsics de  cada matèria (memorització reconstructiva). A principi de curs reben el glossari de les assignatures.
2.- Els alumnes construeixen la seva “memòria auxiliar” (apunts, PLE, Internet...) i la consulten quan fan exàmens pràctics i activitats orientades al desenvolupament competencial (recerques, problemes, projectes, assumpció de rols...treballs col.laboratius a l’aula i a l’entorn).
3·- Realizació de moltes activitats (diverses i significatives per a l'alumnat) amb auto/hetero avaluació continuada i exàmens-control..
4.- Acurada acció tutorial: detecció de dificultats, motivació, consideració dels talents  les emocions, orientació personal, acadèmica i professional, suport familiar...


El currículum bimodal considera important (avui com ahir) l'adquisició / memorització d'un ampli vocabulari i coneixements de referència (cada professor informa principi de curs del glossari bàsic de la seva assignatura), ja que el necessitem per poder pensar, parlar, llegir, buscar informació ... i per això proposa tècniques que superen la memorització mecànica basades en conèixer i comprendre, aplicar en múltiples activitats significatives per a l'estudiant i desenvolupar l'habilitat de construir definicions. Per verificar l'aprenentatge dels glossaris bàsics, els alumnes faran exàmens tradicionals, on no podran consultar apunts.

Per altra banda però, el currículum bimodal conscient que els estudiants són/han de ser "i-persons" (hàbils en l'ús dels seus "sempre a l'abast" dispositius digitals) els permet disposar dels seus apunts (i si el professor ho considera oportú també l'accés a Internet) quan l'objectiu és que realitzin activitats o exàmens pràctics. De la mateixa manera que ara que tenim  calculadores no té  sentit haver de fer llargues divisions (tot  i que cal saber dividir), disposant sempre de l'omnipresent Internet resulta absurd que avui els alumnes hagin d'invertir temps en aprendre complexes fórmules ... i que suspenguin exàmens si les obliden; l'important és que amb les eines al seu abast sàpiguen resoldre els problemes en un temps raonable.

D’aquesta manera, el currículum bimodal proporciona un camí per a la transició de les metodologies didàctiques i avaluatives tradicionals (suficients en un món passat més senzill i estable) basades en la memorització de coneixements, cap a unes metodologies on els estudiants puguin usar els dispositius digitals com fan servir el llapis o la calculadora. L'escola ha de reconèixer que avui les persones hem evolucionat, som "i-persons", tenim noves capacitats potencials (com l'accés permanent a qualsevol informació des dels nostres dispositius digitals) i hem d'enfrontar-nos a un món més complex i mutant que exigeix ​​que desenvolupem moltes noves competències... però comptant amb les poderoses i omnipresents eines TIC.

diumenge, 16 juny de 2013

Comprovat: quan apliquem el "Currículum Bimodal" millorem les notes dels alumnes i reduïm el fracàs escolar

Veure aquí: el manual del currículum bimodal
Veure aquí: el resum de l'informe final 2013
Veure també: cap a un curriculum bimodal - la praxis del currículum bimodal (orientacions)


"Aprenen més, i en el 90% dels centres pilot a més a més han millorat les qualificacions dels estudiants que habitualment obtenen notes entre 4 i 7; els estudiants que tot i  treballant solen suspendre també han millorat, però en aquest cas només en un 77% dels centres". Aquests són els resultats de la investigació sobre el "Currículum Bimodal i contra el fracàs escolar", desenvolupada entre 2011 i 2013 en 30 centres d'Espanya i Amèrica Llatina sota la direcció del Dr Pere Marquès (director del grup de recerca "Didàctica, Innovació , Multimèdia", vinculat al Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB) mitjançant un conveni de la Fundació Telefónica y la Universitat Autònoma de Barcelona.



A la recerca <http://peremarques.net/telefonica/>, on han participat uns 5.000 alumnes i més de 150 professors de 30 centres docents d'Espanya, Perú, Mèxic i Argentina, es pretén impulsar la innovació educativa, reduir el fracàs escolar i millorar la formació de TOTS els alumnes. Per a això proposa organitzar un currículum ric en activitats creatives i aplicatives, que promogui la consulta documental i el suport de les TIC per realitzar activitats pràctiques, alhora que assegura la memorització comprensiva dels coneixements fonamentals mitjançant la realització sistemàtica d'activitats idònies. I és que el "Currículum Bimodal" identifica i separa clarament els coneixements que els estudiants han de memoritzar i les competències que han d'adquirir, considerant en cada cas metodologies diferenciades d'aprenentatge i avaluació <http://peremarques.net/docs/curribimodal.ppt>.



Al llarg dels dos anys que ha durat l'experimentació, la major part dels professors dels centres pilot han aplicat gairebé totes les activitats d'aprenentatge associades als principis i metodologies del Currículum Bimodal, obtenint generalment bons resultats. Entre els avantatges obtinguts destaquem que més 90% del professorat valora positivament que els alumnes sàpiguen des del principi el vocabulari que hauran d’aprendre "de memòria" i consideren que amb aquestes metodologies es millora la comprensió del vocabulari i es faciliten l'ensenyament, l’aprenentatge i l'assoliment dels objectius educatius. I augmenta la motivació de l'alumnat. 
imagen: Ana Masllorens

Igualment, més del 80% dels docents considera també que millora la capacitat de memorització de l'alumnat, integren i utilitzen més el vocabulari, desenvolupen habilitats de recerca d'informació, es potencia la reflexió i el raonament crític i s'intensifica l'aprenentatge autònom dels estudiants. També aprenen a "elaborar apunts" que els siguin útils quan fan exercicis pràctics, descobrint que bons apunts i molta pràctica asseguren èxit en els exercicis pràctics. 
imagen: Ana Masllorens

Entre els inconvenients associats a la implementació del Currículum Bimodal, la meitat del professorat manifesta que s'inverteix molt temps de classe fent exercicis sobre el glossari de l'assignatura i que l'alumnat al principi li costa adaptar-se perquè no saben crear apunts ni cercar informació funcional.
Pel que fa als aprenentatges, per al 94% dels professors, els estudiants milloren la comprensió i memorització del glossari de les assignatures i segons el 87% dels docents milloren també en la realització d'activitats pràctiques, és a dir, milloren els seus aprenentatges en general. Opinió que és compartida pel 75% dels estudiants.
I pel que fa al impacte de millora en el rendiment acadèmic dels alumnes, es considera major en el cas dels alumnes que van acceptablement bé en l'assignatura i en el cas d'aquells que tot i ser treballadors els costa aprovar. En el cas dels alumnes que van molt bé en l'assignatura i també en el cas dels estudiants que encara treballant no aconsegueixen aprovar, es considera que el impacte en la millora dels seus aprenentatges és menor, sent mínim en el cas dels alumnes desmotivats.
A més a més cal destacar que s'estimen millores molt significatives, amb increments superiors al 20% en les notes, en els alumnes amb qualificacions mitjanes (notes entre 4 i 7) en més del 50% dels centres i en un 37% dels centres en el cas dels alumnes amb notes clarament insuficients (per sota de 4). Aquests impactes de millora s’han manifestat amb més intensitat en els centres de secundària. En qualsevol cas hi ha una millora significativa en el sector dels alumnes que estan en fracàs escolar, facilitant  per tant una reducció del mateix.
Per això, i després de dos anys d'experimentació, el 87% dels professors manifesten que seguiran aplicant el currículum bimodal el proper curs.





Estem preparant una nova recerca internacional 2013-14 sobre l'aplicació del currículum bimodal amb el suport de videoprojector o PDI. Si el vostre centre està interessat en participar-hi... empleneu aquest qüestionari

dimarts, 14 maig de 2013

aprendre amb la piissarra digital: 18 bones idees

18 MODELS DIDÀCTICS per a la PISSARRA DIGITAL (PD)
18 MODELOS DIDÁCTICOS para la PIZARRA DIGITAL (PD)
18 EDUCATIONAL MODELS for the  DIGITAL WHITEBOARD (DWB)

VERSIONS: ESPAÑOL, CATALÀ, ENGLISH

S’inclouen activitats per a pissarra digital interactiva (PDI), lector de documents i sistemes electrònics de votació.

En els models centrats en l'activitat i la iniciativa del professor, tot i que els estudiants participen formulant les seves preguntes, realitzant els exercicis i responent les preguntes que els hi posi el professor, la iniciativa de l'activitat que es realitza amb la PD la té plenament el docent.



En els models centrats en l'activitat i iniciativa dels estudiants, aquests poden presentar a consideració del professor i de la classe els treballs que realitzen, adoptar rol de professor i fer més observacions i preguntes.

Encara que els alumnes tenen gran autonomia en desenvolupar aquestes activitats, els professors coordinen el seu treball, completen les exposicions dels estudiants, expliquen i corregeixen col .lectivament els exercicis i realitzen avaluacions formatives.

dimecres, 19 desembre de 2012

Cal que canviem les nostres pràctiques (Editorial de la revista DIM-24)


Els recents estudis de l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA), PIRLS (Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora) i TIMSS (Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències), deixen un cop més en evidència que "estem fent malament les coses a les nostres aules ". Perquè si els resultats de la nostra actuació educativa són dolents, vol dir que els agents educatius - des dels estaments polítics fins a les aules, sense oblidar les famílies i el context social - ho estem fent malament.

Encara que el nostre sistema educatiu estigui obsolet i en molts centres no disposem de tots els recursos - humans i tecnològics - que serien desitjables, qüestions que s'haurien d'abordar seriosament i corregir, no puc creure que aquesta sigui la causa que tants dels nostres estudiants estiguin tan malament en competències tan bàsiques com la comprensió lectora. I això és el que ens diuen els informes. Ho diuen avui, que tenim crisi, retallades i un alumnat cada cop més heterogeni, però també ho s'enunciaven els informes d'anys enrere quan disposàvem de més recursos, sota els governs de diferents partits.

Quantes evidències més necessitarem per adonar-nos que la clau està, "sobretot", en el canvi de les metodologies de treball i d'avaluació que utilitzem en les classes?

Per què s'utilitzen metodologies ineficaces a les classes? Des del meu punt de vista, i sense obviar les altres problemàtiques ja exposades, es deu a la manca de "formació adequada" dels docents. Com no dubtem de l'enorme treball que realitzen i de la seva dedicació, entenem que si no ho fan millor és perquè no saben.

Per descomptat sabem que "de vegades" el problema està en que "no poden" fer-ho millor per manca de recursos, però afortunadament "la majoria" dels casos si hi ha recursos suficients, i no obstant això els resultats obtinguts també són insuficients.

Potser alguns pensin que ja s'ofereixen molts cursos de formació, però la qüestió és que els professors més que molta formació el que necessiten és "la formació adequada" i funcional que doni resposta als problemes del seu context (alumnat amb determinades problemàtiques, entorns amb pocs recursos ...). I aquesta formació, la formació que es necessita, vistos els resultats, és clar que no s'està donant.

El món ha canviat, i amb ell la cultura que les institucions educatives han de transmetre a les noves generacions i les eines de què disposem per a fer-ho. I el que passa és que tenim un currículum obsolet, i tot i que  introduïm tímidament les noves tecnologies, en general les utilitzem malament o simplement per replicar les metodologies de l'escola d'abans, sense explotar el seu potencial com a suport per a la imprescindible innovació en les activitats de aprenentatge i d'avaluació.

"Si no acceptem que estem fent les coses malament, no canviarem, i seguirem fent les coses igual de malament. Hem de reconèixer els errors i aprendre d'ells".

No es tracta de buscar culpables, es tracta d'aprendre dels errors i buscar solucions. I en aquest necessari canvi de tots els àmbits del currículum, els suports TIC i metodologies com les que proposa el "currículum bimodal" tenen un paper imprescindible. Esperem que en aquesta nova REVISTA DIM-24 trobem tots algunes idees útils en aquest sentit.