dimecres, 21 maig de 2014

Nous paradigmes a l'Educació 1/2: perfilant el nou paradigma formatiu (versió-2)

L'omnipresència d'Internet (que suposa un món paral.lel, el ciberespai) i dels dispositius digitals mòbils ha empoderat als ciutadans (que evolucionen cap a iPersons) i situen la nostra globalitzada i canviant societat en un nou paradigma cultural.

Aquesta nova cultura genera molts canvis, i exigeix​​-entre altres coses-una nova concreció del perfil desitjable per a les persones que han de viure en aquesta nova societat (un canvi substantiu dels objectius educatius, un nou paradigma educatiu) i també una nova concreció de la manera de gestionar la formació en aquest nou escenari (tenim altres objectius educatius, nous recursos formatius que permeten un aprenentatge ubic, un nou perfil dels estudiants, el professor no és l'única font d'informació ... és necessari un nou paradigma formatiu).

Perfilem aquí els aspectes clau d'aquest nou paradigma formatiu que requereix la nostra societat, que presenta un fort caràcter disruptiu respecte del paradigma anterior, i diferenciem els aspectes que entenem essencials / imprescindibles d'aquells altres que resulten desitjables però que es poden anar assumint progressivament pels centres docents.

ASPECTES ESSENCIALS
ASPECTES OPCIONALS (però desitjables)
CURRICULUM BIMODAL
- Aplicar un curriculum bimodal: que dóna tractament metodològic i avaluatiu diferent al saber i al saber fer/competències
- Organització curricular per projectes integradors de coneixements i competències (enlloc de l’actual organització per continguts)
- Continguts: A-obligatoris i B-opcionals segons interessos dels alumnes.
.- Alguna assignatura en llengua estrangera (CLIL/AICLE)

.
RECURSOS, ESPAIS, AGRUPAMENTS, TEMPS
- Usar tot tipus de recursos didàctics i d’entorns (classe i altres espais del centre; plataforma educativa; família/casa; entorn físic -ciutat...- i ciberespai –webs, MOOCs...-) al servei de l’aprenentatge formal i informal (educació expandida, en tot lloc i moment).
- Ús intensiu de les TIC (pissarra digital, tauletes, plataforma educativa...) com a suport didàctic i estri indispensable per a desenvolupar la competència digital de l’alumnat. Veure full de ruta per a les infraestructures necessàries.
- Agrupaments flexibles de l’alumnat (segons assignatures, projectes, temes...)
- Flexibilització dels horaris quan calgui (flipped classroom, sessions dobles, visites...)
- Equilibri entre màxima inclusivitat i gestió eficaç i eficient de la formació (considerant que la inclusivitat exigeix més recursos i que per algunes activitats convé organitzar grups homogenis)
ACTIVITATS D’APRENENTATGE
- S’aprèn fent, amb constància i a partir dels errors: fer MOLTES activitats (individuals i en grup col.laboratiu) que exigeixin observar i investigar, cerca i aplicació de coneixements, raonament crític, creativitat: exercicis, problemes, projectes (PBL), webquest....  
- Construcció progressiva de la “memòria externa” personal (apunts personals que amplien el seu coneixement i ajuden a estructurar e interrelacionar )
- Realització intensiva d’activitats “autèntiques” (relacionades amb la vida real, sobre l’actualitat, d’interès  de l’alumnat, amb components lúdics...)
- Facilitar a l’alumnat sistemes d’autoformació (tutorials, fitxes autocorrectives...)
APRENENTATGE-SERVEI A L’AULA
- Seguint les orientacions del professor els alumnes fan: correcció entre iguals, tasques de tutor per a ajudar altres companys, presentar temes a tota la classe, crear material didàctic (tutorials, preguntes...)
- Els alumnes adopten el rol d’assessors TIC, secretaris del professor, jutges en els conflictes de classe...
AVALUACIÓ
- Inicial (per a tractar mancances formatives i conèixer fortaleses), contínua/formativa (seguiment/orientar), final/sumativa
- Facilitar a l’alumnat sistemes d’autoavaluació  i seguiment dels seus aprenentatges (cartilles de competències...)
TUTORIA. SI VOLS, POTS
- Prioritzar conèixer a cada alumne (sabers, estil d’aprenentatge, talents, febleses, interessos...), la detecció precoç de dificultats i el seu tractament (reforços, suport psicopedagògic…)
- Assegurar l’autoconeixement, autoestima, tècniques d’estudi  i autoconfiança a cada  alumne (per tal que accepti reptes i perseveri).
Ampli contacte i col.laboració amb la família
- Orientació continuada a cada alumne en el seu desenvolupament personal i acadèmic.

AUTONOMIA DISCENT. APRENDRE A APRENDRE
- Els alumnes desenvolupen iniciativa i competència per cercar informació amb la que realitzar les activitats d’aprenentatge i complementar els seus aprenentatges (aprenentatge ubicu)
- Els alumnes tenen marge d’autonomia per a planificar els seus aprenentatges (programa personal de treball, selecció d’itineraris, activitats i recursos...) segons coneixements previs, ritmes, interessos...
ROL DOCENT
- Planificar, seleccionar/crear recursos, motivar y personalitzar (segons característiques i necessitats de cada alumne) y gestionar el desenvolupament curricular (activitats, grups col.laboratius, seguiment, avaluació, orientació...)en un clima de confiança i ordre tenint en compte i aprofitant la diversitat de l’alumnat.
- Coordinació amb la resta de l’equip docent en el marc d’un projecte curricular de centre.
- Investigar a l’aula, innovar (activitats, recursos, metodologies...), aprendre dels alumnes i amb els alumnes.

I TOT AIXÒ TENINT EN COMPTE:
- Els principis bàsics de la Pedagogia i la Psicologia (general i de l’aprenentatge) i molt especialment  les aportacions de les teories sobre l’aprenentatge (conductisme, cognitivisme, Bruner, Ausubel, Piaget, Vigotsky,…)
- La teoria sobre les intel.ligències múltiples i els talents
- La teoria sobre la inteligència emocional
- Les recents aportacions de la Neurociència, el conectivisme...

Aquesta nova versió del document ha comptat amb aportacions de Paola Dellepiane, Salomón Rivero, Déborah Martín, Javier Vizuete, Ernesto Martín. Gràcies.

Veure també la proposta de nou paradigma educatiu, que concreta el perfil que podem considerar desitjable per als ciutadans del nostre temps.
Agrairé comentaris i suggeriments per a millorar aquesta proposta.

dimarts, 20 maig de 2014

Nous paradigmes a l'Educació 2/2: perfilant el nou paradigma educatiu (versió-2)

L'omnipresència d'Internet i dels dispositius digitals mòbils ha situat la nostra societat en un nou paradigma cultural . Aquesta nova cultura genera molts canvis, i exigeix ​​- entre altres coses- una nova concreció del perfil desitjable per a les persones que han de viure y adaptar-se a aquesta nova societat tecnològica i en canvi continu, exigeix un canvi substantiu dels objectius educatius, un nou paradigma educatiu.

L'Educació és un procés personal , però orientat per les famílies , l'escola i la societat en un marc educatiu que ha d'assegurar la transmissió cultural ( idees, visions del món, llenguatge, normes, valors, Instruments... ), facilitar a cada persona el màxim desenvolupament integral de les seves facultats i preparar perquè dissenyi el seu projecte vital i es realitzi en la societat com a persona bona, feliç i útil (amb capacitat d'adaptació i actuació).

Perfilem aquí els aspectes clau d'aquest nou paradigma educatiu que requereix la nostra societat, molts dels quals són els que ja es consideraven abans, però que ara es veuen complementats per altres de nous i molt importants (aprendre a aprendre , compeqtència digital ... ) . En la mesura del possible els agrupem voltant de les 8 competènciesbàsiques que considera el nostre sistema educatiui els “4 pilars de l’educació” de J. Delors.

ASPECTES ESSENCIALS
APRENDRE A SER
Desenvolupament intel.lectual: observació, conceptualització, judici crític, reflexió, raonament científic (formular i comprovar hipòtesis), investigar, planificar i mètode, deduir / induir, anàlisi / síntesi, imaginació i creativitat, capacitat de memorització...
COMPETÈNCIA EN APRENDRE A APRENDRE: aprenentatge autònom, continu i ubicu (saber trobar la informació necessària quan es requereixi), seleccionar documents amb un objectiu, llegir (textos i multimèdia) per comprendre i interpretar, tenir criteri propi i argumentar les opinions, plantejar-se preguntes i diferents respostes, aprendre dels altres, organitzar els continguts de la memòria i la “memòria auxiliar” (apunts, PLE),...
Autoconeixement. Competència / intel.ligència emocional (coneixement i regulació de les emocions), autoestima i força de voluntat (automotivació, esforç, perseverança, afany de millora, superar frustracions ...)
COMPETÈNCIA EN AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL: Identificar i assolir objectius, autoconfiança, innovació i emprenedoria, administració dels diners i altres bens, demorar la necessitat de satisfacció immediata, aprendre dels errors, triar amb criteri avaluant els riscos...
Desenvolupament físic, persones sanes (exercici, hàbits i alimentació sana...)
Maduració moral / espiritual (l'opció de la fe religiosa) i construcció d'un sistema de valors: vida humana, moral natural, igualtat i respecte (persones, gènere, ideologies, cultures ...), pau i diàleg, llibertat i responsabilitat, justícia i solidaritat / compromís / voluntat de servei, educació i democràcia, drets humans, treball ben fet ...
APRENDRE A CONVIURE
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA: Identificar valors de la realitat històrica i social, coneixements d’economia i legislació, sociabilitat i respecte, cooperació i col.laboració en el treball grupal amb persones diverses, empatia, acceptar i fer crítiques de manera constructiva, resolució de conflictes amb el diàleg, participació ciutadana(amb compromís i responsabilitat) ...
APRENDRE A FER
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA: llegir i escriure, exposició oral, explicar, descriure, expressar les pròpies idees, adaptar la comunicació al context, escoltar, capacitat de diàleg i debat respectant torns, argumentar, considerar punts de vista diferents ...
Competència en idiomes estrangers: quan de menys un bon anglès (a més de les llengües pròpies de l'àmbit cultural)
COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA: sensibilitat estètica, accedir a l'art ia la cultura amb sensibilitat, valorar críticament les manifestacions artístiques, identificació amb la cultura pròpia i respecte a les altres ...
COMPETÈNCIA EN CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC: diferenciar el coneixement científic d'altres que no ho són, identificar problemes rellevants de l'entorn (tenir cura delplaneta...), atenció a la salut ...
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA: utilitzar els números / símbols i les seves operacions, analitzar, interpretar, valorar i elaborar informacions amb instruments matemàtics, resoldre problemes ....
COMPETÈNCIA DIGITAL (Tractament de la informació i món digital). Ús segur, crític i intel.ligent, habitual i ponderat  de les TIC quan aporten valor afegit (i-Person)Veure per exemple la recent proposta per a ESO de la Generalitat de Catalunya < http://es.slideshare.net/peremarques/competncies-bsiques-de-lmbit-digital-a-la-eso >. Veure proposta per a primària < http://es.slideshare.net/peremarques/competncia-28050803>.
APRENDRE A CONÈIXER
Coneixements teòrics i competències específiques de les diferents matèries o assignatures. No els sintetitzem aquí, són els que s'imparteixen en els plans d'estudis, i solen estar molt obsolets. És ja una necessitat URGENT fer una revisió i actualització d'aquests continguts curriculars.

Aquesta nova versió del document ha comptat amb aportacions de Jorge Miralles, Núria Valls i José Sáez. Gràcies.

Veure també: perfilant el nou paradigma formatiu.


 Agrairé comentaris i propostes de millora.

dissabte, 10 maig de 2014

«A les escoles encara pesa molt la memorització»

Entrevista a Pere Marquès (per Mª Jesús Ibáñez. a El Periódico 2-4-2014)
Director del Grup de Recerca de Didàcticai Multimèdia de la Universitat Autònoma de Barcelona (DIMUAB),el pedagog Pere Marquès fa una dècada que investiga com donar sentit al puzle que formen les tecnologies digitals, l’aprenentatge dels estudiants i el rendiment acadèmic. Marquès, que coneix el funcionament de l’aula per pròpia experiència,està convençut que els docents són els primers interessats que els seus alumnes obtinguin els millors resultats. I ell intenta orientar-los.
–¿A què atribueix el mal resultat que obtenen els estudiants espanyols en l’informe PISA?
–Al fet que tenim unes escoles que segueixen atorgant molt pes a la memorització de continguts, enlloc de donar-l’hi a l’aprenentatge per competències.¿Cal que un alumne segueixi sabent-se de memòria la fórmula de la velocitat?¿O és més important que sàpiga quin tren li convé agafar en un moment donat? Les habilitats que aprenen els alumnes d’ara han de ser diferents de les que aprenien fa 20anys.
–¿I això se soluciona introduint més tecnologia a les aules?
–La tecnologia hi ajuda, però no és l’únic factor. D’entrada, l’ús de tauletes o de pissarres digitals no té un efecte immediat, sinó que requereix un cert temps. I s’ha de tenir en compte que no sempre s’utilitzen correctament. De les nostres investigacions es dedueix que mal usades arriben a ser contraproduents.
–¿Per què?
–El que és clar és que la tecnologia digital ajuda en l’aprenentatge. Això ho reconeixen més del 90% dels professors amb els quals hem treballat:els alumnes aprenen a buscar informació, milloren les seves exposicions orals i la seva capacitat d’argumentació, però vam veure,després d’uns quants anys d’anàlisi, que no necessàriament milloraven les seves notes, que el rendiment acadèmic continuava sent el mateix.
–¿I ja tenen la resposta? 
–Els currículums escolars haurien de ser bimodals. ¿I què vol dir això, em preguntarà? Doncs vol dir que els professors, des de principi de curs, han de definir què han d’aprendre de memòria els seus alumnes i han de determinar, també, què han de saber fer aquests alumnes, quines competències han d’haver adquirit quan s’acabi el curs. I per fer-ho s’han d’introduir elements que ja són tan quotidians com les tauletes i els telèfons intel•ligents. En tres anys, hem obtingut impressionants impactes.
–El ministeri diu que la clau està en la formació dels professors. 
–Sí, amb la formació dels professors hi ha un problema seriós. Per una banda, perquè molts van estudiar la carrera quan encara no hi havia ni Internet. I per l’altra, perquè la major part d’oferta de formació permanent que hi ha ara no s’adapta a les seves necessitats. Quan a un professor se li ensenya informàtica, se li explica com usar una màquina o un soft­ware, però no se li diu quines són les aplicacions didàctiques d’aquestes màquines i aquests softwares. Al docent no li val només assistir a un simple curset d’informàtica.

divendres, 8 novembre de 2013

Les competències bàsiques de l'àmbit digital (+ orientacions per a la seva integració curricular)

El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha publicat aquest mes (novembre 2013) els documents "Competències bàsiques de l'Àmbit digital" tant per a l'Ensenyament Primària i com per a l'Ensenyament Secundari Obligatori.



Per a cada etapa educativa inclou un desenvolupament de competències i continguts clau associats a elles, amb una proposta de gradació segons el nivell de adquuisición de cada competència pels alumnes, orientacions metodològiques i per a l'avaluació, i un exemple d'activitat amb la seva rúbrica per a la avaluació.

Una síntesi en format presentació multimèdia del desenvolupament de les competències i els seus continguts associats pot consularse aquí:

- Síntesi de competències per a Primària
- Síntesi de competències per a ESO


I també el document d'orientacions per a la integració de les competències digitals al curriculum, que inclou noves síntesi de competències i continguts clau, consideracions sobre les infraestructures tecnològiques necessàries en els centres, instruments i orientacions per a la seva integració curricular i models d'activitats d'aprenentatge que poden facilitar el desenvolupamen d'aquestess competències.



S'agrairan comentaris i suggeriments de millora.

dissabte, 26 octubre de 2013

Quin sentit té, Sr. Wert?



Per què segueix endavant amb una nova Llei d'Educació que ( gairebé ) tots els partits diuen que van a derogar quan arribin al poder?

Vostè sap que l'Educació és un procés llarg i, a diferència del que passa en Economia, on les mesures que s'apliquen en els mercats aviat generen canvis, en Educació es necessitaran ANYS perquè les mesures que comporti la seva nova Llei donin els seus fruits... Anys que molt probablement la seva Llei mai complirà perquè quan hi hagi un canvi polític serà derogada .

Quin sentit té aquesta desraó?

Vostè coneix sens dubte (o els seus assessors haurien de conèixer) els manuals de Pedagogia on els especialistes sostenen sense excepció que tota Llei d'Educació ha de ser consensuada per les diverses forces polítiques. 

Per què vostè ( i els seus antecessors) actuen així en contra del que diu la Ciència, avala l’experiència i dicta el sentit comú?

Creu que és un comportament intel · ligent i responsable seguir endavant?

És conscient del gran impacte de les seves mesures en el sistema educatiu? Del temps que caldrà invertir per adaptar el sistema a la nova ( i efímera ) normativa? Dels diners que ens costarà tot això?

Com veu , no entro aquí a valorar la seva Llei. Em limito a intentar demostrar que encara que aquesta Llei fos adequada a les nostres necessitats... és absurd seguir endavant amb ella: per què plantar llavors en un camp que serà edificat abans que aquestes germinin?

¿No podria negociar i consensuar amb les altres forces polítiques alguns ajustos imprescindibles en el sistema educatiu actual i començar a construir més lentament i amb majors consensos una nova Llei més ajustada a l'Era Internet en què vivim i més en consonància amb les idees, necessitats i interessos de tots?

A vostès, els polítics de tots els colors, no els hem posat on estan perquè construeixin quimeres i ens entretinguin i ens enfrontin amb els debats que generen. Hi són perquè hem cregut que serien professionals (no titelles del partit ni exaltats amb idees inviables) capaços de construir acords, solucionar problemes i portar-nos a un major benestar. Ens hem equivocat?

dissabte, 12 octubre de 2013

Per unes "Ciències del Ciberespai" a Primària i Secundària

A tots ens sembla encertat que des dels primers cursos s'introdueixi els més petits en el coneixement del món natural i social, ja que en definitiva estan immersos en aquestes realitats i les han de conèixer per a comprendre-les, adaptar-se i integrar-se al context on viuen, aprofitant les oportunitats que ofereixen (aliments, museus...)  i evitant els perills que en alguns casos poden (higiene,  educació vial...).

Imatge: Ana Masllorens
Però des de fa uns anys, amb la progressiva consolidació del " Ciberespai ", aquest món paral.lel a Internet on les persones ja podem fer (gairebé) totes les activitats que realitzem en el món natural i social tradicional (y moltes més de noves que només es poden fer a Internet), es fa imprescindible la inclusió d'uns nous continguts sobre aquest nou entorn on cada vegada ens passem més temps desenvolupant activitats : comunicació amb altres persones, cerca d’informació, lectura i visionat d’audiovisuals, jocs, compres i gestions de tot tipus...


I és que ara vivim entre dos mons, repartim el nostre temps d'activitat diària entre dues realitats. En ambdues podem estudiar, treballar, divertir-nos i satisfer moltes de les nostres necessitats. Els nens i els joves tenen cada vegada més al seu abast la "finestra màgica" que, com a Alícia, els permet entrar en un "País de les Meravelles", el Ciberespai, una rèplica del món físic però que funciona amb algunes lleis diferents (p.e. no hi ha distàncies), ple també d'oportunitats i perills, i on poden accedir a gairebé tot i poden fer gairebé tot.

Quant de temps setmanal es passen els adolescents (i fins i tot nens) a Internet ? Com és que en els nostres currículums no es contempla encara la inclusió d'uns continguts sobre "Ciències del Ciberespai" que assegurin el desenvolupament progressiu de la seva competència digital  (que inclou els aspectes de seguretat a la xarxa)?


Tenim por de reconèixer el que "de facto " passa?  Pensem de veritat que per ser ”nadius digitals” i saben molt de jugar i “baixar-se músiques” ja saben fer un ús intel.ligent, crític i segur d’Internet? Hi ha deixadesa i irresponsabilitat de les famílies, dels ciutadans i sobretot de les administracions educatives?

En aquesta Era Internet, les persones (cada vegada més persones) SEMPRE tenim al nostre abast un dispositiu (telèfon intel.ligent , tauleta ordinador... ) que ens permet:

- Accedir a qualsevol notícia d’actualitat o informació que puguem necessitar (immensa memòria auxiliar)

- Comunicar-nos amb tothom (compartir, preguntar, difondre creacions ), treballar de manera col.laborativa en la distància  i fer tot tipus de gestions (compres, tràmits... )

- I disposar una potent eina per registrar i processar tot tipus de dades (càmera, eines de càlcul, editors de textos i gràfics...).


Per això (com ja indicàvem a "Quo vadis escola?" )  hem de garantir a tots els ciutadans l'empoderament que suposa utilitzar aquests dispositius (de manera eficaç, eficient, segura, en qualsevol lloc i moment...) en moltes de les seves activitats (treball, oci, formació al llarg de la vida...).
Potser mitjançant una assignatura o un nou bloc de contingut dins d'alguna assignatura existent?  Són molts els continguts a considerar, incloent totes les competències digitals. Potser un nou eix transversal que es contempli contextualitzadament a totes les matèries del curriculum? Queda molt bé parlar d'eixos transversals a l'Educació, però moltes vegades després, a la pràctica, es queden en molt poc. Potser la millor opció seria implementar les dues opcions: fomentar la seva transversalitat però, almenys durant uns anys, assegurar els seus continguts en una nova assignatura o un nou bloc de coneixements  afegit a alguna assignatura afí.


¿Passarà com amb l'anglès, i haurem d'esperar dècades perquè es reconegui la seva importància i es comencin a prendre mesures eficaces?

diumenge, 18 agost de 2013

Quo vadis escola? Reflexions i proposta per a iniciar el camí del canvi (versió 3.0)

La Fundació Jaume Bofill i la UOC han posat en marxa una interessant iniciativa: "Quines són les 3 coses que he après sobre educació?", on insten als agents educatius a participar però no per fer una reflexió sobre el passat, sinó una reflexió (de 1000 caracters per ítem) sobre allò que creiem que funciona en l’educació d’avui i que també pot funcionar en escenaris futurs.

Comparteixo aquí la meva aportació: una peça del puzzle per la millora de l'Educació en el que estem treballant. Aquesta és una versió ampliada adreçada també al fórum Consescat de la  "XXIII Jornada de reflexió Jovent i educació en l'era de la globalització".

1.- Fets: vivim en una nova Era/Cultura, ara som “i-persons” i necessitem competències digitals.

Vivim a l’Era Internet i SEMPRE podem tenir al nostre abast un dispositiu (smartphone, tauleta ordinador...) que ens permet: tenir accés a qualsevol informació que puguem necessitar (immensa memòria auxiliar), comunicar-nos amb tothom (compartir, preguntar, difondre creacions), fer tot tipus de gestions (compres, tràmits...) i disposar una potent eina per a registrar i processar tot tipus de dades (càmera, eines de càlcul, editors de textos i gràfics...)

Hem de garantir a tothom l’empoderament que suposa usar aquests dispositius (de manera eficaç, eficient, segura, en qualsevol lloc i moment...) en moltes de les seves activitats (treball, oci, formació a llarg de la vida...), ja que aquestes COMPETÈNCIES DIGITALS  que ens transformen en “i-personsresulten cada vegada més imprescindibles per a viure en aquesta societat ubicada entre el món físic i el ciberespai.

I per a desenvolupar aquestes competències, a més d’integrar-les en el curriculum  (el Departament d'Ensenyament properament publicarà un document al respecte),  cal que els estudiants tinguin dispositius digitals a les aules (de l’escola o propis –en els cursos superiors-) i els puguin utilitzar quan sigui adient en les seves activitats d’aprenentatge.

OBSERVACIÓ: Els estudiants, tot i que són "nadius digitals" (com apunta Mark Prensky) i sovint disposen del dispositiu, generalment només l'utilitzen per a unes poques activitats lúdiques (i no sempre amb eficiència i seguritat). Necessiten poder desenvolupar adequadament les competències digitals a l'escola. 

2.- Problemàtiques: nova cultura i estudiants amb més capacitats exigeixen un nou curriculum... i noves competències docents.


L’Educació apropa la cultura de la societat als estudiants, orienta en cada cas el seu desenvolupament (cognitiu, emotiu-volitiu, moral-espiritual, físic, social-comunicatiu, artístic...) i la construcció de la seva identitat/projecte vital, i els prepara per viure com a persones bones, felices i útils a la societat. Per això, si ha canviat la cultura (estem a l’Era Internet) i les capacitats potencials dels estudiants (ara “i-persons” empoderats amb l’omnipresent tecnologia), cal actualitzar els objectius de l’Educació.

Malgrat que ara la informació està omnipresent (Google, Wikipedia...), avui com ahir cal tenir en memòria un ampli vocabulari i coneixements (per pensar, parlar, llegir) i un adequat sistema de valors; però a més a més, per afrontar els reptes de la complexa i canviant Era Internet, necessitem nous sabers i desenvolupar més algunes capacitats/competències (creativitat, reflexió crítica, autoconeixement, autonomia/emprenedoria, treball col.laboratiu, TIC, idiomes, aprendre a aprendre...).

Els nous objectius, l’empoderament dels estudiants amb les TIC i els nous recursos educatius disponibles (ordinadors, pissarres i tauletes digitals, EVAs, entorn físic i virtual de l’escola...) exigeixen canvis metodològics, organitzatius i en l’avaluació dels aprenentatges, en definitiva un NOU CURRÍCULUM coherent amb el present, que prepari pel futur i on els alumnes descobreixin el plaer i la utilitat d’aprendre. 

Serem capaços de concretar aquest curriculum i la formació que necessitaran el professorat... i els equips directius dels centres?


3.- Solucions (parcials): amb el “curriculum bimodal” ens alumnes aprenen més i reduïm el fracàs escolar.

La aplicació del “curriculum bimodal” està a l’abast de TOTS els centres i professors, es pot aplicar de manera completa o parcial i amb més o menys tecnologia (mínim un ordinador amb videoprojector a l’aula). Ens situa en un paradigma educatiu ("aprendre fent consultant informació i retenir vocabulari") més en consonància al món actual on els alumnes són més autònoms i, segons les dades de les recerques realitzades, estan més motivats, aprenen més i en general milloren el seu rendiment acadèmic.


Aspectes clau del CURRICULUM BIMODAL:

 
1.- Els alumnes coneixen i aprenen a definir els conceptes i fets bàsics de  cada matèria (memorització reconstructiva). A principi de curs reben el glossari de les assignatures.
2.- Els alumnes construeixen la seva “memòria auxiliar” (apunts, PLE, Internet...) i la consulten quan fan exàmens pràctics i activitats orientades al desenvolupament competencial (recerques, problemes, projectes, assumpció de rols...treballs col.laboratius a l’aula i a l’entorn).
3·- Realizació de moltes activitats (diverses i significatives per a l'alumnat) amb auto/hetero avaluació continuada i exàmens-control..
4.- Acurada acció tutorial: detecció de dificultats, motivació, consideració dels talents  les emocions, orientació personal, acadèmica i professional, suport familiar...


El currículum bimodal considera important (avui com ahir) l'adquisició / memorització d'un ampli vocabulari i coneixements de referència (cada professor informa principi de curs del glossari bàsic de la seva assignatura), ja que el necessitem per poder pensar, parlar, llegir, buscar informació ... i per això proposa tècniques que superen la memorització mecànica basades en conèixer i comprendre, aplicar en múltiples activitats significatives per a l'estudiant i desenvolupar l'habilitat de construir definicions. Per verificar l'aprenentatge dels glossaris bàsics, els alumnes faran exàmens tradicionals, on no podran consultar apunts.

Per altra banda però, el currículum bimodal conscient que els estudiants són/han de ser "i-persons" (hàbils en l'ús dels seus "sempre a l'abast" dispositius digitals) els permet disposar dels seus apunts (i si el professor ho considera oportú també l'accés a Internet) quan l'objectiu és que realitzin activitats o exàmens pràctics. De la mateixa manera que ara que tenim  calculadores no té  sentit haver de fer llargues divisions (tot  i que cal saber dividir), disposant sempre de l'omnipresent Internet resulta absurd que avui els alumnes hagin d'invertir temps en aprendre complexes fórmules ... i que suspenguin exàmens si les obliden; l'important és que amb les eines al seu abast sàpiguen resoldre els problemes en un temps raonable.

D’aquesta manera, el currículum bimodal proporciona un camí per a la transició de les metodologies didàctiques i avaluatives tradicionals (suficients en un món passat més senzill i estable) basades en la memorització de coneixements, cap a unes metodologies on els estudiants puguin usar els dispositius digitals com fan servir el llapis o la calculadora. L'escola ha de reconèixer que avui les persones hem evolucionat, som "i-persons", tenim noves capacitats potencials (com l'accés permanent a qualsevol informació des dels nostres dispositius digitals) i hem d'enfrontar-nos a un món més complex i mutant que exigeix ​​que desenvolupem moltes noves competències... però comptant amb les poderoses i omnipresents eines TIC.