dissabte, 12 d’octubre de 2013

Per unes "Ciències del Ciberespai" a Primària i Secundària

A tots ens sembla encertat que des dels primers cursos s'introdueixi els més petits en el coneixement del món natural i social, ja que en definitiva estan immersos en aquestes realitats i les han de conèixer per a comprendre-les, adaptar-se i integrar-se al context on viuen, aprofitant les oportunitats que ofereixen (aliments, museus...)  i evitant els perills que en alguns casos poden (higiene,  educació vial...).

Imatge: Ana Masllorens
Però des de fa uns anys, amb la progressiva consolidació del " Ciberespai ", aquest món paral.lel a Internet on les persones ja podem fer (gairebé) totes les activitats que realitzem en el món natural i social tradicional (y moltes més de noves que només es poden fer a Internet), es fa imprescindible la inclusió d'uns nous continguts sobre aquest nou entorn on cada vegada ens passem més temps desenvolupant activitats : comunicació amb altres persones, cerca d’informació, lectura i visionat d’audiovisuals, jocs, compres i gestions de tot tipus...


I és que ara vivim entre dos mons, repartim el nostre temps d'activitat diària entre dues realitats. En ambdues podem estudiar, treballar, divertir-nos i satisfer moltes de les nostres necessitats. Els nens i els joves tenen cada vegada més al seu abast la "finestra màgica" que, com a Alícia, els permet entrar en un "País de les Meravelles", el Ciberespai, una rèplica del món físic però que funciona amb algunes lleis diferents (p.e. no hi ha distàncies), ple també d'oportunitats i perills, i on poden accedir a gairebé tot i poden fer gairebé tot.

Quant de temps setmanal es passen els adolescents (i fins i tot nens) a Internet ? Com és que en els nostres currículums no es contempla encara la inclusió d'uns continguts sobre "Ciències del Ciberespai" que assegurin el desenvolupament progressiu de la seva competència digital  (que inclou els aspectes de seguretat a la xarxa)?


Tenim por de reconèixer el que "de facto " passa?  Pensem de veritat que per ser ”nadius digitals” i saben molt de jugar i “baixar-se músiques” ja saben fer un ús intel.ligent, crític i segur d’Internet? Hi ha deixadesa i irresponsabilitat de les famílies, dels ciutadans i sobretot de les administracions educatives?

En aquesta Era Internet, les persones (cada vegada més persones) SEMPRE tenim al nostre abast un dispositiu (telèfon intel.ligent , tauleta ordinador... ) que ens permet:

- Accedir a qualsevol notícia d’actualitat o informació que puguem necessitar (immensa memòria auxiliar)

- Comunicar-nos amb tothom (compartir, preguntar, difondre creacions ), treballar de manera col.laborativa en la distància  i fer tot tipus de gestions (compres, tràmits... )

- I disposar una potent eina per registrar i processar tot tipus de dades (càmera, eines de càlcul, editors de textos i gràfics...).


Per això (com ja indicàvem a "Quo vadis escola?" )  hem de garantir a tots els ciutadans l'empoderament que suposa utilitzar aquests dispositius (de manera eficaç, eficient, segura, en qualsevol lloc i moment...) en moltes de les seves activitats (treball, oci, formació al llarg de la vida...).
Potser mitjançant una assignatura o un nou bloc de contingut dins d'alguna assignatura existent?  Són molts els continguts a considerar, incloent totes les competències digitals. Potser un nou eix transversal que es contempli contextualitzadament a totes les matèries del curriculum? Queda molt bé parlar d'eixos transversals a l'Educació, però moltes vegades després, a la pràctica, es queden en molt poc. Potser la millor opció seria implementar les dues opcions: fomentar la seva transversalitat però, almenys durant uns anys, assegurar els seus continguts en una nova assignatura o un nou bloc de coneixements  afegit a alguna assignatura afí.


¿Passarà com amb l'anglès, i haurem d'esperar dècades perquè es reconegui la seva importància i es comencin a prendre mesures eficaces?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada