diumenge, 18 d’agost de 2013

Quo vadis escola? Reflexions i proposta per a iniciar el camí del canvi (versió 3.0)

La Fundació Jaume Bofill i la UOC han posat en marxa una interessant iniciativa: "Quines són les 3 coses que he après sobre educació?", on insten als agents educatius a participar però no per fer una reflexió sobre el passat, sinó una reflexió (de 1000 caracters per ítem) sobre allò que creiem que funciona en l’educació d’avui i que també pot funcionar en escenaris futurs.

Comparteixo aquí la meva aportació: una peça del puzzle per la millora de l'Educació en el que estem treballant. Aquesta és una versió ampliada adreçada també al fórum Consescat de la  "XXIII Jornada de reflexió Jovent i educació en l'era de la globalització".

1.- Fets: vivim en una nova Era/Cultura, ara som “i-persons” i necessitem competències digitals.

Vivim a l’Era Internet i SEMPRE podem tenir al nostre abast un dispositiu (smartphone, tauleta ordinador...) que ens permet: tenir accés a qualsevol informació que puguem necessitar (immensa memòria auxiliar), comunicar-nos amb tothom (compartir, preguntar, difondre creacions), fer tot tipus de gestions (compres, tràmits...) i disposar una potent eina per a registrar i processar tot tipus de dades (càmera, eines de càlcul, editors de textos i gràfics...)

Hem de garantir a tothom l’empoderament que suposa usar aquests dispositius (de manera eficaç, eficient, segura, en qualsevol lloc i moment...) en moltes de les seves activitats (treball, oci, formació a llarg de la vida...), ja que aquestes COMPETÈNCIES DIGITALS  que ens transformen en “i-personsresulten cada vegada més imprescindibles per a viure en aquesta societat ubicada entre el món físic i el ciberespai.

I per a desenvolupar aquestes competències, a més d’integrar-les en el curriculum  (el Departament d'Ensenyament properament publicarà un document al respecte),  cal que els estudiants tinguin dispositius digitals a les aules (de l’escola o propis –en els cursos superiors-) i els puguin utilitzar quan sigui adient en les seves activitats d’aprenentatge.

OBSERVACIÓ: Els estudiants, tot i que són "nadius digitals" (com apunta Mark Prensky) i sovint disposen del dispositiu, generalment només l'utilitzen per a unes poques activitats lúdiques (i no sempre amb eficiència i seguritat). Necessiten poder desenvolupar adequadament les competències digitals a l'escola. 

2.- Problemàtiques: nova cultura i estudiants amb més capacitats exigeixen un nou curriculum... i noves competències docents.


L’Educació apropa la cultura de la societat als estudiants, orienta en cada cas el seu desenvolupament (cognitiu, emotiu-volitiu, moral-espiritual, físic, social-comunicatiu, artístic...) i la construcció de la seva identitat/projecte vital, i els prepara per viure com a persones bones, felices i útils a la societat. Per això, si ha canviat la cultura (estem a l’Era Internet) i les capacitats potencials dels estudiants (ara “i-persons” empoderats amb l’omnipresent tecnologia), cal actualitzar els objectius de l’Educació.

Malgrat que ara la informació està omnipresent (Google, Wikipedia...), avui com ahir cal tenir en memòria un ampli vocabulari i coneixements (per pensar, parlar, llegir) i un adequat sistema de valors; però a més a més, per afrontar els reptes de la complexa i canviant Era Internet, necessitem nous sabers i desenvolupar més algunes capacitats/competències (creativitat, reflexió crítica, autoconeixement, autonomia/emprenedoria, treball col.laboratiu, TIC, idiomes, aprendre a aprendre...).

Els nous objectius, l’empoderament dels estudiants amb les TIC i els nous recursos educatius disponibles (ordinadors, pissarres i tauletes digitals, EVAs, entorn físic i virtual de l’escola...) exigeixen canvis metodològics, organitzatius i en l’avaluació dels aprenentatges, en definitiva un NOU CURRÍCULUM coherent amb el present, que prepari pel futur i on els alumnes descobreixin el plaer i la utilitat d’aprendre. 

Serem capaços de concretar aquest curriculum i la formació que necessitaran el professorat... i els equips directius dels centres?


3.- Solucions (parcials): amb el “curriculum bimodal” ens alumnes aprenen més i reduïm el fracàs escolar.

La aplicació del “curriculum bimodal” està a l’abast de TOTS els centres i professors, es pot aplicar de manera completa o parcial i amb més o menys tecnologia (mínim un ordinador amb videoprojector a l’aula). Ens situa en un paradigma educatiu ("aprendre fent consultant informació i retenir vocabulari") més en consonància al món actual on els alumnes són més autònoms i, segons les dades de les recerques realitzades, estan més motivats, aprenen més i en general milloren el seu rendiment acadèmic.


Aspectes clau del CURRICULUM BIMODAL:

 
1.- Els alumnes coneixen i aprenen a definir els conceptes i fets bàsics de  cada matèria (memorització reconstructiva). A principi de curs reben el glossari de les assignatures.
2.- Els alumnes construeixen la seva “memòria auxiliar” (apunts, PLE, Internet...) i la consulten quan fan exàmens pràctics i activitats orientades al desenvolupament competencial (recerques, problemes, projectes, assumpció de rols...treballs col.laboratius a l’aula i a l’entorn).
3·- Realizació de moltes activitats (diverses i significatives per a l'alumnat) amb auto/hetero avaluació continuada i exàmens-control..
4.- Acurada acció tutorial: detecció de dificultats, motivació, consideració dels talents  les emocions, orientació personal, acadèmica i professional, suport familiar...


El currículum bimodal considera important (avui com ahir) l'adquisició / memorització d'un ampli vocabulari i coneixements de referència (cada professor informa principi de curs del glossari bàsic de la seva assignatura), ja que el necessitem per poder pensar, parlar, llegir, buscar informació ... i per això proposa tècniques que superen la memorització mecànica basades en conèixer i comprendre, aplicar en múltiples activitats significatives per a l'estudiant i desenvolupar l'habilitat de construir definicions. Per verificar l'aprenentatge dels glossaris bàsics, els alumnes faran exàmens tradicionals, on no podran consultar apunts.

Per altra banda però, el currículum bimodal conscient que els estudiants són/han de ser "i-persons" (hàbils en l'ús dels seus "sempre a l'abast" dispositius digitals) els permet disposar dels seus apunts (i si el professor ho considera oportú també l'accés a Internet) quan l'objectiu és que realitzin activitats o exàmens pràctics. De la mateixa manera que ara que tenim  calculadores no té  sentit haver de fer llargues divisions (tot  i que cal saber dividir), disposant sempre de l'omnipresent Internet resulta absurd que avui els alumnes hagin d'invertir temps en aprendre complexes fórmules ... i que suspenguin exàmens si les obliden; l'important és que amb les eines al seu abast sàpiguen resoldre els problemes en un temps raonable.

D’aquesta manera, el currículum bimodal proporciona un camí per a la transició de les metodologies didàctiques i avaluatives tradicionals (suficients en un món passat més senzill i estable) basades en la memorització de coneixements, cap a unes metodologies on els estudiants puguin usar els dispositius digitals com fan servir el llapis o la calculadora. L'escola ha de reconèixer que avui les persones hem evolucionat, som "i-persons", tenim noves capacitats potencials (com l'accés permanent a qualsevol informació des dels nostres dispositius digitals) i hem d'enfrontar-nos a un món més complex i mutant que exigeix ​​que desenvolupem moltes noves competències... però comptant amb les poderoses i omnipresents eines TIC.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada