Presentem a continuació sis raons de pes, i altres conseqüències beneficioses, que es desprenen de la utilització de les TIC per part de l’alumnat.
1.- Competència digital i informacional de l’alumnat. Cal que els alumnes desenvolupin les seves competències digitals i informacionals, ja que la societat on vivim és digital (plena de tecnologia TIC) i exigeix als seus ciutadans que la utilitzin bé. I les persones que tenen aquestes competències a més a més tenen la possibilitat d’aprofitar les TIC que ofereix la societat per tal de desenvolupar-se millor, adaptar-se millor, trobar millors treballs, etc.
Es diu, i això provoca confusions, que els nostres alumnes joves són “nadius digitals” (afortunada expressió de Marc Prensky) i que saben molt de TIC. Però aquesta metàfora provoca confusions, perquè és una veritat a mitges... És veritat que els joves saben molt de TIC, però sabem molt sobre l’ús – vinculat als seus interessos - que fan de les TIC: videojocs, cercar música i pel.lícules, xarxes socials... I ens podem preguntar: els joves tenen bon judici crític quan fan cerques a Internet?, saben fer un ús intel.ligent dels programes i apps per a aplicar-los a la resolució de problemes reals importants pels estudis o el treball? Tot això..., i moltes habilitats, coneixements i actituds més que integren la competència digital, requereixen MOLT temps de pràctica i bon mestratge.
Per això, i per la importància de la competència digital avui en dia per a tots els ciutadans, cal assegurar el seu aprenentatge a l’escola a l’etapa de l’ensenyament obligatori. I cal que s’aprengui amb els ordinadors i altres dispositius digitals. Per això no poden tenir por de que els alumnes estiguin molt (entre un 30% y un 50% del temps d’escola) connectats a Internet... perquè els tenim que educar a ells com a persones morals i usuàries intel.ligents d’Internet. L’aprenentatge d’un ús crític i
intel.ligent de les TIC és com l’aprenentatge del muntar en bicicleta, cuinar o fer servir la calculadora científica: cal disposar de bicicleta, forn o calculadora, i exigeix moltes hores de pràctica. NO es pot aprendre només amb explicacions teòriques.
2.- Productivitat. Un bon ús de les TIC ens fa més productius: fem la mateixa feina en el menys temps, o fem millor la feina o realitzem tasques noves que abans no podíem fer...
La informàtica és la tecnologia s’ocupa del tractament automàtic de la informació, i Internet és una xarxa mundial per a la informació, comunicació i realització de tot tipus d’activitats (hi ha molt poques coses que puguem fer al món físic i no puguem fer a Internet també) moltes vegades amb “valor afegit” (no cal sortir de casa, més ràpid, més barat...)
Professors i alumnes no podem desaprofitar aquesta possibilitat d’assolir una major productivitat que ofereix un bon ús de les TIC. És com disposar d’un poderós robot cognitiu, que ens ajuda a fer moltes feines: escriure, calcular, crear bases de dades, cercar informació, estudiar, comunicar-nos, compartir, publicar, treballar amb altres... Les TIC ens ajuden, sí, però la intel.ligència la hem de posar nosaltres, nosaltres som els que direm a les màquines què han de fer (la calculadora científica ens pot ajudar molt, però com nosaltres no sapiguem resoldre el problema... de poc ens servirà)
Quin professor prepara apunts o esquemes de l’assignatura només a ma o amb la màquina d’escriure? Qui es desplaça a la biblioteca per a cercar informacions que ja sap que pot obtenir també a Internet?
I no tinguem por del “copia i enganxa”. Si fem que els alumnes tinguin que explicar i argumentar els seus treballs a tota la classe (i al professor) davant la pissarra digital, ja no importarà que els estudiants “es documentin” a Internet. Vegeu aquí per què.
3.- Recurs didàctic per a innovar. Tenim problemes a l’escola. Un 30% llarg d’alumnes no aprèn el què considerem que hauria d’aprendre. I diem que fracassa: fracàs escolar.
Fracassen els alumnes, fracassa el professorat, fracassa l’escola, fracassa l’Administració Educativa, fracassen els pares, fracassa la societat... Hem de fer alguna cosa nova. Si seguim fent el que hem fet fins ara, el resultat òbviament serà el mateix: 30% de fracàs escolar.
Les TIC (maquinari, programari i materials multimèdia de suport) són com un enorme bagul de nous instruments, que... tal vegada... ens podran permetre fer coses noves, aplicar noves metodologies, que redueixin el fracàs escolar... tal vegada.
Sens dubte no n’hi ha prou amb els nous instruments, cal aplicar noves metodologies. Aquesta serà la clau. Metodologies com el currículumbimodal, que ens ajudarà a evolucionar els nostres sistemes d’ensenyament/aprenentatge i d’avaluació.
4.- Actualització curricular. Les TIC estan a tot arreu, i quasi totes les activitats i camps de coneixement reben les seves influències.
Amb el seu suport, les tasques es realitzen de manera diferent a com ho fèiem abans: noves eines arreu que modifiquen la manera de treballar i també ens permeten fer coses noves. Noves eines generals i també noves eines específiques de cada camp de coneixement que alhora passen a formar part dels diferents camps de coneixement.
Les assignatures reben doncs nous continguts, al temps que les TIC faciliten també el treball dels seus continguts tradicionals, com passa en el cas de la utilització del Google Earth o les eines de geolocalització a la Geografia.
5.- Aprenentatge continu. Les persones que anem pel món amb un smartphone a la butxaca, o que disposem d’una tauleta digital o d’un ordinador... tenim a la nostra disposició (gairebé) tota la informació del món. És com si tinguéssim un “geni” o un “mirallet màgic” a la butxaca, a qui poguéssim preguntat sempre tot el que necessitem saber. Fantàstic!
Sí,fantàstic!, però caldrà que sapiguem fer les preguntes adequades al “geni”, caldrà que sapiguem triar críticament entre les múltiples respostes que, sovint, ens donarà el “mirallet màgic”. I això només ho aprendrem, a l’escola o potser també a casa o al treball, després de MOLTES hores de pràctica:el bon pilot es fa amb moltes hores de vol.
Les persones que hem integrat els smartphones i estem sempre connectats a Internet, els qui hem evolucionat a “i-persons”, som potencialment molt més poderoses que els altres "Homo Sapiens" perquè ens estem adaptant millor al nou escenari cultural, som gairebé omniscients. Podem saber-ho gairebé tot...quan ens convingui. No ens cal memoritzar les coses, tot i que sí es imprescindible tenir un bon vocabulari... altrament ens mancarien paraules per a fer al “geni” les preguntes adequades.
A més a més, podem haver construït la nostra “memòriaauxiliar”, que és com una extensió virtual del nostre cervell, llibreta d’apunts o un “espai web personal” que ens facilita tenir molt més a mà les coses que considerem més útils per a les nostres activitats.
6.- Comunicació i multipresencialitat virtual. Les TIC ens permeten comunicar-nos amb qualsevol persona que tingui identitat digital i també fer coses gairebé de manera simultània en diversos llocs llunyans entre sí.
Som essencialment éssers socials, i amb les TIC podem ampliar el nostre camp d’actuació i interrelació: Podem ensenyar,aprendre, ajudar, demanar ajuda, compartir... podem tenir una vida més plena.
Y a més a més, treballar amb TIC amb els alumnes contribuirà a que desenvolupin:
- Autonomia: Les TIC ens posen quasi tot al nostre abast, ens fan més autònoms.
- Presa de decisions: A Internet hi ha moltes coses, i cal que triem. Haurem d’aplicar criteris.
- Desenvolupament de criteri: Aplicarem criteris per a prendre decisions, que aniran bé o no, i així anirem aprenent.
- Aprenentatge a partir de l’error: A Internet podem fer moltes coses, tenim sempre moltes alternatives. Unes aniran bé, altres no, Aprendrem dels errors.
- Desenvolupament d’habilitats socials: Estem molt més en contacte amb d’altres: e-mail, xarxes...
-Treball col.laboratiu: Les TIC ens ofereixen entorns “ad hoc” pel treball col.laboratiu a distància.
- Compartir i participar: Les TIC ens ofereixen molts entorns per a compartir (preguntes, materials, alegries, informacions...). I compartir en digital no es donar i de deixar de tenir jo la propietat del què comparteixo; compartir en digital es duplicar: quan comparteixo, es duplica el bé (sempre que la llei de la propietat intel.lectual o permeti).
- Creativitat: Tenir molta informació ens ajuda a ser creatius (la informació és matèria prima per a la creativitat). Tenir moltes eines diverses (com ens ofereix les TIC) ens permet trobar el nostre “talent” i poder ser creatius en el “nostre talent”.
. Perseverança: Les TIC, Internet... ens ofereixen tantes informacions , eines i oportunitats... que si persistim ho aconseguirem!
- Llengües: A Internet es veu la importància dels idiomes. Si tenim més idiomes disposem de més informació, de més eines, de més possibilitats... Tenim motius per a intentar aprendre idiomes...i tenim oportunitat de practicar i aprendre diversos idiomes.
Continuarà al proper article d'aquest bloc: Què cal que faci l'Administració Educativa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada