dimecres, 19 de desembre de 2012

Cal que canviem les nostres pràctiques (Editorial de la revista DIM-24)


Els recents estudis de l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA), PIRLS (Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora) i TIMSS (Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències), deixen un cop més en evidència que "estem fent malament les coses a les nostres aules ". Perquè si els resultats de la nostra actuació educativa són dolents, vol dir que els agents educatius - des dels estaments polítics fins a les aules, sense oblidar les famílies i el context social - ho estem fent malament.

Encara que el nostre sistema educatiu estigui obsolet i en molts centres no disposem de tots els recursos - humans i tecnològics - que serien desitjables, qüestions que s'haurien d'abordar seriosament i corregir, no puc creure que aquesta sigui la causa que tants dels nostres estudiants estiguin tan malament en competències tan bàsiques com la comprensió lectora. I això és el que ens diuen els informes. Ho diuen avui, que tenim crisi, retallades i un alumnat cada cop més heterogeni, però també ho s'enunciaven els informes d'anys enrere quan disposàvem de més recursos, sota els governs de diferents partits.

Quantes evidències més necessitarem per adonar-nos que la clau està, "sobretot", en el canvi de les metodologies de treball i d'avaluació que utilitzem en les classes?

Per què s'utilitzen metodologies ineficaces a les classes? Des del meu punt de vista, i sense obviar les altres problemàtiques ja exposades, es deu a la manca de "formació adequada" dels docents. Com no dubtem de l'enorme treball que realitzen i de la seva dedicació, entenem que si no ho fan millor és perquè no saben.

Per descomptat sabem que "de vegades" el problema està en que "no poden" fer-ho millor per manca de recursos, però afortunadament "la majoria" dels casos si hi ha recursos suficients, i no obstant això els resultats obtinguts també són insuficients.

Potser alguns pensin que ja s'ofereixen molts cursos de formació, però la qüestió és que els professors més que molta formació el que necessiten és "la formació adequada" i funcional que doni resposta als problemes del seu context (alumnat amb determinades problemàtiques, entorns amb pocs recursos ...). I aquesta formació, la formació que es necessita, vistos els resultats, és clar que no s'està donant.

El món ha canviat, i amb ell la cultura que les institucions educatives han de transmetre a les noves generacions i les eines de què disposem per a fer-ho. I el que passa és que tenim un currículum obsolet, i tot i que  introduïm tímidament les noves tecnologies, en general les utilitzem malament o simplement per replicar les metodologies de l'escola d'abans, sense explotar el seu potencial com a suport per a la imprescindible innovació en les activitats de aprenentatge i d'avaluació.

"Si no acceptem que estem fent les coses malament, no canviarem, i seguirem fent les coses igual de malament. Hem de reconèixer els errors i aprendre d'ells".

No es tracta de buscar culpables, es tracta d'aprendre dels errors i buscar solucions. I en aquest necessari canvi de tots els àmbits del currículum, els suports TIC i metodologies com les que proposa el "currículum bimodal" tenen un paper imprescindible. Esperem que en aquesta nova REVISTA DIM-24 trobem tots algunes idees útils en aquest sentit.