diumenge, 14 d’octubre de 2012

Per què les TIC a l’Educació? Què cal que faci l'Administració Educativa? 2/2



2.- Què cal que faci l’Administració Educativa? 

Tenim clar que cal integrar les TIC a l’Educació, i en l’article anterior “Perquè les TIC a l’Educació?”, hem donat els nostres arguments en tal sentit. Presentem a continuació una panoràmica general de les actuacions que al nostre parer haurien de realitzar l’Administració Educativa i els titulars de centres docents per tal d’assolir una adequada integració de la tecnologia a l’Educació,  i el què és més important, la conseqüent millora en la formació de tots els estudiants.

Afortunadament, moltes d’aquestes actuacions  - no totes - no només s’han posat en marxa des de ja fa anys, sinó que també ho han fet de manera adequada i amb uns resultats acceptablement bons, si tenim en compte que sempre ens movem dins d’unes restriccions econòmiques que no permeten fer tot el què es voldria.

Deixem a discreció del lector, i dels propis responsables de dur a terme aquestes actuacions, la valoració en cada cas de fins a quin punt s’han fet bé les coses, o s’estan fent bé en l’actualitat. Malgrat tot, en alguns casos sí incloem en els apartats següents el nostre parer sobre com s’haurien de desenvolupar les actuacions.


1.- Tenir un pla. Primer de tot cal que l’Administració Educativa tingui un pla d’actuació, que inclourà els aspectes que s’enumeren en aquest article i que serà periòdicament avaluat per tal de poder introduir els ajustaments necessaris i assegurar la seva eficàcia.

Aquest pla convé que compti amb l’acceptació i compromís de la comunitat educativa.

2.- Dotació de les infraestructures adequades. Si no tenim TIC, no podem usar-les a l’Educació, i si volem usar bé les TIC, cal que aquestes siguin les adequades (p.e. suficient ample de banda d’Internet…). Hi haurà tres àmbits principals d’actuació:

- Les infraestructures que necessita la pròpia Administració Educativa, per tal d’aprofitar els avantatges que pot comportar la tecnologia per a  millorar l’eficàcia i l’eficiència de les seves tasques (p.e. bases de dades amb una àmplia i actualitzada informació sobre tots els centres docents), i també per a facilitar la integració de les TIC  als centres (p.e. portal TIC xtec, disposar de servidors centralitzats que ofereixin espai pels blocs docents i dels centres...)

- Els centres docents. Caldrà facilitar als centres docents infraestructures tant per a facilitar la seva gestió administrativa (secretaria...) com per a facilitar els processos d’ensenyament, aprenentatge i tutoria

I quines són aquestes infraestructures? En un article anterior, Fullde ruta (1): integrant les RIC a l’Educació... avui fem una proposta dels elements més indispensables, així com sobre prioritats i fases a seguir.


- Les llars dels estudiants. També convindrà promoure i incentivar que a cada llar hi hagi quan de menys un ordinador connectat a Internet, element indispensable per a poder gaudir també dels avantatges que comporta viure a la “Era Internet”.

3.- Formació. Per a fer un bon ús de les TIC i poder aprofitar les seves aportacions i avantatges potencials, cal que tots els usuaris tinguin una adequada formació en el seu maneig i especialment en les aplicacions de la tecnologia al seu camp d’activitat. Considerem aquí quatre col.lectius als que cal formar:

- Personal administratiu dels centres docents i de l’Administració.

- Professorat, que requereix una formació no només tècnica (competència digital), sinó sobre tot sobre “didàctica digital”: activitats d’ensenyament, d’aprenentatge i de tutoria realitzades amb el suport de les TIC amb uns plantejaments innovadors que facilitin una millora dels aprenentatges dels estudiants i del seu rendiment acadèmic. 

A l’article Fullde ruta (1): integrant les TIC a l’Educació... avui”, ja fem una proposta al respecte,  basada en un estudidel grup DIM. A més a més proposem una formació bàsica molt pràctica y aplicada  a la realitat de les infraestructures de cada centre i de les necessitats del professorat i l’alumnat basada en uns seminaris presencials – generalment trimestrals - “in situ” i en l’acció de recolzament permanent d’un dels professors de cada centre que actua com a “professor assessor”. Un bon sistema complementari de formació on-line (complementat pel que ofereixen institucions com el Col.legi de Llicenciats, l'Associació ESPIRAL o Rosa Sentat) permetrà  ampliar la formació TIC en profunditat i en temàtiques al professorat que ho desitgi. 


No oblidem que tenim un preocupant 30% “estructural” de fracàs escolar - des de sempre- al final de l’etapa obligatòria, i que només si fem coses diferents (i encertades, és clar) podrem millorar aquesta tremenda realitat. I ara les TIC ens permeten assajar noves metodologies, ens ofereixen múltiples oportunitats d’innovar organitzant noves activitats d’ensenyament i d’aprenentatge.

- Alumnat, que haurà de desenvolupar també la seva competència digital i informacional (veure aspectes a considerar), amb especial atenció a la utilitat dels recursos TIC per a l’aprenentatge autònom i permanent que necessitarà desenvolupar al llarg de tota la vida.

Actualment el Departament d'Ensenyament està elaborant un nou document que concreta la competència digital pels nivells educatius de Primària i també d'ESO.

- Famílies. Especialment en els nivells educatius de l’ensenyament obligatori, s’hauria de vetllar per tal que l’Escola – potser amb el suport dels Ajuntaments - assegurés una formació digital bàsica a tots els pares i mares. A més a més, s’haurien d’organitzar sessions informatives pels pares a fi d’orientar-los sobre l’ acompanyament dels seus fills en els estudis i també sobre l’adequat seguiment i control  de l’ús que els estudiants fan de les TIC a casa.  

4.- Recursos multimèdia. El maquinari requereix programari, i si disposem de dispositius digitals es tracta d’aprofitar tot el que ens puguin aportar: múltiples canals de comunicació interpersonal y entorns per a realitzar gestions (compres, estudi, treball...) i infinites fonts d’informació i recursos per a l’aprenentatge a Internet, entre les que destacarem els recursos multimèdia elaborats especialment pel món educatiu. Entre els recursos multimèdia que cal que els centres disposin en el seu sistema informàtic o als que puguin accedir a través dels serveis de la web 2.0, distingim:

- Recursos de suport als entorns educatius: programes per a la gestió d’escola, gestió de tutories, espai web per a l’allotjament de blogs i altres aplicatius (blocs de centre i dels professors...), editors per a l’elaboració de materials didàctics, plataformes educatives...

- Recursos multimèdia didàctics: programes i “apps” (aplicacions per a tauletes digitals) sobre temes concrets, plataformes de continguts educatius, llibres de text digitals... Afortunadament molts d’aquests recursos es poden trobar gratuïtament a Internet o als portals institucionals de la Conselleria d’Educació (p.e el portal edu365) i a més a més hi ha una cada vegada més bona i amplia oferta del món editorial. 

Cal destacar aquí també la excel.lent feina d’alguns professors i institucions que elaboren, recopilen  i comparteixen gratuïtament recursos educatius multimèdia, com per exemple el col.lectiu Genmagic que lidera el professor Roger Rey.

- Recursos d’aplicació general, que també resulten útils i cada cop més imprescindibles als entorns educatius: editors de textos, editors de presentacions multimèdia, correctors ortogràfics i traductors, editors d’imatges i de vídeo...

5.- Personal de suport. La integració de les TIC als centres educatius, genera una sèrie de treballs associats que exigeixen dedicació i nous rols professionals:

- Tècnics de manteniment. Quan un centre disposa d’intranet en tot el centre, plataforma educativa, molts ordinadors...  necessita un tècnic a temps total o parcial per tal de tenir sempre les infraestructures a punt.

A més a més pot convenir tenir contractat un servei extern per a la reparació dels aparells més enllà de la seva garantia.

- Coordinador docent TIC. A més a més de disposar d’un tècnic de manteniment, també caldrà que algun dels professors del centre assoleixi el rol de “coordinador docent TIC”  (veure algunes de les seves funcions) que també actuarà com a “professor assessor” dels companys després dels seminaris formatius bàsics “in situ” per tal d’ajudar-los quan calgui en un bon ús didàctic de les TIC. 

Aquesta activitat tindrà assignades unes hores setmanals i haurà d’ésser reconeguda dins del pla docent dels professors que les desenvolupin.

6.- R+D+I. L’Administració Educativa també hauria de promoure, incentivar i coordinar actuacions de Recerca, desenvolupament i Innovació:

- Investigacions sobre les possibilitats educatives de determinats recursos TIC. Es farà mitjançant convenis de col.laboració amb empreses i universitats.

- Experimentacions a les aules sobre l’ús didàctic de determinats recursos TIC per part de professorat especialment innovador.

- Concursos (uns adreçats a professors i altres adreçats a editorials) per a la cerca de “bones pràctiques” en l’ús educatiu de les TIC i per a promoure la creació de “bons materials didàctics”.
 
- Avaluació dels programes d’integració de les TIC que es realitzin: dotacions d’infraestructures i formació, impacte de determinades tecnologies en els aprenentatges i rendiment del alumnat...

L’Administració haurà de realitzar actuacions per tal de que els resultats de totes aquestes actuacions tinguin una màxima difusió entre la comunitat educativa: a través del portal institucional de la Conselleria d’Educació, a través de tots els mitjans de comunicació i en diverses publicacions educatives i actes presencials (jornades, congressos...).

Per què no organitzar un esdeveniment anual com el BETT anglès?

7.- Ajustaments del Sistema Educatiu. Els vertiginosos canvis culturals que lideren les TIC i la introducció de noves eines tecnològiques a la societat i a les escoles, exigirà progressius ajustaments del Sistema Educatiu:


- Revisar els objectius educatius de cada etapa. El món i la cultura han canviat molt en les darreres dècades. Igual que fa unes dècades les calculadores ens van alliberar de tenir que aprendre complexes operacions i de tenir que realitzar càlculs feixucs mentalment, ara els dispositius digital i Internet ens alliberen de tenir que memoritzar moltes dades i de tenir que saber realitzar  moltes tasques abans imprescindibles... tot i que també ens exigeixen nous aprenentatges (la competència digital i per tractament de la informació) per tal de poder fer front als requeriments de la complexa i variable societat actual.

Els objectius de l’escola sempre han estat acostar la cultura als estudiants per tal que aquests puguin desenvolupar-se en ella com a ciutadans bons, útils i feliços. Com a ciutadans que puguin adaptar-se al mitjà, i si cal, puguin contribuir a transformar-lo positivament. Si la cultura ha canviat, els objectius educatius de l’escola també han de canviar.

- Considerar noves metodologies que es poden aplicar amb el suport dels recursos TIC. Veure: Técnicasdidácticas con TIC
 

- Modificar els sistemes d’avaluació. Avui, quan tenim que fer qualsevol activitat, sempre tenim al nostre abast eines per a l’accés a la informació i pel seu processament (p.e.: tenim calculadores, tenim Internet...) i això s’ha de tenir en compte a l’hora de fixar els objectius educatius, en els processos d’aprenentatge i en l’avaluació de l’alumnat.  Veure: “Quèés el currículum bimodal

.

- Considerar ajustos en l’organització dels espais del centre, dels alumnes i dels temps de les activitats educatives que s’hi realitzen. Els nous objectius, les noves eines tecnològiques disponibles, les noves metodologies que ara podem i convé aplicar... demandaran moltes vegades canvis en les formes tradicionals de compartimentar els espais de treball, la temporalització de les activitats i la manera de classificar els alumnes en grups classe. I caldrà proporcionar orientacions i facilitar-ho.

També caldrà tenir-ho molt present en dissenyar nous centres docents.

- Considerar el nou paper de les famílies (com a ens educatiu i alhora com a ens que requereix també una formació continuada) y de l’entorn del centre, considerant l’entorn físic proper (barri, ciutat...) i l’entorn global a través d’Internet.

I a tot això cal afegir la necessitat de que l’Administració Educativa ofereixi a més a més un bon servei d’informació personal i personalitzada – no només a través d’un espai web- a professors, directors de centres educatius, famílies i agents educatius en general sobre tots aquests aspectes que s’han presentat aquí.

Tot i que aquest servei té un cost, molt més gran és el cost de temps perdut pels agents educatius quan necessiten saber quelcom i no ho troben, el que duu moltes vegades a actuar de manera equivocada i genera encara més malestar i més hores perdudes.

Finalment destaquem també la conveniència de tenir una bona xarxa social educativa a disposició de tots els professors, on també es vehiculessin els aspectes relacionats amb les actuacions que aquí hem descrit: formació,  recursos educatius multimèdia, plans d’actuació en infraestructures, actuacions de R+D+I, promoció i incentivació dels ajustos necessaris del sistema educatiu...

dissabte, 13 d’octubre de 2012

Continguts digitals Educaline i millora dels aprenentatges: memòria de una recerca

Durant el curs 2011-2012 en el grup de recerca "Didàctica i Multimèdia"  (DIM-UAB) hem realitzat la investigació "Ús didàctic dels continguts digitals EDUCALINE", en la qual més de 100 professors de 23 centres docents d'ensenyament primari i d'ESO, van aplicar a les seves classes diverses activitats d'ensenyament i aprenentatge amb el suport dels llibres de text digitals EDUCALINE per tal d'identificar els millors models d'aplicació didàctica i els avantatges que poden proporcionar.

De l'estudi, la memòria completa es pot consultar al portal de la investigació <http://peremarques.net/educaline/>, es desprèn que al 81% del professorat i al 92% de l'alumnat els agrada utilitzar aquests recursos, que són valorats molt positivament per la seva qualitat i utilitat, encara que els docents consideren que convindria disposar de més continguts per a satisfer totes les demandes del currículum i les necessitats d'alumnes.

Les funcionalitats més utilitzades han estat les presentacions per a pissarra digital i els altres continguts digitals EDUCALINE accessibles amb els sistemes de recerca, que els professors han utilitzat com a suport en les seves explicacions magistrals. També la realització de tasques pels alumnes en l'entorn de treball dels estudiants, accessible al centre docent i també des de casa.

Respecte als avantatges potencials que poden obtenir utilitzant els llibres de text digitals EDUCALINE, més del 90% dels professors considera que proporcionen molts nous recursos que milloren la comprensió, l'atenció i la implicació de l'alumnat, facilitant una renovació metodològica orientada a la innovació didàctica ... i a més faciliten l'adquisició de competències TIC.

I a tot això, més del 80% del professorat afegeix que millora la memòria visual, facilita la individualització i el treball autònom dels estudiant, el desenvolupament de la imaginació i la creativitat, realitzar experiments, l'avaluació contínua, treballar les "intel · ligències múltiples"..., considerant també que facilita l'ensenyament, l'aprenentatge i l'assoliment dels objectius educatius, augmentant la satisfacció, motivació i autoestima docent. No obstant això, encara que el 74% dels professors considera que no augmenta la distracció dels alumnes a classe, per la meitat dels professors no queda clar que potenciï la reflexió i el coneixement crític, ni que s'aprofiti més el temps a classe o que es millori el comportament.

Amb tot, no tot han estat avantatges, també han sorgit problemàtiques. Problemes tècnics: problemes de connexió i velocitat a Internet en els centres, manca d'ordinadors personals (en les classes ia casa), manca de connexió a internet en algunes llars... I altres problemàtiques que han incidit en el treball dels professors i els estudiants, i de vegades han inhibit una major utilització d'aquests recursos, especialment: la falta de continguts digitals adequats per atendre tot el currículum, els hàbits i recursos previs dels docents, l'increment significatiu de treball i temps que suposa (buscar i revisar el material i preparar les classes, tenir els equips de l'aula a punt), la realització d'exercicis per assaig error i sense pensar per part dels estudiants ...

No obstant el balanç entre avantatges i inconvenients resulta molt favorable. I més si considerem que 2 de cada 3 professors considera que els estudiants aprenen més, opinió que comparteixen el 75% dels seus alumnes, encara que no tots els docents observen que hi hagi una millora en les qualificacions acadèmiques dels estudiants. En qualsevol cas, aquesta millora en els aprenentatges és major en els alumnes que ja van bé en les assignatures i en aquells als quals els costa però treballen i solen aprovar, mentre que s'aprecia un impacte menor en els estudiants que encara treballant no solen aprovar l'assignatura i en el grup dels alumnes desmotivats que no solen treballar.

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Per què les TIC a l’Educació? Què cal que faci l'Administració Educativa? 1/2

1.- Per què les TIC a l’Educació?


Presentem a continuació sis raons de pes, i altres conseqüències beneficioses, que es desprenen de la utilització de les TIC per part de l’alumnat.

1.- Competència  digital i informacional de l’alumnat. Cal que els alumnes desenvolupin les seves competències digitals i informacionals, ja que la societat on vivim és digital (plena de tecnologia TIC) i exigeix als seus ciutadans que la utilitzin bé. I les persones que tenen aquestes competències a més a més tenen la possibilitat d’aprofitar les TIC que ofereix la societat per tal de desenvolupar-se millor, adaptar-se millor, trobar millors treballs, etc. 

Es diu, i això provoca confusions, que els nostres alumnes joves són “nadius digitals” (afortunada expressió de Marc Prensky) i que saben molt de TIC. Però aquesta metàfora provoca confusions, perquè és una veritat a mitges... És veritat que els joves saben molt de TIC, però sabem molt sobre l’ús – vinculat als seus interessos - que fan de les TIC: videojocs, cercar música i pel.lícules, xarxes socials... I ens podem preguntar: els joves tenen bon judici crític quan fan cerques a Internet?, saben fer un ús intel.ligent dels programes i apps per a aplicar-los a la resolució de problemes reals importants pels estudis o el treball? Tot això..., i moltes habilitats, coneixements i actituds més que integren la competència digital, requereixen MOLT temps de pràctica i bon mestratge.

Per això, i per la importància de la competència digital avui en dia per a tots els ciutadans, cal assegurar el seu aprenentatge a l’escola a l’etapa de l’ensenyament obligatori. I cal que s’aprengui amb els ordinadors i altres dispositius digitals. Per això no poden tenir por de que els alumnes estiguin molt (entre un 30% y un 50% del temps d’escola) connectats a Internet... perquè els tenim que educar a ells com a persones morals i usuàries intel.ligents d’Internet. L’aprenentatge d’un ús crític i 
intel.ligent de les TIC és com l’aprenentatge del muntar en bicicleta, cuinar o fer servir la calculadora científica: cal disposar de bicicleta, forn o calculadora, i exigeix moltes hores de pràctica. NO es pot aprendre només amb explicacions teòriques. 

2.- Productivitat. Un bon ús de les TIC ens fa més productius: fem la mateixa feina en el menys temps, o fem millor la feina o realitzem tasques noves que abans no podíem fer...

La informàtica és la tecnologia s’ocupa del tractament automàtic de la informació, i Internet és una xarxa mundial per a la informació, comunicació i realització de tot tipus d’activitats (hi ha molt poques coses que puguem fer al món físic i no puguem fer a Internet també) moltes vegades amb “valor afegit” (no cal sortir de casa, més ràpid, més barat...)

Professors i alumnes no podem desaprofitar aquesta possibilitat d’assolir una major productivitat que ofereix un bon ús de les TIC. És com disposar d’un poderós robot cognitiu, que ens ajuda a fer moltes feines: escriure, calcular, crear bases de dades, cercar informació, estudiar, comunicar-nos, compartir, publicar, treballar amb altres...  Les TIC ens ajuden, sí, però la intel.ligència la hem de posar nosaltres, nosaltres som els que direm a les màquines què han de fer (la calculadora científica ens pot ajudar molt, però com nosaltres no sapiguem resoldre el problema... de poc ens servirà)

Quin professor prepara apunts o esquemes de l’assignatura només a ma o amb la màquina d’escriure? Qui es desplaça a la biblioteca per  a cercar informacions que ja sap que pot obtenir també a Internet?

I no tinguem por del “copia i enganxa”. Si fem que els alumnes tinguin que explicar i argumentar els seus treballs a tota la classe (i al professor) davant la pissarra digital, ja no importarà que els estudiants “es documentin” a Internet. Vegeu aquí per què

3.- Recurs didàctic per a innovar. Tenim problemes a l’escola. Un 30% llarg d’alumnes no aprèn el què considerem que hauria d’aprendre. I diem que fracassa: fracàs escolar.

Fracassen els alumnes, fracassa el professorat, fracassa l’escola, fracassa l’Administració Educativa, fracassen els pares, fracassa la societat... Hem de fer alguna cosa nova. Si seguim fent el que hem fet fins ara, el resultat òbviament serà el mateix: 30% de fracàs escolar.

Les TIC (maquinari, programari i materials multimèdia de suport) són com un enorme bagul de nous instruments, que... tal vegada... ens podran permetre fer coses noves, aplicar noves metodologies, que redueixin el fracàs escolar... tal vegada.

Sens dubte no n’hi ha prou amb els nous instruments, cal aplicar noves metodologies. Aquesta serà la clau. Metodologies com el currículumbimodal, que ens ajudarà a evolucionar els nostres sistemes d’ensenyament/aprenentatge i d’avaluació.
 
 
4.- Actualització curricular. Les TIC estan a tot arreu, i quasi totes les activitats i camps de coneixement reben les seves influències. 

Amb el seu suport, les tasques es realitzen de manera diferent a com ho fèiem abans: noves eines  arreu que modifiquen la manera de treballar i també ens permeten fer coses noves. Noves eines generals i també noves eines específiques de cada camp de coneixement que alhora passen a formar part  dels diferents camps de coneixement.

Les assignatures reben doncs nous continguts, al temps que les TIC faciliten també el treball dels seus continguts tradicionals, com passa en el cas de la utilització del Google Earth o les eines de geolocalització a la Geografia.

5.- Aprenentatge continu. Les persones que anem pel món amb un smartphone a la butxaca, o que disposem d’una tauleta digital o d’un ordinador... tenim a la nostra disposició (gairebé) tota la informació del món. És com si tinguéssim un  “geni” o un “mirallet màgic” a la butxaca, a qui poguéssim preguntat sempre tot el que necessitem saber. Fantàstic!

Sí,fantàstic!, però caldrà que sapiguem fer les preguntes adequades al “geni”, caldrà que sapiguem triar críticament entre les múltiples respostes que, sovint, ens donarà el “mirallet màgic”. I això només ho aprendrem, a l’escola o potser també a casa o al treball, després de MOLTES hores de pràctica:el bon pilot es fa amb moltes hores de vol.

Les persones que hem integrat els smartphones i estem sempre connectats a Internet, els qui hem evolucionat a i-persons,  som potencialment molt més poderoses que els altres "Homo Sapiens" perquè ens estem adaptant millor al nou escenari cultural, som gairebé omniscients. Podem saber-ho gairebé tot...quan ens convingui. No ens cal memoritzar les coses, tot i que sí es imprescindible tenir un bon vocabulari... altrament ens mancarien paraules per a fer al “geni” les preguntes adequades.  

A més a més, podem haver construït la nostra “memòriaauxiliar”, que és com una extensió virtual del nostre cervell, llibreta d’apunts o un “espai web personal” que ens facilita tenir molt més a mà les coses que considerem més útils per a les nostres activitats. 

6.-  Comunicació i multipresencialitat virtual. Les TIC ens permeten comunicar-nos amb qualsevol persona que tingui identitat digital i també fer coses gairebé de manera simultània en diversos llocs llunyans entre sí.

Som essencialment éssers socials, i amb les TIC podem ampliar el nostre camp d’actuació i interrelació: Podem ensenyar,aprendre, ajudar, demanar ajuda, compartir... podem tenir una vida més plena.

 Y  a més a més, treballar amb TIC amb els alumnes contribuirà a que desenvolupin:  

- Autonomia: Les TIC ens posen quasi tot al nostre abast, ens fan més autònoms.

- Presa de decisions: A Internet hi ha moltes coses, i cal que triem. Haurem d’aplicar criteris. 

- Desenvolupament de criteri:  Aplicarem criteris per a prendre decisions, que aniran bé o no, i així anirem aprenent.

- Aprenentatge a partir de l’error: A Internet podem fer moltes coses, tenim sempre moltes alternatives. Unes aniran bé, altres no, Aprendrem dels errors.

- Desenvolupament d’habilitats socials: Estem molt més en contacte amb d’altres: e-mail, xarxes...

-Treball col.laboratiu:  Les TIC ens ofereixen entorns “ad hoc” pel treball col.laboratiu a distància.

- Compartir i participar: Les TIC ens ofereixen molts entorns per a compartir (preguntes, materials, alegries, informacions...). I compartir en digital no es donar i de deixar de tenir jo la propietat del què comparteixo; compartir en digital es duplicar: quan comparteixo, es duplica el bé (sempre que la llei de la propietat intel.lectual o permeti).

- Creativitat: Tenir molta informació ens ajuda a ser creatius (la informació és matèria prima per a la creativitat). Tenir moltes eines diverses (com ens ofereix les TIC) ens permet trobar el nostre “talent” i poder ser creatius en el “nostre talent”.

.  Perseverança:  Les TIC, Internet... ens ofereixen tantes informacions , eines i oportunitats... que si persistim ho aconseguirem!

- Llengües: A Internet es veu la importància dels idiomes. Si tenim més idiomes disposem de més informació, de més eines, de més possibilitats... Tenim motius per a intentar aprendre idiomes...i tenim oportunitat de practicar i aprendre diversos idiomes.
  

Continuarà al proper article d'aquest bloc: Què cal que faci l'Administració Educativa?